Barcelona pel Clima

El CO2 afecta directament la nostra salut però no per respirar-lo sinó pels efectes resultants de la seva major concentració i l’increment directe de les temperatures: cops de calor, fatiga, problemes per descansar, alteracions del sistema circulatori, deshidratació, noves malalties per nous vectors associats (insectes), etc. A més, els esdeveniments climàtics extrems, més freqüents i intensos a causa del canvi climàtic, també poden provocar morts associades a inundacions, huracans, etc. En el cas de la contaminació atmosfèrica els efectes sobre la salut estan més relacionats amb afeccions cardiorespiratòries i fins i tot neurocognitives.

El principal gas amb efecte d’hivernacle generat en una ciutat com Barcelona és el CO2 eq i els orígens són diversos però principalment es tracta de la crema de combustibles fòssils tant per circular en vehicle com per tenir electricitat i gas a les nostres llars i refrigerar-les, o per tractar els residus que generem, o per fabricar els productes que consumim. La base és la crema de combustibles fòssils. La nostra activitat contribueix diàriament a l’emissió de gasos. En el cas del CO2 eq, aquest contribueix a un fenomen global (el canvi climàtic) que té efectes locals. En el cas d’altres gasos contaminants com els òxids de nitrogen o les partícules en suspensió, entre d’altres, sobretot emeses per la circulació de vehicles a motor per la ciutat, estem parlant de contaminació atmosfèrica que ens afecta directament a la salut amb la seva inhalació constant. Tanmateix, la major part de les accions dirigides a mitigar el canvi climàtic contribueixen directament a la reducció de la contaminació atmosfèrica i viceversa, tot i que es dóna el cas d’excepcions com el vehicle elèctric (que redueix la contaminació atmosfèrica local però en dependre d’electricitat generada per combustibles fòssils segueix contribuint al canvi climàtic).

Els científics han considerat diversos escenaris possibles d’emissions en el futur, fent hipòtesis sobre l’evolució del consum d’energia, del creixement econòmic i demogràfic del planeta, de l’ús d’energies renovables i noves tecnologies, etc. No obstant, és difícil predir com evolucionarà el nostre model socioeconòmic d’aquí a finals de segle. El canvi d’escala d’aquestes projeccions per veure quin és l’impacte del canvi climàtic a nivell local, com és el cas de Barcelona, implica un segon grau d’incertesa. El valor d’aquests estudis rau en obtenir ordres de magnitud en cadascuna de les variables climàtiques i apuntar tendències futures. En tot cas, és la millor informació de la que disposem.

Les onades de calor cada cop són més freqüents a Barcelona i això és una realitat. Més que fer més calor, que cada cop en farà més fins arribar a 3-5ºC més de mitjana; el que passa és que aquesta es concentra més en períodes concrets (onada de calor) i en moments del dia (especialment a les nits dificultant el descans nocturn). Potser recordes estius molt calorosos fa anys però el que està canviant és l’augment de la freqüència d’aquests estius calorosos. Cada vegada seran més habituals i, a més, la temperatura en general també serà superior.

A Barcelona ja s’està treballant en tot un sector econòmic relacionat amb les energies renovables, la rehabilitació energètica i el desenvolupament d’instruments que permetin una millor adaptació a aquelles persones més vulnerables al canvi climàtic. D’altra banda, si es continua amb el sistema econòmic actual basat en els combustibles fòssils, en la generació il·limitada de residus, en el consum insostenible d’aigua i altres recursos com la carn, per exemple; les conseqüències que haurem d’assumir i que ja estem assumint no només empitjoraran la nostra economia amb uns costos associats considerables, sinó que la nostra qualitat de vida es veurà clarament perjudicada. El cost de no actuar ja és molt superior al cost d’emprendre mesures urgents immediatament.

Precisament, el que pretén el Pla Clima és posar sobre la taula les eines existents a la ciutat de Barcelona (tant al propi consistori com en el conjunt de la societat civil organitzada i la ciutadania) per fer front als efectes ja existents del canvi climàtic a la ciutat. No podem esperar a que la ciutat s’adapti sense emprendre mesures i sense conscienciar a la ciutadania del seu paper. D’altra banda, cal impulsar nous instruments dels quals la ciutat de Barcelona no disposa en l’actualitat per ser encara més resilients. Moltes vegades es tracta de coordinar serveis existents i reforçar-los amb un objectiu comú. No sempre es tracta de noves instal·lacions o de grans inversions, sinó d’identificar què tenim ara i com es pot gestionar per respondre a l’escalfament global a la nostra ciutat. Els refugis climàtics en són un exemple: deu escoles de la ciutat esdevindran en espais especials per facilitar unes condicions adequades en cas de calor excessiva.

Costa entendre com el canvi climàtic ens pot afectar directament més enllà del desgel dels pols o de la pujada del nivell del mar, ja que en el nostre cas és l’augment de la calor i la disminució de la disponibilitat d’aigua el que més ens afectarà. Però encara costa més saber què podem fer en el nostre dia a dia per parar aquest fenomen que sembla imparable i de caràcter completament global. I sí, és un fenomen global però que té repercussions locals i que està causat per l’acció quotidiana. Per tant, sí que hi ha molt a fer com consumir de manera responsable i conscient (energia, aliments, aigua, productes diversos, etc.), moure’s de manera sostenible (més a peu, en bicicleta i transport públic, i menys en transport privat motoritzat, etc.) i altres accions quotidianes que podeu consultar aquí.