Ciència i Universitats

La Fundació Èpica La Fura dels Baus és un centre de creació i recerca en arts avançades que promou la col·laboració horitzontal entre humanitats, ciència, tecnologia i societat. Parlem amb part del seu equip: Pep Gatell, president; Nadala Fernández, responsable de relacions institucionals; Fran Iglesias, gerent; i Pedro Lorente, director de tecnologia; al voltant del seu propòsit com a entitat, la relació actual entre ciència i art i, aprofitant la participació d’un dels membres en un diàleg del Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea sobre el pas de l’STEM a l’STEAM (inicials angleses de Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Art i Matemàtiques).  

D’on sorgeix l’interès de la fundació per les interseccions de l’art i la ciència?

L’interès de la Fundació Èpica i el seu equip ha sorgit, d’una banda, de la inquietud pel nou coneixement com a font d’inspiració, reptes i oportunitats, i d’altra, per la necessitat d’entendre i abordar el futur, cada cop més vinculat i motivat amb la ciència i la tecnologia. L’art i la creativitat sempre han estat vinculades amb el futur. Al cap i a la fi, són una via més per preparar la societat per afrontar l’avenir des d’un pensament crític i des de la responsabilitat. Això, en plena revolució del coneixement, només es pot fer des d’una posició propera a la ciència i la tecnologia.

I, a partir de la vostra feina, heu pogut validar aquesta relació?

I tant! Durant tot el camí hem pogut validar la nostra idea inicial, així com la nostra missió sobre el valor d’explorar a través de la col·laboració horitzontal. L’espai intermedi entre ciència, tecnologia, art i societat com a catalitzador de l’R+D+i disruptiu i responsable tan necessari per mantenir els valors i les oportunitats europees. 

Hi ha algun aspecte concret de la relació entre l’art i la ciència que us interessi especialment?

Reprendre i reenfortir la relació horitzontal entre les arts, les humanitats, la ciència, la tecnologia i la societat, necessària per afrontar els reptes globals actuals. Aquests espais d’interrelació han existit durant gairebé tota la història de la humanitat, des dels Renaixements (l’Islàmic i l’italià), on no hi havia barreres entre coneixements, a Internet, espai de connexió entre milions de persones amb coneixements diferents com a catalitzador de la innovació. O bé als cafès anglesos com a punt de partida dels grans canvis i idees de la revolució industrial.

Més enllà de la capacitat inicial i la necessària transferència de coneixement científic i pensament crític cap a la societat a través de la connexió amb l’art, és fonamental seguir explorant la capacitat d’anticipar el futur, de generar noves visions, nous models, preparar les noves generacions…

I com podem tornar a enfortir aquesta relació?

Només amb un coneixement holístic, únicament possible des d’una visió sense fronteres entre les disciplines del coneixement podrem acotar les variables dels ara en tendència entorns VUCA (Volàtils, Incerts, Complexos i Ambigus) i maximitzar les nostres probabilitats d’èxit.

El vincle de la Fura dels Baus amb la ciència i la tecnologia remunta des dels seus inicis?

Sens dubte! La Fura dels Baus, després de més de 45 anys d’història, encara és considerada una companyia d’avantguarda. Això només es pot aconseguir des de l’accés a nous coneixements fora de la companyia, que els ha permès seguir evolucionant. Durant la història de la Fura, és molt fàcil trobar l’ús de noves tecnologies i coneixements de l’àmbit científic, fins i tot de vegades massa avançats per l’època. 

En quin moment es crea la Fundació Èpica? Què va motivar la seva creació?

La Fundació es va crear fa set anys sota la idea i ambició dels patrons, les persones fundadores de la Fura dels Baus, de deixar un llegat de la companyia cap a la societat. Això ens va permetre poder pivotar, iterar i avaluar la visió i la missió, la vinculació amb la societat i el context actual de la Fundació Èpica. Tot per arribar al que som ara mateix, un centre de creació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, fortament vinculat amb la ciència, la tecnologia i la societat.

