Barcelona pel Clima

La resposta a aquesta pregunta està composta per diversos arguments que es complementen:

• Perquè és el primer canvi climàtic causat per l’activitat humana mentre que els anteriors van ser provocats per causes naturals.
• Perquè és el més ràpid de tots els viscuts fins el moment.
• Perquè està suposant un increment de la temperatura mitjana que té efectes clars i greus sobre els ecosistemes i les persones.
• Perquè és injust i provoca desigualtats. No tots els països tenen la mateixa responsabilitat en la generació de gasos amb efecte d’hivernacle i no tots tenen la mateixa capacitat d’adaptació. De fet, els més afectats i amb més dificultats per adaptar-s’hi són els que menys han contribuït al problema. Esdevé, doncs, una problemàtica que depassa els aspectes estrictament ambientals per convertir-se en una qüestió ètica i de responsabilitat.

Per mesurar els gasos causants del canvi climàtic actual es fa servir una mesura normalitzada que és el CO₂ equivalent. Cadascun dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) té un potencial d’escalfament global que indica la seva capacitat de contribuir-hi. La relació és: 1 el CO₂, 25 el CH₄i 298 el N₂O. De manera que la fórmula final és: CO₂ + 25xCH₄ + 298xN₂O = CO_{2 eq}. Així doncs, quan normalment es parla de ‘x’ tones de CO₂ es vol referir en realitat al CO_{2 eq}.

Els gasos amb efecte d’hivernacle es troben de forma natural a la composició de l’atmosfera, però l’activitat humana n’ha fet augmentar la seva concentració natural. Es tracta del:

• Diòxid de caboni (CO₂): se’n produeix en grans quantitats en els incendis forestals i les erupcions volcàniques. L’excés actual és degut a l’ús de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas natural) per obtenir energia i utilitzar-la per fer funcionar els automòbils, calefaccions, centrals tèrmiques, indústries...
• Metà (CH₄): es genera com a resultat de l’activitat agrícola i ramadera. També als abocadors i a zones humides i pantanoses.
• Òxid de nitrogen: s’allibera dels adobs dels conreus, dels excrements i del bestiar.
• Vapor d’aigua.
• Gasos directament originats per l’activitat humana: Clorofluorocarbonis (CFC) d’origen industrial, emprats en circuits d’aire condicionat, esprais, extintors... i hexafluorur de sofre.

La presència del CO₂ i altres gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera és natural i, de fet, és una de les causes que permet la vida a la Terra, ja que manté una temperatura òptima. La concentració d’aquests gasos és fruit d’un equilibri entre les fonts emissores i els embornals (processos que els absorbeixen o fixen els gasos).

El problema no deriva de que siguin substàncies contaminants sinó de que n’estem augmentant la concentració i, per tant, la capacitat de retenció de la calor que reflexa la terra. Des de la revolució industrial s’han incrementat substancialment les fonts antropogèniques, mentre que la major part d’embornals (oceà, vegetació, litologia) tenen un cicle molt més lent. Així doncs, les emissions actuals poden trigar decennis o segles a ser absorbides.

L’ús de combustibles fòssils ha generat tant aquest escalfament global com l’augment de la contaminació atmosfèrica, i per tant, una pitjor qualitat de l’aire. El canvi climàtic consisteix en un fenomen d’àmbit global mentre que la contaminació actua més a escala local quan l’emissió excessiva de certs gasos provoca la seva acumulació en concentracions que ens afecten perjudicialment sobre la salut. Es tracta dels òxids de nitrogen o les partícules en suspensió.

Finalment, quan ens referim a l’ozó també cal diferenciar entre:

• La pèrdua de la capa d’ozó a l’estratosfera (considerat com ozó ‘bo’ a grans altituds que permet la vida vegetal i animal a la Terra gràcies a l’absorció de la radiació UV) relacionat amb l’ús de compostos de clor com els aerosols, gasos refrigerants, etc.
• La presència d’ozó troposfèrica a la ciutat (considerat com ozó ‘dolent’ a baixes altituds que causa irritació i perjudica les plantes i els animals a causa del seu poder oxidant, i que a més a més, també és un gas de l'efecte hivernacle). Aquest ozó es forma quan els gasos d'òxid de nitrogen de les emissions dels vehicles i industrials reaccionen amb els compostos orgànics volàtils (carboni que contenen productes químics que s'evaporen fàcilment a l'aire, com ara els dissolvents de pintura).

L’efecte d’hivernacle és un fenomen natural que permet la vida a la Terra. Té relació amb la capacitat d’absorció i el percentatge de reflexió de la radiació solar en forma de calor i la seva retenció a l’atmosfera pels gasos amb efecte d’hivernacle (CO₂, N₂O, CH₄) que representen l’1% de la composició de l’atmosfera. L’increment en l’emissió d’aquests gasos a partir de les activitats antròpiques produeix l’escalfament global, l’increment de la temperatura mitjana de la Terra (actualment 15ºC) i com a conseqüència, canvis en el clima i altres efectes:

• Disminució de la neu i el gel (increment de l’albedo)
• Increment en la temperatura dels oceans (disminució capacitat embornal)
• Acidificació dels oceans
• Increment del nivell del mar
• Increment de fenòmens meteorològics extrems.

Per acabar la relació entre aquests conceptes es pot afirmar, doncs, que el desequilibri que es genera en la composició de l’atmosfera és el que provoca el seu escalfament, aspecte que està suposant un canvi climàtic en tot el planeta.

Qualsevol activitat que hagi utilitzat energia no procedent de fonts renovables (solar, eòlica) provoca emissions de CO₂. També generen emissions de gasos amb efecte d’hivernacle algunes activitats agrícoles o ramaderes. És, doncs, molt difícil encara trobar productes o serveis “zero emissions”, a no ser que no requereixin energia o que aquesta provingui de fonts renovables. El que sí es pot fer és compensar aquestes emissions, és a dir, calcular la quantitat de gasos amb efecte d’hivernacle emesos al fabricar un producte o realitzar un activitat (per exemple, un viatge amb avió) i invertir en un projecte que permeti reduir la mateixa quantitat d’emissions.

La petjada de carboni d’un producte és el càlcul de les emissions (del carboni) associades a la seva fabricació des de que s’extreuen els seus materials fins que finalitza la seva vida útil. Es tracta, doncs, de grams de CO_2eq associats a l’existència del producte o servei en qüestió.

En canvi, quan es parla de petjada ecològica es fa referència a la superfície necessària de la Terra per cobrir les necessitats d’una persona, societat, etc. I en el cas de motxilla ecològica es té en compte també altres elements com el consum d’aigua, emissió de contaminants, ocupació de sòl, etc.

Les energies renovables són un pilar fonamental per reduir les emissions del sistema energètic. Ara bé, davant la necessitat d’accelerar ràpidament les taxes de reducció d’emissions cal abordar també altres fronts com:

• El sistema de producció d’aliments (l’agricultura i la ramaderia tenen un pes important en les emissions de metà i òxids de nitrogen) que actualment augmenten més ràpidament que el CO₂.
• El manteniment i regeneració dels boscos d’arreu del món.
• Una transformació del sistema social d’una magnitud similar als canvis tecnològics per poder assolir els nivells de mitigació necessaris. Això inclou la manera com treballem, com ens desplaçament i el que mengem, entre altres exemples.