Ciència i Innovació

Entrevista de Bernat Puigtobella per a Barcelona Ciència i Universitats i Núvol.

Sílvia Lacorte és investigadora del Departament de Química Ambiental de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC. Amb el seu equip investiguen la presència de contaminants orgànics en aigües i en altres matrius ambientals, i n’avaluen l’impacte tant per a la fauna com per a les persones. Això implica dissenyar estudis de presa de mostra per analitzar els patrons de contaminació, així com identificar les fonts de contaminació i els riscos que comporta. Tota aquesta informació és clau a l’hora de dissenyar estratègies per mitigar la contaminació.

Explica’ns les línies d’investigació que tens obertes en aquest moment.

Nosaltres estudiem la contaminació del medi ambient per compostos químics, que poden ser plaguicides, fàrmacs, plastificants, retardants de flama, detergents, compostos perfluorats, hidrocarburs aromàtics policíclics, microplàstics, etc. Són compostos que es fan servir en agricultura, indústria o en activitats domèstiques, i que inevitablement arriben al medi un cop utilitzats o consumits.

On busqueu o detecteu aquesta contaminació?

Estudiem principalment les aus, perquè per la seva biologia, acumulen els contaminants al llarg dels anys i, per tant, són bons indicadors de contaminació ambiental de diferents zones.

I aquests contaminants d’on provenen?

Els contaminants no es troben mai en una sola matriu, sinó que es van distribuint en els diferents compartiments ambientals i es poden transportar llargues distàncies; per això avui en dia parlem d’un problema de contaminació global.

Què hem d’entendre per matriu?

Aigua, sòl, sediment, organismes, persones. A través dels perfils de contaminants en les mostres que analitzem, investiguem les fonts de contaminació i la seva distribució geogràfica i temporal, i finalment determinem l’impacte que tenen sobre els ecosistemes. Així, segons la toxicitat dels contaminants, podem avaluar el risc que suposen, tant per al medi ambient com per a les persones. Sovint no es dona prou importància al medi ambient, malgrat que tenim constància de l’impacte dels contaminants sobre la biodiversitat. Hem de tenir en compte que la contaminació ambiental també afecta les persones, perquè el medi ambient i la salut humana estan molt relacionades.

En el cas de l’aigua, moltes vegades l’acabem bevent, oi? Quines aigües analitzeu?

En els darrers anys hem estat treballant en aigües de rius, llacs, del mar… sobretot en zones importants per la biodiversitat. Els espais naturals tenen un interès especial que cal preservar, perquè són zones on viuen moltes espècies i són zones de cria d’aus. Tot i tenir un cert nivell de protecció, aquestes zones també estan afectades per la contaminació ambiental a causa de les diverses activitats humanes, com l’agricultura o els abocaments industrials i domèstics.

Els plàstics tenen colorants i altres additius, que s’alliberen a les aigües, i hem de pensar que són compostos amb propietats de disrupció endocrina elevada, que poden afectar les persones.

Com analitzeu els contaminants d’un riu?

És interessant analitzar la dinàmica de contaminants al llarg d’una conca hidrogràfica. Per tant, agafem mostres d’aigua i sediment al naixement del riu (que normalment hauria de ser “net”) i durant el seu curs fins a la desembocadura. Llavors analitzem els contaminants en les mostres mitjançant tècniques de cromatografia i espectrometria de masses; avaluem com es distribueixen, transporten o es degraden, i finalment determinem les fonts de contaminació tenint en compte l’ús del sòl (zones urbanes, agrícoles, efluents de depuradores, etc.).

I què hi trobeu?

En la majoria de casos analitzem contaminants que no estan regulats (els regulats ja els controlen les administracions) i en detectem un bon còctel, com els fàrmacs per a persones o per al bestiar, plaguicides, drogues, compostos perfluorats, retardants de flama, i fins i tot compostos com el DDT o els PCB, que fa més de 30 anys que estan prohibits.