Actualment, quines línies de treball de l’entitat destacaríeu?

Doncs com a Fundació, tenim quatre grans línies de treball: recerca i innovació; territori i societat; residències; i internacionalització. Totes elles sota dos grans àmbits d’actuació. En primer lloc, la transferència de coneixement i promoció del pensament crític en l’àmbit de la ciència i la tecnologia, però sempre vinculat al segon. En aquest cas, l’àmbit de la creació de noves visions, línies de recerca o espais de reflexió a la intersecció entre art, ciència, tecnologia i societat. Hi ha hagut un munt d’idees disruptives en aquesta intersecció. No hem d’oblidar que el primer autòmat de la història era un flautista!

Per tant, la vostra màxima prioritat es basa a fer entendre la necessitat d’interacció entre el món creatiu i el científic.

Exacte. És fonamental per a nosaltres poder validar la necessitat de tornar a incloure l’art, les humanitats i la societat en els processos de recerca i innovació com un actor més al costat de ciència i tecnologia.

Hi ha moltes formes de fer divulgació científica. De quina manera poden l’art i ciència contribuir a millorar-la?

Un cop la ciència i la tecnologia es van trobar, el creixement exponencial de la divulgació va canviar la societat des de molts punts de vista. Aquesta connexió modifica l’educació, el mercat laboral, les interaccions humanes, l’accés a la informació i la desinformació fent que la divulgació científica sigui no només important, sinó que necessària. La societat ha d’entendre els avenços científics, ha de prendre consciència de les oportunitats, els riscos i les implicacions del coneixement i la tecnologia en la nostra societat. Especialment a Europa, des del pensament crític i la responsabilitat.

Vau participar en els diàlegs de l’Academia Europaea Barcelona per parlar sobre el pas de STEM al STEAM. Com definiríeu aquest canvi?

Per nosaltres és un petit canvi, però molt rellevant. No només perquè pot fer emergir noves personalitats científiques amb una mirada més humanista i connectada amb la societat, sinó perquè pot afavorir la necessària connexió entre la societat i el coneixement. Una connexió que, veient el ritme que la ciència i la tecnologia han agafat, aviat no serà una opció. Especialment a Europa, en el context vital del nostre entorn, hem d’aconseguir especialitzar-nos en un progrés disruptiu, però responsable. I això només serà possible en un espai de col·laboració entre art, ciència, tecnologia i societat.

Com es percep des de la comunitat científica aquesta transició?

Doncs, com sempre a l’inici de qualsevol transició, és una qüestió de persones. Avui en dia els dividiríem en tres grans blocs: els que ho han vist com una oportunitat, els que estan expectants i els que no ho veuen.

Nosaltres tenim la sort d’estar vinculats amb entorns científics de primer nivell, que han entès el benefici que aquest tipus de col·laboració pot tenir i ens recolzen plenament. Amb aquests estem treballant els casos d’èxit que ens ajudaran a arribar als segons entorns. Esperem que, a mig termini, tothom acabi entenent el que aquesta connexió pot aportar a la societat.

Creieu que les noves generacions tenen interès a conèixer en profunditat l’impacte o presència de la ciència en les seves vides?

Les noves generacions han entrat de ple en l’era digital. Tant que ja existeix el concepte de nadius digitals. La realitat és que estaran influenciats per la revolució del coneixement i tot això passa per la ciència i la tecnologia. Així, considerem que cada vegada estan més interessats, però hem d’ajudar als joves per evitar que quedin fora de la nova revolució, que ja ha arribat.

L’aproximació a les disciplines STEAM des de les primeres edats té un impacte positiu en aquest sentit? Ens ajuda a tenir una mirada més científica i crítica de la vida?

Té un impacte molt positiu, els apropa a la ciència i el coneixement amb una mirada molt més humanista i vinculada amb els nostres valors, potencia l’esperit investigador tan necessari per seguir avançant i abordant els nous reptes que tenim com a societat, però sempre des del pensament crític, la sostenibilitat i la responsabilitat.