Ciència i Innovació

M. Carme Llasat Botija catedràtica de Física de l’Atmosfera a la Universitat de Barcelona (UB). Especialitzada en fenòmens meteorològics extrems, canvi climàtic i hidrometeorologia, la seva recerca s’ha centrat en l’estudi de pluges intenses, inundacions i el seu impacte en el territori. És membre del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) de la UB, on combina la recerca científica amb la divulgació i la conscienciació social sobre els riscos meteorològics. A més, impulsa la ciència ciutadana a través de projectes com Floodup, que compta amb el suport de l’Oficina de Ciència Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona i involucra la població en la recopilació de dades sobre inundacions. Amb una trajectòria científica de més de 30 anys, ha publicat nombrosos estudis, i participa activament en iniciatives per millorar l’adaptació al canvi climàtic i la gestió del risc meteorològic.

Has dedicat bona part de la teva carrera a l’estudi dels fenòmens meteorològics extrems. Com va començar la teva passió per aquest camp i en què treballes actualment?

En realitat, ja va començar quan vaig decidir estudiar ciències físiques. En els meus inicis, un catedràtic de geofísica em va animar a estudiar els mecanismes que regien els terratrèmols i el vulcanisme. Tanmateix, un cop començada l’especialitat, em vaig topar amb les assignatures relacionades amb la física de l’aire i em vaig sentir més atreta cap a aquesta branca de la física. A 5è de carrera vaig formar part d’un projecte de recerca per l’estudi de la intensitat de la precipitació, que va fer que acabés de decantar-me cap a l’àmbit de la meteorologia. Però van ser les greus inundacions de l’octubre de 1982 a València i del novembre del mateix any als Pirineus, les que em van motivar definitivament a estudiar aquests fenòmens. Era el moment de desenvolupar una recerca que pogués ser directament útil per la societat. Volia aconseguir identificar i predir tots els factors que s’amagaven darrere d’unes inundacions tan catastròfiques com les d’aquell any.

Més tard, vaig aprendre que el sistema terra-atmosfera era més complex del que jo creia. Que aquest objectiu podria ser la força motriu d’una recerca de molts anys. Que, fins i tot, inspiraria els estudis dels meus doctorands i, encara més, dels seus doctorands. Més de quaranta anys després, el meu camp d’acció s’ha estès a altres fenòmens meteorològics extrems, a l’impacte del canvi climàtic en els riscos naturals i a la millora del coneixement i conscienciació de la població envers tot això. Sense oblidar l’aproximació interdisciplinària i holística necessària per disposar d’un coneixement integral que ajudi a millorar la prevenció, la cadena d’alerta primerenca i l’adaptació al canvi climàtic.

Avui dia, en què treballa el grup de recerca on investigues?

En l’actualitat, estem treballant en àrees tan diverses com el desenvolupament d’un model per a la predicció de pluges convectives i temps extrem a través del radar meteorològic; l’aplicació de la intel·ligència artificial i de la teoria de sistemes complexos en la predicció dels impactes de pluges intenses; l’anàlisi de l’impacte socioeconòmic d’inundacions i temporals marítims; la predicció a mesos vista dels incendis forestals i recursos hídrics; i el desenvolupament i actualització de l’Observatori d’Inundacions de Catalunya AGORA. Aquest darrer ha estat fruit del treball de dècades, recollint sistemàticament la informació sobre tots els episodis d’inundacions que s’han produït a Catalunya, més una gran quantitat de material de suport per millorar la conscienciació de la població davant d’un risc que sembla anar en augment. En el marc del projecte europeu I-CHANGE, hem creat el Barcelona Living Lab on Extreme Events, un projecte participatiu i cocreatiu on apliquen la ciència ciutadana – tot involucrant l’administració pública, les empreses, l’acadèmia, mitjans de comunicació i societat en general – amb l’objectiu final de millorar els hàbits de la població per a una millor mitigació i adaptació al canvi climàtic.

En els darrers anys, estem veient un augment en la freqüència i intensitat dels episodis meteorològics extrems. Com ens poden afectar aquests canvis en els pròxims anys?