Drogues que arriben a través dels abocaments que es fan als rius des de nuclis urbans.

Les aigües residuals són bones indicadores del consum de drogues, que s’aboquen al medi a través dels efluents de depuradores i que també es poden infiltrar a aigües subterrànies per fuites de la xarxa de clavegueram. També detectem compostos perfluorats provinents del Gorotex (que és el material amb què es fabrica la roba impermeable) o el tefló (que es fa servir en utensilis de cuina o construcció). I detectem molts microplàstics, que són polímers de mida inferior a 5 mm que es troben àmpliament distribuïts en aigües i que tenen un gran efecte sobre els organismes aquàtics. Els plàstics tenen colorants i altres additius, que s’alliberen a les aigües, i hem de pensar que són compostos amb propietats de disrupció endocrina elevada, que poden afectar les persones. Per treure-hi ferro, hi ha qui diu que els rius estaven molt més contaminats fa trenta anys. Visualment segur que sí, però en termes de contaminació química, el que detectem ara és molt pitjor.

Baixa poca aigua, i bruta.

A Catalunya tenim un problema (de fet més d’un), i és que plou poc, de manera que actualment els cabals dels rius són la suma dels efluents de les depuradores dels pobles al llarg d’una conca. L’aigua dels rius és aigua de depuradora. En la situació actual, doncs, els cabals dels rius sovint són inferiors als cabals ecològics i, a més, l’aigua està contaminada per una sèrie de nous compostos químics que la legislació no contempla. Això afecta la qualitat del medi i la fauna aquàtica, i, a més, afecta la qualitat de l’aigua de consum, ja que calen uns tractaments molt més exhaustius per eliminar la càrrega de contaminants.

El que dius és que els rius són clavegueres.

Clavegueres d’aigua depurada, però clavegueres al capdavall, perquè no hi ha aigua. Per tant, és important garantir-ne la qualitat.

Quins altres projectes teniu en marxa?

L’any 2009 vam començar a fer el seguiment de contaminants orgànics persistents, com el DDT, en ous de gavià. Els ous de gavià són bons indicadors de la contaminació ambiental; els contaminants que detectem en aquesta espècie donen informació del nivell de contaminació d’un hàbitat, de manera que altres aus que habiten a la mateixa zona també deuen estar afectades. Els compostos orgànics persistents es van prohibir a Espanya l’any 1994, i malgrat això, els detectem de forma ubiqua en ous de gavina de les diferents colònies de Catalunya, com les illes Medes i del Delta de l’Ebre. Cada zona té un perfil de contaminants característic, que depèn de les activitats que històricament s’hi han dut a terme. Fem aquest seguiment cada any de forma sistemàtica, ara ja des de fa 15 anys, i això ens permet avaluar les tendències temporals, és a dir, si els nivells de contaminació disminueixen arran d’accions de conservació o legislatives, o si, per altra banda, apareixen nous contaminants que han estat recentment introduïts al mercat.

I si resulta que és una contaminació de fa 30 anys…

Una substància que fa 30 anys que no es fa servir i que encara la trobem a uns nivells que no són gens menyspreables.

Vol dir que no s’eliminen.

Són contaminants orgànics persistents que per les seves propietats es mantenen intactes en el medi. Les gavines, o altres organismes, i fins i tot les persones, els acumulen a través de la dieta i la respiració. Les femelles transfereixen els contaminants acumulats a les postes, de la mateixa manera que les persones transfereixen contaminants als fills a través de la llet materna. L’any passat vam analitzar polls de flamenc de 2 mesos del Delta de l’Ebre, i vam detectar-hi una càrrega de contaminació increïble, especialment per compostos perfluorats, que són els coneguts com els forever chemicals.

La contaminació que pateixen aquestes aus és extrapolable als humans?

