Ciència i Innovació

Pere Joan Ravetllat Mira és arquitecte de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i professor titular al Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat politècnica de Catalunya (UPC). Amb una llarga trajectòria en recerca aplicada, és coordinador del grup REARQ, dedicat a la rehabilitació i millora d’entorns residencials vulnerables i del patrimoni construït. Ha liderat projectes innovadors com COHAB-Raval i ‘Rev-Ter: Reviure als terrats’ (projecte subvencionat en la convocatòria 2021 per a Projectes de Recerca i Innovació), centrats en la sostenibilitat, l’accessibilitat i la millora de l’habitabilitat. La seva feina posa èmfasi en processos col·laboratius, solucions ecològiques i intervencions adaptades a les necessitats socials.

Quines línies de recerca s’estan desenvolupant actualment en el teu camp? Quin impacte tenen en l’àmbit local? 

De manera general, es poden traçar dues grans línies de recerca especialitzada a partir del grup de Rehabilitació i Restauració Arquitectònica o REARQ que coordino des de la Universitat Politècnica de Catalunya.  

D’una banda, en la línia d’intervenció en teixits residencials vulnerables, la integració pluridisciplinària i transversal que proposa REARQ vol establir processos tendents a la millora funcional, sostenible i social dels habitatges del nostre entorn, que permetin avançar cap a una major qualitat de vida i salut, amb especial èmfasi en els col·lectius més vulnerables. 

D’altra banda, treballem en la intervenció en el patrimoni construït. En aquest sentit, proposem intervenir a diferents escales en el patrimoni construït, des d’edificis aïllats a conjunts edificats o sistemes que per la seva complexitat o dificultat d’abordar resten sense uns adequats criteris d’intervenció. 

Centrant-nos en el projecte ‘Rev-Ter: Reviure als terrats’, hi havia algun precedent?quins són els seus precedents? 

El principal precedent és el projecte COHAB-Raval, de co-disseny i co-fabricació de solucions de millora de l’habitabilitat en comunitats del barri del Raval, impulsat per la Fundació BIT HABITAT i desenvolupat durant l’any 2021. En aquesta iniciativa col·laboren bona part de l’equip d’aquell projecte.  

Basant-nos en la recerca prèvia del grup i en el coneixement de les entitats implicades que treballen sobre el terreny, per primera vegada busquem materialitzar algunes solucions en forma de prototips de baix cost que construïm en els espais comuns de cinc comunitats diferents. En aquest treball ens adonem de les oportunitats que obre aquest model de col·laboració i de recerca aplicada, i decidim buscar finançament per a un nou projecte que explori amb més detall solucions per a l’espai dels terrats, que hem pogut comprovar que és un espai clau a Ciutat Vella.  

Quins objectius us vau marcar a Rev-Ter? 

Com a objectiu principal, vam proposar-nos dissenyar i prototipar diferents solucions de baix cost i construcció ràpida i senzilla que donessin resposta a les necessitats d’ús i millora dels terrats de Ciutat Vella. Per fer-ho, proposàvem una àmplia anàlisi socioespacial dels diferents barris i d’alguns edificis, i plantejàvem la possibilitat de construir aquests prototips en alguna comunitat pilot. 

Com heu dut a terme la recerca? En què ha consistit? 

La recerca ha consistit en una extensa fase de caracterització i aproximació als barris des de diferents perspectives, centrada en l’espai dels terrats, l’ús que se’n fa, les necessitats de les comunitats que poden tenir cabuda en aquests espais, i la seva percepció al respecte. En aquesta fase, també hem fet descripcions molt detallades de l’espai de diferents terrats tant a escala urbana, com en detall, prenent alguns edificis pilot que hem visitat, inspeccionat, analitzat i dibuixat des de la proximitat. 

A continuació, hem iniciat un treball de co-disseny amb dues comunitats de veïns, una d’elles al barri del Raval i una altra al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, per a construir dos prototips als seus terrats.  Aquest procés ha anat acompanyat d’una recerca de solucions constructives i materials que siguin ecològiques, més eficients, que permetin la seva desmuntabilitat i siguin reciclables.  