Una de les conseqüències del canvi climàtic d’origen antropogènic és l’augment de precipitacions intenses. En efecte, l’augment de gasos d’efecte hivernacle força l’escalfament de l’aire i dels oceans. Aquest augment de temperatura de l’aire afavoreix la seva capacitat per carregar-se d’humitat i, al seu torn, l’escalfament tant de les zones continentals com de les  marítimes augmenta la pèrdua de vapor d’aigua per evaporació i evapotranspiració. D’aquesta manera, augmenta la quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’atmosfera. A finals del 2024, era ja un 4,9% superior a la dècada anterior. En aquestes circumstàncies, també s’incrementa la quantitat d’energia disponible a l’atmosfera. Els dos factors junts afavoreixen les precipitacions més intenses i copioses, podent donar lloc a inundacions. Ho hem vist a les inundacions del passat octubre a València i fa pocs dies a les quantioses precipitacions a Catalunya. A més, sense haver d’arribar a produir inundacions catastròfiques, poden donar lloc a esllavissades.

Però el canvi climàtic també afecta la circulació atmosfèrica i a la formació i moviment dels centres d’alta i baixa pressió. Això pot afectar a les situacions que propicien la pluja, augmentant-les, disminuint-les o alterant la seva distribució temporal. En el cas de la regió Mediterrània, els models apunten a un augment de la freqüència i intensitat de les sequeres, que pot afectar a tots els ecosistemes i sectors productius.

Tampoc podem oblidar tots els extrems relacionats amb la pròpia temperatura, com l’augment de nits tropicals i nits tòrrides, les onades de calor i les onades de calor marítimes, de fort impacte en la salut i la vida en els oceans. També n’és una conseqüència directa l’augment del risc d’incendis forestals. Val a dir que en les darreres dècades, a Catalunya, ha disminuït l’àrea cremada gràcies a la millora de les mesures de prevenció i extinció d’incendis forestals. Malgrat això, l’àrea cremada podria arribar a duplicar-se si la diferència de temperatura amb el període preindustrial superés els 3 ºC.

Barcelona és una ciutat especialment vulnerable als efectes del canvi climàtic. Quines estratègies o mesures hauríem de prioritzar per reduir el risc d’inundacions?

Per la seva localització, Barcelona podria ser afectada per inundacions fluvials, marítimes i avingudes sobtades de les rieres. En el cas de les inundacions marítimes, usualment van unides a temporals de vent. En aquest cas, la pujada del nivell del mar afavorirà que als temporals marítims les ones siguin més altes. Entre les estratègies possibles per reduir aquest risc, trobem obres estructurals com dics i obres no estructurals com la no ocupació de la zona inundable o, fins i tot, l’alliberament de zones que es puguin inundar creant aiguamolls, que seria el cas de la zona del Llobregat. De fet, ja existeixen nombrosos estudis i mesures que aborden aquesta problemàtica.

D’altra banda, Barcelona va ser reconeguda per les Nacions Unides com a “ciutat resilient enfront de les inundacions”, gràcies a tota la millora de la xarxa de drenatge i a la construcció de dipòsits pluvials. Però també es va detectar un punt feble: la manca de coneixement que la població tenia sobre com havia d’actuar, tant per disminuir el risc d’inundacions com per millorar la seva autoprotecció. Per tant, millorar la sensibilització i coneixement per part de la ciutadania seria la primera mesura a aplicar, ja que podria evitar pèrdues de béns que se situen en llocs inundables, congestions de trànsit quan plou amb força, o mantenir nets els embornals. Un altre punt a considerar és el fet que les inundacions no afecten per igual a totes les parts de les ciutats ni a tots els béns, i que, malgrat que no ho tinguem present, segueixen produint-se molts danys econòmics. Per fer-nos-en una idea, entre 1981 i 2010 la ciutat de Barcelona va ser afectada per 63 episodis d’inundació, i entre 1996 i 2014, el Consorci de Compensació d’Assegurances va pagar més de set milions d’euros per danys per inundació dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Com arriba la recerca acadèmica a la realitat sobre el terreny?

Nosaltres col·laborem des de fa temps amb les empreses responsables de la xarxa de drenatge. De fet, l’empresa actualment responsable, BCASA, forma part del Barcelona Living Lab on Extreme Events. Tot plegat ens ha permès viure des de dins els avenços, dificultats i detalls de l’entramat socioeconòmic i la seva influència en la vulnerabilitat envers les inundacions. Hem identificat “nius de tempesta”, l’extremada variabilitat de la intensitat de pluja dins de Barcelona, les dificultats en la predicció a escala urbana, els hàbits de la població que s’haurien de canviar per disminuir el risc… Aquesta col·laboració ens ha mostrat, per exemple, que  seria necessari construir més dipòsits pluvials en certs punts estratègics, incorporar solucions basades en la natura i millorar la predicció i seguiment de pluges intenses.

Creus que les tecnologies aplicades a les ciutats intel·ligents poden ajudar a mitigar els efectes de fenòmens extrems com les inundacions? Quin seria el seu paper clau?