No ben bé, perquè no tenim una dieta similar, i la nostra dieta és variada. També hem analitzat ous de gavina corsa, que només mengen peix, i curiosament hem descobert que la càrrega de contaminants encara és més gran que la de les que mengen d’abocador.

I a les persones, com ens afecta la contaminació?

A través de l’aire que respirem i de la dieta. Estem afectats per tants compostos químics com hi hagi al nostre entorn. Recentment, a part dels contaminants orgànics, estem estudiant els microplàstics, que es troben dispersos a l’aigua, a l’aire i també en aliments, sobretot processats. En el cas dels que inspirem, tenim un mecanisme d’expulsió, com els esternuts, que ens ajuda a eliminar les partícules més grosses, però s’ha demostrat que les partícules més petites poden acabar entrant al sistema respiratori: s’han detectat microplàstics a pulmons en biòpsies de pacients amb afectacions respiratòries. Una mica com passa amb l’asbest. També s’han publicat articles que detecten microplàstics a la sang, a la llet materna i a la placenta, que provenen de la dieta, i esmenten que els nanoplàstics poden tenir efectes nocius. Tot i això, encara hi ha molta recerca per fer per avaluar el risc dels microplàstics en les persones. A diferència dels contaminants orgànics, els microplàstics es veuen a simple vista, i això ha tingut una repercussió mediàtica i social molt alta. El que cal és indagar d’on prové aquesta contaminació, quines són les rutes d’exposició tant dels animals com de les persones i els mecanismes de toxicitat. Estem treballant també sobre aquest tema.

Dels centenars de compostos que hi ha al medi i que detectem de manera recurrent, no n’hi ha cap de legislat.

Com es pot reduir tota aquesta contaminació?

Hi ha dos tipus de contaminació. N’hi ha una que és la difusa, que no saps d’on ve, està distribuïda per tot arreu i és molt difícil de localitzar i tractar. I n’hi ha una altra que és puntual, de la qual es poden identificar les fonts i incidir-hi per reduir-ne l’impacte. Per exemple, abocaments, efluents de depuradores, desaigües de regadiu, etc. Si ara no es posen mesures per reduir, o eliminar si és possible, la càrrega de contaminants al medi, pot ser que arribi un moment que sigui impossible, llavors afectarà la viabilitat de les espècies aquàtiques i terrestres, i tindrem un recurs que no podrem utilitzar.

I tota aquesta recerca com es pot traduir en accions per mitigar la contaminació?

No sempre és possible. Si bé des d’un punt de vista mediambiental som capaços d’identificar les fonts de contaminació i determinar quins contaminants hi ha i els efectes que produeixen, a l’hora de la veritat ens trobem amb una barrera important. Molts dels contaminants que analitzem no estan legislats, són compostos que encara no estan regulats ni identificats com a tòxics. I això ens impedeix dur a terme qualsevol actuació per controlar-los i establir mesures de contenció.

Aleshores el vostre cavall de batalla seria que aquests materials fossin reconeguts com a tòxics i que fossin prohibits, oi? Hi ha possibilitats reals que això pugui passar?

Això seria ideal. Jo soc molt crítica amb la legislació. La legislació europea no preveu molt dels problemes que hi ha a escala local i, per tant, des d’un punt de vista legislatiu no es poden prendre mesures. És a dir, no s’hi pot fer res.

I per què justament la legislació és un impediment?

Dels centenars de compostos que hi ha al medi i que detectem de manera recurrent, no n’hi ha cap de legislat. Actualment hi ha 45 contaminants legislats per la Directiva Marc de l’Aigua i la Watch List i dels quals els països han de fer estudis de seguiment i lliurar el resultat corresponent a Europa, que serveix per avaluar l’estat de les masses d’aigua europees. Alguns d’aquests compostos legislats, que estan prohibits des de fa 20 anys, encara es detecten, però no són el principal problema. I, en canvi, hi ha moltes substàncies d’ús quotidià, com els fàrmacs, que contaminen les aigües, però com que no estan regulades, no cal prendre accions de millora. En definitiva, els programes de control de la qualitat de les aigües estan basats en una legislació que no contempla la problemàtica real de la contaminació ambiental.