Finalment, hem construït dos prototips complets, amb diferents elements (pèrgola, plataforma, armaris, jardineres, baranes, proteccions solars, estenedors) per a cadascuna de les comunitats, segons les necessitats expressades pels veïns i les oportunitats i mancances de cadascun dels terrats intervinguts. 

Quina implicació ha tingut la ciutadania en el projecte? 

En una primera fase del projecte, hem organitzat dinàmiques de participació i debat amb diferents entitats i taules de treball, de col·lectius veïnals i organismes relacionats amb el col·lectiu de gent gran de Ciutat Vella. Ens han ajudat a fer una diagnosi més acurada de les necessitats i dels possibles conflictes que es generen en l’espai dels terrats, o les dificultats que pot comportar intervenir-hi. Les comunitats dels diferents edificis que hem visitat i estudiat en detall també ens han aportat informació molt valuosa per a l’estudi. 

Finalment, en la fase de co-disseny i prototipatge, hem fet diferents trobades i sessions de participació amb les comunitats de veïns dels dos edificis on hem acabat construint els prototips, així com sessions de formació i celebració un cop finalitzat el projecte. 

Quins resultats heu obtingut? 

Des d’un punt de vista analític, hem obtingut diferents aproximacions, des d’una escala global del conjunt de Ciutat Vella i les dinàmiques sociodemogràfiques i socioespacials que s’hi donen i que tenen una afectació sobre el col·lectiu de gent gran, les comunitats de veïns en general i l’ús que poden fer dels terrats. Aspectes com la falta d’ascensor, la falta d’espais exteriors i la petita dimensió dels habitatges, entre molts d’altres, agafen una rellevància significativa.

A un nivell més detallat, hem pogut posar de manifest l’enorme riquesa dels espais dels terrats. Hem caracteritzat algunes de les mancances més habituals que s’hi donen i que tenen una afectació important en l’estat de conservació de l’edifici, però sobretot, en les possibilitats i seguretat en l’ús quotidià del propi espai dels terrats per activitats de lleure, cures i descans per la comunitat de veïns.

Tot i que alguns terrats es troben en molt bones condicions i l’espai és prou gran com per acollir diferents usos, sovint no estan gens equipats ni són agradables per la falta de zones d’ombra, d’elements d’emmagatzematge, o d’elements de protecció com baranes. Les principals estratègies de millora han de girar entorn a: salut, seguretat i prevenció de riscos, durabilitat, accessibilitat, confort ambiental i estalvi energètic, i protecció del soroll.

A través de les sessions de participació amb diferents entitats i col·lectius, així com del que han expressat veïns i veïnes de diferents comunitats estudiades en més detall, es fa palès com la problemàtica principal en l’ús dels terrats és la dificultat de gestió dels accessos i dels hàbits d’ús. També hi tenen un impacte les reticències per dubtes relacionats amb el manteniment i la conservació a llarg termini. En aquest sentit, fomentar els espais de trobada, aportar eines per a la gestió comunitària i l’apropiació col·lectiva dels espais compartits, i fer formacions sobre hàbits d’ús i manteniment, poden ser uns impulsos molt positius. 

I com es materialitzen aquests resultats? 

A escala experimental, els principals resultats del projecte queden recollits en un Catàleg de solucions de millora, que s’estructura a partir d’un llistat de necessitats i usos potencials. El catàleg inclou des d’intervencions més senzilles o parcials (baranes i ampits, rampes, superfícies i paviments, jardineres, mobiliari, estenedors) fins a intervencions més globals (pèrgoles amb paviment flotant i elements mòbils integrats). Totes elles desmuntables, construïdes amb materials reciclables, de baix cost i construcció senzilla i ràpida.  

El catàleg de solucions es presenta també a través de la seva aplicació sobre els casos d’estudi prèviament caracteritzats i diagnosticats, on és més senzill i gràfic entendre’n el potencial i la variabilitat. L’acord amb dues comunitats pilot i la construcció de dues solucions complexes amb pèrgola i múltiples elements (jardineres, rampes, baranes, paviment flotant, etc.) són el resultat final amb què culmina el projecte. 

Quines conclusions es poden extreure del projecte? 

