Barcelona comparteix amb Donostia/Sant Sebastià la seva estratègia de ciència i innovació
Anna Bröll, cap del Departament de Ciència i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, presenta el Pla Estratègic de Ciència i Innovació 2024-2027 de Barcelona durant la 2a reunió del Grup de Treball de Ciència i Innovació de l’estratègia 2030 de Donostia.
Ciutats com Donostia/Sant Sebastià i Barcelona, a escala europea poden col·laborar mútuament en l’atracció d’inversions i talent. Així ho va explicar Anna Bröll, cap del Departament de Ciència i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, al Parc Tecnològic d’Euskadi (Euskadiko Parke Teknologikoa) on es va celebrar la reunió, que tenia com a objectiu analitzar les estratègies de ciutats anàlogues a Donostia per a “identificar les claus del seu desenvolupament científic i tecnològic”.
La integració de les tecnologies disruptives com a línia d’acció prioritària en les estratègies de ciència i innovació
A l’entrevista realitzada durant la jornada de treball a Anna Bröll, es destaquen les tecnologies quàntiques, la ciberseguretat i la intel·ligència artificial com a exemples de tecnologies disruptives que aviat tindran un gran impacte en tot el sector productiu i en la societat en general.
En aquest sentit, observa que ciutats com Donostia i Barcelona poden competir entre elles a escala estatal amb centres de recerca capdavanters i investigadors altament especialitzats, però que a escala internacional no són pols tan distants i poden crear sinergies a l’hora d’atreure inversions en projectes de R+D+I que permetin afrontar aquests nous reptes.
Com a exemples d’accions destacades de l’estratègia en Ciència i Innovació de Barcelona va destacar l’esforç actual de l’Ajuntament de Barcelona per a eliminar la bretxa de gènere en carreres tecnològiques i científiques mitjançant el seu pla STEAM, diferents línies de subvencions per al foment de la recerca, com per exemple la convocatòria CreaFeina Investiga, que promou la contractació de doctorands per part d’empreses nacionals a través d’entitats com Barcelona Activa, o l’oficina International Welcome Desk que facilita l’acollida d’emprenedors/es i investigadors/es nouvinguts/des.
L’estratègia de ciència i innovació de Barcelona pel període 2024-2027 considera la transferència de coneixement l’eix motor de l’economia
La principal conclusió d’Anna Bröll respecte al rumb que haurien de prendre les ciutats en l’impuls de la recerca és que “tot i que el coneixement és un actiu molt important, no n’hi ha prou amb ser posseïdors del coneixement si aquest no té un impacte en el sector productiu, en les empreses i en la pròpia societat” i, per tant, la transferència d’aquest coneixement ha de ser un eix primordial en qualsevol estratègia.
En aquest sentit, l’estratègia de ciència i innovació en el cas de Barcelona avançaria entorn de 8 eixos:
- Governança publicoprivada
- Promoció internacional, relat i posicionament
- Hubs de recerca i innovació
- Desenvolupament del teixit científic i tecnològic
- Foment de la recerca, el talent i l’ocupació científica
- Innovació i transferència del coneixement
- Ciutadania i cultura científica
- Formació i vocacions científiques a la ciutat
La trobada de Donostia va reunir, també, representants dels principals centres tecnològics de la ciutat, així com a l’alcalde Eneko Goia i al director de l’Oficina d’Estratègia Kepa Korta. Durant la reunió, l’Oficina d’Estratègia de la ciutat va presentar les característiques de localitats referents en Ciència, Coneixement i Innovació de l’àmbit internacional.