Ha quedat obsoleta?

És una mica perillós dir que és obsoleta, però sí que és cert que no té en compte un nombre elevat de compostos relacionats amb l’agricultura o d’origen industrial provinents del tèxtil, la indústria pesant, automobilística o les farmacèutiques, etc. Ni la contaminació urbana, que és la que es genera a les grans ciutats i que cada vegada té més impacte en la salut i els ecosistemes circumdants. Malgrat que les depuradores eliminen gran part dels contaminants (alguns s’acumulen en els fangs), una part, potser un 10-20%, s’aboca al medi de manera contínua, i genera aquesta contaminació urbana que s’observa a les conques dels rius. Malgrat que no sigui un contaminant com a tal, la cafeïna és un marcador de la contaminació urbana, i es troba molt freqüentment en aigües de riu i subterrànies.

Aquesta setmana passada l’Ajuntament de Barcelona tramitava per emergència 14,4 M€ per millorar la xarxa d’aigües freàtiques. Com es contamina aquesta aigua subterrània?

En zones urbanes, la contaminació dels aqüífers es produeix bé per lixiviació de contaminants retinguts en el sòl o quan es trenquen o hi ha fuites en les canonades d’aigües residuals. En zones agrícoles, els plaguicides es transporten a través del sòl i arriben també a contaminar aigües subterrànies. A vegades hi ha episodis de contaminació per benzina, i això passa quan es trenquen els tancs de combustible. Quan es contamina un aqüífer és molt difícil eliminar aquesta contaminació, ja que les condicions dels aqüífers (sense sol i temperatures generalment fredes) fan que els compostos químics esdevinguin estables.

N’heu analitzat algun cas recentment?

Sí, per exemple les aigües subterrànies del Besòs, que estem analitzant ara.

Aigua subterrània o aigua a superfície?

Totes dues.

Què hi trobes?

Hi detectem un increïble còctel de substàncies químiques, des del cafè del matí, als medicaments que consumeix la població, un ventall de drogues, plastificants i compostos perfluorats derivats de l’ús del tefló.

Fàrmacs que pren la població i que s’han expulsat a través de l’orina i que han arribat al riu a través de les aigües residuals perquè la depuradora no els ha pogut eliminar. I van a parar al mar?

Fàrmacs que pren la població, arriben al riu a través de les aigües residuals i s’aboquen finalment al mar. És ben coneguda l’elevada capacitat de dilució del mar, durant molts anys el mar ha estat l’abocador del Mediterrani. Però la situació actual és molt complexa. Amb l’augment de la població i el turisme en zones costaneres, la contaminació del mar esdevé important. De fet, també es detecten contaminants al Pol Nord i a l’Antàrtida. Com hem dit, es parla de contaminació global. En zones costaneres protegides hem detectat molts compostos químics relacionats amb la urbanització i el turisme; per tant, l’impacte antropogènic és elevat malgrat ser ecosistemes importants per la biodiversitat.

Vols dir que tot i ser les zones protegides, estan contaminades?

De zones importants per la biodiversitat n’hi ha de terrestres i marines, i tenen diferents graus de protecció. Algunes són parcs nacionals, d’altres són parcs naturals, zones importants per la biodiversitat o Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Quan es fa un estudi de control ambiental de la contaminació, no ha de ser puntual, sinó que cal que es faci a llarg termini per veure’n l’evolució. En l’estudi de les gavines, que com et deia fem des de fa 15 anys, vam observar un pic de contaminació en aquestes aus quan es van extreure els sediments del riu Ebre a Flix; les dades ens permeten avaluar tant activitats que contaminen com activitats de millora.