Per respondre a aquesta qüestió primer hem de comprendre bé el sentit de l’expressió “ciutat intel·ligent” en la seva integritat. Segons el Centre de Terminologia catalana Termcat, es tractaria d’aquella “ciutat que disposa d’una bona xarxa d’infraestructures de telecomunicacions i sistemes d’informació i d’un teixit tecnosocial innovador que incrementa el capital social i la capacitat d’aprenentatge de tota la ciutat, i que dona resposta als reptes econòmics, socials, polítics i ambientals alhora que té en compte el ciutadà com a punt de referència bàsic”. Tot un repte que integra les TIC, la sostenibilitat, la justícia social, l’aprenentatge dels ciutadans i ciutadanes i el respecte per la persona.

En aquest context, les tecnologies han d’anar més enllà del desenvolupament de processos automàtics que decideixin  l’obertura de comportes d’un lloc o altre de la xarxa de drenatge o el desviament del cabal en funció de la pluja que està caient o, fins i tot, prevista. Certament, això és un gran pas, però no és suficient ni tampoc estrictament necessari. Dependrà de les característiques de la ciutat, de les zones inundables, de la seva grandària, del tipus d’inundació, de la major o menor possibilitat d’aplicar solucions basades en la natura o d’una combinació de les mateixes amb solucions estructurals.

Per tant, el primer pas és conèixer bé la ciutat i la seva gent, les solucions tradicionals envers les inundacions, els tipus d’inundacions que es produeixen i les zones més propícies a inundar-se. És conèixer el nivell de risc màxim a què es pot arribar i proporcionar eines a la població perquè sàpiga com actuar, tant preventivament com en el moment de l’emergència. És decidir quina filosofia regeix el sistema que es vol implementar i definir els límits a partir dels quals les decisions hagin de ser preses pels experts in situ i no per la IA o qualsevol altre sistema automatitzat.

Això no vol dir que les tecnologies no siguin necessàries. Sens dubte, poden ajudar a millorar cada segment del procés, començant pels sistemes d’observació com les xarxes pluviomètriques i hidrològiques automàtiques, que donin informació cada 5 o 10 minuts i el radar meteorològic; seguint pels models de predicció hidrometeorològica a curt i mitjà termini; i finalitzant pels avisos a la ciutadania a través dels telèfons mòbils, també coneguts com a “112 invers”.

Quines línies de recerca consideres prioritàries per entendre millor els fenòmens meteorològics extrems i ajudar les ciutats a adaptar-se al canvi climàtic?

En general, ens pot ajudar a donar resposta a aquests fenòmens el que avui en dia es coneix com a sistema d’alerta primerenca, i que se sustenta en quatre pilars: el coneixement i gestió del risc, l’observació i predicció, la comunicació i difusió, i la capacitat de resposta. Totes les línies de recerca que abordin un d’aquests quatre pilars són importants, i la seva prioritat dependrà de cada ciutat i del risc en concret a què ens referim. Tanmateix, per tal que sigui profitós, s’exigeix una col·laboració multidisciplinària i una visió oberta que afavoreixi un diàleg holístic. Però, abans de tot, és necessari conèixer bé la ciutat i la seva dinàmica espaciotemporal, els fenòmens meteorològics extrems que la poden afectar i la potencial influència del canvi climàtic sobre aquests, sense oblidar que qualsevol mesura que es vulgui prendre ha d’estar alineada amb la mitigació del canvi climàtic. És a dir, no pot augmentar l’efecte hivernacle.

Des del grup de recerca GAMA de la Universitat de Barcelona, feu una feina molt rellevant d’investigació i de divulgació. Com ha ajudat aquesta combinació a millorar la preparació davant d’anomalies climàtiques?

La capacitat de resposta de la població és fonamental. A això se li suma la conscienciació del propi paper que es té envers el canvi i l’autoprotecció. La investigació que duem a terme des de GAMA està centrada en riscos naturals i canvi climàtic, des de les bases del seu coneixement fins a la implementació de solucions, la qual cosa ens permet intervenir en totes les baules de la cadena. La nostra divulgació ha portat sempre un segell de conscienciació basada en un compromís intrínsec amb la societat i l’entorn.

