Arriben els diàlegs científics AE-BKH Frontiers i Àgora
El Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea organitza, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el cicle Frontiers of Science and Technology in Society Dialogues. Es tracta de trobades de diàleg científic que s’agruparan en dos fascicles: Frontiers of Science and Technology in Society Dialogues, amb un alt nivell acadèmic i el primer dels quals tindrà lloc a la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, i l’Àgora Ciutadana, per a un ampli públic local.
Durant la primera, se celebraran xerrades com Understanding the brain: neurobiology or neuro computer sciences? Un debat al 4 d’octubre que comptarà amb la col·laboració de Mara Dierssen, del Centre de Regulació Genòmica, i Gustavo Deco, ICREA de la Universitat Pompeu Fabra i del Center of Brain and Cognition de Barcelona. Quant ha avançat la neurociència, i més concretament la neurobiologia, en aquest afany? Una sessió per descobrir cap on va l’estudi del cervell i la neurociència.
La segona trobada prendrà lloc la tarda del 22 de novembre. The bases of language: from tabula rasa to biological determinism. La perspectiva de la “taula rasa”, sovint associada amb filòsofs com John Locke, suggereix que la ment humana és una pissarra en blanc en néixer, i l’adquisició del llenguatge és principalment el resultat de factors ambientals i experiències d’aprenentatge. D’altra banda, el determinisme biològic postula que els éssers humans tenen mecanismes innats biològicament predeterminats per a l’adquisició del llenguatge. El lingüista Cedric Boeckx i el professor de ciència computacional Ramon Ferrer-i-Cancho seran els encarregats de discutir-hi al respecte.
Els diàlegs Àgora Ciutadana, que se celebraran durant els dies 8 de novembre i 13 de desembre, tenen l’objectiu d’impulsar el compromís social i la inclusió de la participació ciutadana en la discussió científica, especialment dins de l’àrea de Barcelona. Aquestes sessions es duran a terme en català i/o castellà i tractaran temes científics més propers als interessos de la ciutadania, com l’ètica biològica o la intel·ligència artificial.