Vosaltres proporcioneu a les administracions els indicadors perquè s’activin polítiques per revertir la contaminació, però pel que em dius, el vostre repte principal és que es reconeguin com a tòxiques unes substàncies que encara no estan regulades.

Sí, però cal tenir en compte que la Unió Europea regula els problemes europeus, problemes que afecten tots els estats membres. I, en canvi, hi ha problemes que són específics de cada zona i que ha de controlar cada país. És a dir, si a Catalunya no plou i el cabal del riu és tan baix, i està afectat per l’abocament d’aigües residuals tractades, el problema és nostre, no dels francesos o dels alemanys o dels belgues. L’Agència Catalana de l’Aigua ja fa molta feina, però una cosa és monitorar, i una altra és posar-hi solució, i això ja és més difícil, encara que disposem de les tecnologies per fer-ho.

Quines tecnologies hi ha?

Amb l’ozó podem eliminar molts contaminants i patògens de les aigües depurades abans que s’aboquin al riu. Aquesta és la tecnologia més habitual, però és molt cara i al nostre país no es fa servir gaire, excepte en el cas d’aigües regenerades que es tracten amb ozó per tornar a potabilitzar-les. Aquest procediment no es contempla en abocaments a llera perquè és massa car. La qüestió és si a la llarga no resulta més car tenir el riu contaminat, un riu on ja no hi hagi larves de peixos, d’insectes o d’amfibis per culpa dels nivells tan alts de contaminants. Insisteixo, són problemes específics nostres i potser som nosaltres els que hem d’actuar.

No n’hi ha prou amb una llei, també és una qüestió d’actitud i de voler resoldre els problemes propis de la contaminació ambiental del país

I el Govern de Catalunya té competències per regular tot això?

Jo crec que sí, però no n’hi ha prou amb una llei, també és una qüestió d’actitud i de voler resoldre els problemes propis de la contaminació ambiental del país. Jo crec que és important preservar al màxim l’entorn, garantir la salut de les persones, dels ecosistemes i la fauna i flora silvestre. De fet, l’any passat Europa va publicar l’estratègia europea per restaurar la biodiversitat amb una sèrie d’actuacions d’aquí al 2030. La contaminació química és factor de pèrdua de biodiversitat, i a Europa s’han perdut el 69% dels individus. Amb aquestes dades és evident que no s’han pres mesures per preservar l’entorn i les espècies, i que cal definir mesures i controls més enllà de la legislació. De fet, seria actuar a escala local.

I com ho farem, això?

S’han planificat tot d’estratègies relacionades amb la prevenció dels focs, lluita contra el canvi climàtic, transició energètica sostenible i agricultura ecològica, però no es parla de contaminació de forma directa. Tanmateix, ja s’ha indicat que els contaminants tenen efectes nocius sobre els éssers vius i, per tant, és un factor que cal considerar per preservar el medi.

Per què creus que s’invisibilitza o no interessa?

Controlar la contaminació ambiental és massa car.

Sembla una batalla perduda. I mentrestant augmenta la sequera, puja el percentatge de compostos tòxics a l’aigua perquè no hi ha prou aigua per diluir-los… la situació és dramàtica.

Des de l’entorn de la recerca es fan molts estudis que combinen diverses disciplines, com la química analítica i l’ambiental, la hidrologia, la biologia i l’enginyeria, fet que permet fer una avaluació exhaustiva de l’estat de l’aigua i els ecosistemes aquàtics, i proposar nous tractaments o mesures per a una correcta gestió i control. És cert que de vegades és difícil la interacció entre el món acadèmic, l’administració i les empreses; la recerca sempre és pionera. Jo soc partidària de treballar conjuntament dins d’aquests tres àmbits, perquè és molt més fàcil trobar solucions i proposar models d’actuació adaptats a la situació actual de sequera del país. Sempre hi ha l’excusa dels recursos, però no sempre és el problema principal, moltes vegades cal la voluntat de posar remei als problemes.