Ciència i Innovació

La Dra. Amal Rahmeh és una investigadora capdavantera en el camp de l’edició genètica i la biologia sintètica, especialitzada en l’estudi de virus com la COVID-19 i la grip. Amb una trajectòria internacional que l’ha portat des del seu poble natal al sud del Líban fins a laboratoris d’avantguarda als Estats Units, la Dra. Rahmeh actualment duu a terme la seva investigació a Barcelona, una ciutat que considera el lloc ideal per combinar ciència i qualitat de vida. En aquesta entrevista, comparteix la seva passió per la genètica, les seves primeres ambicions i les seves perspectives sobre el futur del control de malalties mitjançant l’edició de genomes.

Dra. Rahmeh, treballes en l’edició genètica. Com explicaries aquesta línia de treball a algú que no hi estigués familiaritzat?

Els genomes de tots els organismes estan formats per blocs de construcció anomenats àcids nucleics: ADN o ARN (en el cas d’alguns virus com el SARS-CoV-2). El genoma codifica la funció de cada organisme, des de virus que voregen la línia entre el que és viu i el que no fins a tots els regnes de la vida. Cada genoma conté un conjunt de gens que codifiquen un conjunt de proteïnes que actuen com a enzims importants o components estructurals dels organismes, i estan altament sincronitzats i regulats. Aquests genomes poden variar des d’uns pocs kilobases en el cas dels virus fins a uns pocs megabases en bacteris, fins als 3,2 gegabases en humans. La diversitat en la mida de la seqüència del genoma, la seva disposició i regulació en diferents organismes és el resultat de la selecció natural a través de l’evolució darwiniana des de l’inici de la vida a la Terra. L’edició genètica implica la capacitat d’editar genomes per alterar els gens que codifiquen i, posteriorment, les proteïnes resultants d’una manera similar a l’evolució però a un ritme molt més ràpid. Les aplicacions de l’edició genètica van des de dissenyar els genomes de virus i bacteris per realitzar una funció específica, com ara virus oncolítics que només ataquen les cèl·lules canceroses, o bacteris que es poden utilitzar en la producció de biocombustibles, productes químics i productes farmacèutics. Les aplicacions clau de l’edició genètica en la salut humana són desenvolupar la capacitat de corregir mutacions genètiques que codifiquen diverses malalties o subministrar una còpia correcta d’un gen per substituir proteïnes que falten o no funcionals.

Quin fet et fascina més sobre la genètica?

Les possibilitats combinatòries de la genètica i el que es pot produir amb la reorganització ràpida de gens mitjançant l’edició genètica i la biologia sintètica.

Quines eren les teves ambicions per convertir-te en científica quan eres petita? Alguna vegada vas pensar que investigaries lluny de casa?

Sempre he tingut curiositat per la biologia des que era una nena. En aquell moment, no pensava més enllà del radi del meu poble al sud del Líban. La meva llicenciatura em va portar a Beirut, el meu doctorat i el treball durant 18 anys als Estats Units, i després 4 anys de treball aquí a Barcelona.

El teu camp principal és l’estudi dels virus. De fet, estàs especialitzada en la COVID-19 i el virus de la grip. Com és el dia a dia d’una persona que estudia aquest tipus de virus actualment? Hem après a controlar aquests dos virus específicament?

Per estudiar aquests virus, no és necessari treballar amb el virus complet, només treballo amb un subconjunt de gens i proteïnes virals, que són segurs per treballar-hi diàriament amb les normes de seguretat estàndard de laboratori. Per validar els meus resultats, tinc col·laboradors amb laboratoris de bioseguretat d’alt nivell que poden provar els meus resultats amb els virus complets.

També treballes en biologia sintètica i disseny de virus. Què significa exactament? Per què creus que és important?

Entenent els mecanismes de com els virus entren i es repliquen en les cèl·lules, podem aprofitar aquests mecanismes per a la biotecnologia. Per exemple, en l’aplicació de biologia sintètica, podem redissenyar el genoma d’alguns virus per produir virus oncolítics que ataquen només les cèl·lules canceroses i estalvien les cèl·lules normals. A més, com que els virus són tan bons per entrar en tipus cel·lulars específics i lliurar els seus genomes, els enfocaments de biologia sintètica poden substituir el genoma viral per un gen terapèutic que es lliura amb precisió a òrgans i teixits específics, fent servir el virus com a portador de càrrega dirigit.

Com a científica, quines van ser les principals raons per triar Barcelona com a lloc per treballar i viure?

Volia viure en una ciutat al Mediterrani i Barcelona era la millor opció que combinava qualitat de vida i ciència. Vull agrair a la ciutat de Barcelona haver acollit la meva família i a mi, i haver-me ofert l’oportunitat de continuar amb els meus interessos científics.

Com veus Barcelona com a ciutat de referència en ciència? I pel que fa a l’edició genètica?

L’ecosistema científic a Barcelona està en ple creixement, especialment en ciències biomèdiques, com es pot veure en la xarxa creixent d’universitats, institucions de recerca, hospitals, grans empreses farmacèutiques i start-ups. Pel que fa a l’edició genètica, diversos laboratoris i empreses a Barcelona estan liderant eines i aplicacions innovadores.

Has estat l’amfitriona del Dia Internacional de la Comunitat a Barcelona. En què consisteix aquesta posició? Com va sorgir aquesta oportunitat?

He estat l’amfitriona d’una taula rodona amb un panell de 3 científics per mostrar Barcelona com un lloc excel·lent per fer ciència d’avantguarda. L’oportunitat va sorgir a través de connexions amb el departament de comunicació del PRBB i la comunitat científica internacional.

Coneixes la cultura catalana? Quines diferències trobes més clares entre la vida al Mediterrani català i la vida al Mediterrani libanès?

Porto 4 anys vivint a Barcelona, durant els quals he après a conèixer de prop la cultura catalana i a admirar-la. Veig similituds entre Barcelona i Beirut pel fet que són ciutats obertes amb cultures vibrants. La diferència clau és el fet lamentable que Beirut pateix lluites econòmiques i conflictes geopolítics.

Com veus el futur en termes de control de malalties? Ens donarà la genètica la clau per superar de manera més efectiva els virus que menys ens esperem?

El futur del control de malalties és prometedor en general gràcies als avenços ràpids en totes les disciplines científiques. En el cas de l’edició genètica, s’ha alimentat gràcies a avenços sinèrgics en múltiples tecnologies, que van des de la capacitat ràpida i barata per seqüenciar i sintetitzar químicament grans fragments d’àcids nucleics, fins als avenços en biologia computacional i enfocaments d’aprenentatge automàtic, avenços en la determinació de l’estructura de proteïnes, i en la comprensió dels mecanismes de regulació genètica. Com que els genomes dicten la funció de cada organisme, la capacitat d’entendre la genètica dels virus certament ajudarà a la nostra preparació per als futurs virus emergents, així com a desenvolupar la nostra capacitat per utilitzar virus per a aplicacions biomèdiques.

He fet una mica de recerca. Amal Rahmeh significa esperança i misericòrdia en àrab, oi? Creus que aquestes paraules et defineixen?

És correcte. Els noms en àrab solen tenir un significat. Hi ha molta responsabilitat en el meu nom, i intento estar a l’altura.