Posaré com a exemple el cas de les inundacions en un entorn de canvi climàtic. En el marc del projecte europeu SPHERE – liderat pel CSIC – i, posteriorment, en una recerca liderada per la Technical University of Wien (Àustria), vam analitzar les inundacions a Europa i la seva evolució des del segle XV. Això ens va permetre detectar si s’havien produït episodis que podien ser més greus que els coneguts del segle XX i, també, detectar si hi havia una empremta real del canvi climàtic antropogènic sobre la seva intensitat i freqüència a Europa. La resposta va ser afirmativa en tots dos casos, la qual cosa ens crida a un potencial redimensionament de les mesures preventives i ens dona un major rigor quan afirmem el rol que el canvi climàtic està jugant en l’augment de les inundacions.

El projecte Floodup aposta per la ciència ciutadana per entendre millor les inundacions. Quins són els principals reptes i aprenentatges a l’hora d’involucrar la ciutadania en projectes com aquest?

Hi ha una certa creença que confon la ciència ciutadana amb conscienciació o divulgació. En la ciència ciutadana, la persona no científica participa en una recerca científica, usualment en el procés d’observació o presa de dades. Per exemple, en un estudi de sistemes complexos, la ciutadania podria indicar el nombre i localització de papallones o de mosquits tigre en un determinat període de temps en una zona donada. Sense menysprear el fet que el coneixement sempre aporta una conscienciació en el sentit de “prendre consciència de” o “adonar-se de”, no necessàriament el projecte tindrà també com a objectiu que augmenti la sensibilitat de la ciutadania pel medi ambient. Ni tampoc requeriria per ser ciència ciutadana que la persona conegui els darrers avenços del coneixement sobre papallones. Tanmateix, amb freqüència, els científics i científiques que promouen la ciència ciutadana solen tenir un compromís notable amb la divulgació i, per tant, aquesta impregna el procés.

Floodup és, en realitat, un mitjà per conjugar els tres aspectes. Es tracta d’una aplicació mòbil associada a una plataforma web que recull divulgació, conscienciació i ciència ciutadana. A través d’ella, es donen a conèixer els aspectes més essencials dels riscos naturals i, en particular, de les inundacions, així com del canvi climàtic. A més, dona a conèixer, a través del web, alguns dels darrers avenços en aquest àmbit. D’aquesta manera, es consciencia i es promou un canvi de comportament i una millor autoprotecció. Però, a més, l’aplicació té una part interactiva que permet recollir i pujar comentaris i imatges sobre situacions de risc hidrometeorològic, exemples de bones i males pràctiques, etc. L’eina està disponible en català, castellà, anglès, francès i euskera, i permet pujar en qualsevol moment i des de qualsevol lloc aquesta informació, que després podrà ser utilitzada per identificar situacions, punts negres, etc. Però també s’utilitza a campanyes específiques, com van ser la identificació i localització de plaques i senyals commemoratives d’inundacions històriques, la campanya “Floodup Francolí” desenvolupada arran dels aiguats de l’octubre del 2019, o diferents campanyes de ciència ciutadana amb escoles.

Què es podria fer per millorar la comunicació dels riscos meteorològics i conscienciar la ciutadania?

En primer lloc, crec que és necessari conscienciar la ciutadania de la pròpia capacitat que té en la disminució del risc, tant prenent mesures preventives com en la situació d’emergència. Hem de passar d’una actitud passiva que deixa tota la responsabilitat en mans de tercers que han de vetllar per la nostra protecció i la dels nostres bens, a una actitud activa que ens fa preguntar-nos “què puc fer jo?”. Evidentment, això inclou un cert coneixement del risc i una potencial capacitat de resposta i presa de decisions a mig termini. Aquesta tasca de sensibilització envers els riscos d’origen meteorològic hauria de començar a les escoles, com succeeix a molts altres llocs del món, i s’hauria de complementar amb informació que pugui arribar a la població a través de llocs de pas, com ajuntaments, centres logístics, etc. Tot això hauria d’anar acompanyat d’informació específica atenent a les peculiaritats del lloc, com ara punts d’evacuació o – com ja és el cas – refugis climàtics, de tal forma que la ciutadania sàpiga com ha de procedir en cas d’alerta. En tot aquest procés s’ha de tenir una especial consideració per aquelles persones en estat més vulnerable.

A continuació, el següent punt a millorar es el dels processos interns previs o simultanis a l’alerta a la població. Aquests comencen per l’avís meteorològic, hidrològic o geològic (com el cas del risc d’allaus) emès directament pel centre o administració competents, com serien  els avisos de situació de perill del Servei Meteorològic de Catalunya. Aquests es van complicant a mesura que han d’intervenir els diferents organismes, com protecció civil, bombers, entitats municipals, etc. No podem oblidar tampoc els missatges que s’han de donar i com es donen, els mitjans de comunicació que es fan servir i, sobretot, la connexió amb el receptor final, que és la ciutadania.