El projecte ha permès construir una base de coneixement entorn a l’espai dels terrats de Ciutat Vella des d’una perspectiva socio-espacial que pot ser de gran utilitat. A més, ha aportat un catàleg de propostes arquitectòniques per a l’equipament i millora d’aquests espais, i ha explorat la seva materialització a través de dos prototips. Aquest exercici teòrico-pràctic amb un enorme compromís social local obre diferents vies de continuïtat, entorn a la reflexió sobre com millorar l’espai dels terrats a escala global i a la prospecció de solucions pràctiques implementables. 

Els terrats són espais infrautilitzats, amb un enorme potencial d’ús que passa per comptar amb elements que donin suport a l’apropiació comunitària d’aquests espais que gaudeixen d’una gran qualitat en un entorn d’alta densitat d’usos i de població, i en uns edificis on la resta d’espais comuns són molt reduïts i no donen lloc a la trobada i l’estar.  

Hi ha diferents possibilitats tecnològiques i arquitectòniques de millora que no comprometen l’estat de conservació ni la durabilitat a llarg termini d’elements com el paviment i la impermeabilització actuals, i que poden ser de gran utilitat per a equipar, fer més amables i més còmodes aquests espais.  

Els sistemes desenvolupats poden partir d’elements molt senzills i acabar articulant solucions més integrals, són de baix cost, reciclables i totalment desmuntables, fet que en garanteix l’eficiència a curt i llarg termini. 

Quines repercussions socials tenen aquests resultats a escala de barri, districte, ciutat, àrea metropolitana…? 

La recerca de solucions per a la millora de les condicions d’habitabilitat en edificis existents és un camp que té molt recorregut, perquè la necessitat de millora és enorme. En edificis plurifamiliars existents, especialment en àmbits desafavorits on els habitatges són petits, falten espais exteriors (tant a l’edifici com al barri, en general), els espais comunitaris prenen una gran rellevància. Els terrats, que a més són exteriors, també poden contribuir a la renaturalització de la ciutat, la millora del confort ambiental, i la recuperació o articulació de formes de socialització i veïnatge que s’han perdut o no han tingut lloc encara, oferint uns entorns més confortables i agradables, així com horitzons de convivència més comunitària.  

Aquest tipus de plantejaments poden orientar-se a altres barris amb condicions similars, especialment, barris desafavorits amb un tipus d’edificacions plurifamiliars d’una certa alçada amb terrats transitables. Unes situacions que són molt freqüents en diferents barris de la ciutat de Barcelona i de la seva Àrea Metropolitana. 

Quins nous reptes plantegen aquests resultats? Quin paper hi juguen la ciutadania, les administracions, les empreses, les organitzacions…? 

El repte de la millora de l’habitabilitat en edificis plurifamiliars existents és majúscul i passa per múltiples agents, des de l’administració pública, al tercer sector, la recerca universitària aplicada i la ciutadania. Els espais comunitaris es troben a mig camí entre el carrer, les places, els parcs, i els habitatges. Sovint són més generosos i ofereixen oportunitats que els habitatges no poden cobrir, especialment pel que fa als espais exteriors de tranquil·litat, silenci, naturalització i també de socialització amb el veïnat.  

Es tracta d’un repte amb implicacions arquitectòniques i tecnològiques, però en el que té una importància cabdal la gestió comunitària, que cal impulsar des de la ciutadania, les comunitats de veïns, les organitzacions i entitats veïnals, empreses administradores de finques i l’administració. 

Es donarà continuïtat a aquesta línia de recerca? Com? 

Els grups de recerca participen en diferents projectes vinculats a la millora de les condicions d’habitabilitat en edificis existents, i segueixen col·laborant en aquesta línia a través d’equips multidisciplinaris, així com amb les entitats locals implicades en el projecte. 

Al llarg d’aquest any, es farà un seguiment de la satisfacció i l’ús que s’està fent dels prototips implementats en les dues comunitats pilot, i continuaran algunes sessions de formació, tant des de l’àmbit del manteniment de sistemes i materials com de la gestió comunitària. 

La col·laboració amb empreses locals del sector de la construcció i amb entitats veïnals, ha de permetre replicar les solucions proposades i recollides en un catàleg publicat en obert en altres comunitats de veïns.