Jacques Soustelle, d’antropòleg d’esquerres a col·laborador dels ultres

Gustau Nerín

Jacques Soustelle (1912-1990) és considerat com a un dels més destacats etnòlegs francesos. Se’l té per tota una eminència en l’estudi de les cultures nahualt de Mèxic. Alguns dels seus llibres encara són referència obligada per als estudiosos de les antigues cultures mesoamericanes. Fins i tot va ser nomenat membre de l’Acadèmia Francesa.

Jacques Soustelle no només era un antropòleg molt competent, sinó que a més a més era un ferm militant d’esquerres, compromès amb els més desvalguts. Molt aviat va denunciar els excessos del nazisme. Malgrat tot, mentre molts dels seus col·legues combregaven exalçaven Stalin, Soustelle va prendre distàncies respecte al règim soviètic i els seus abusos. I quan els nazis van envair França no ho va dubtar gens i es va sumar a les Forces Franceses Lliures, fent de diplomàtic a l’Amèrica Llatina, i més tard de cap d’informació del govern de De Gaulle.

Soustelle va intentar compaginar la seva formació antropològica amb la vocació per la política. El 1945 va ser nomenat ministre de Colònies, però va durar molt poc al càrrec. Però no va deixar la política i va ocupar diferents alts càrrecs, tot militant al gaullisme d’esquerres. Quan va esclatar la guerra d’alliberament nacional d’Algèria, el 1955, va ser nomenat governador d’aquest territori.

Soustelle va ser nomenat governador en uns anys en què les descolonitzacions avançaven a bon ritme, protegides per Nacions Unides i per les grans superpotències. L’Índia i Indonèsia ja s’havien independitzat, i a Kenya la revolta del Mau-Mau estava en el seu punt més àlgid. França va concedir la independència ràpidament al Marroc i a Tunísia, però no estava disposada a abandonar Algèria, perquè era la colònia més estratègica de l’Imperi francès. Allà hi vivien més d’un milió de pieds noirs (colons europeus); n’hi havia d’origen francès, però també italians, maltesos i catalanoparlants procedents del País Valencià i de les Illes. Alguns departaments algerià tenien fins a un 30% de població no musulmana.

Soustelle tenia com a projecte incorporar plenament Algèria a França deixant enrere les legislacions colonials. El pla de l’antropòleg governador era que Algèria formés part de França, al mateix nivell que l’Hexàgon, de tal forma que els musulmans d’Algèria esdevinguessin ciutadans de ple dret.  De fet, el 1958, a França i a totes les seves colònies es va celebrar un referèndum amb el propòsit de crear un Estat integrat per tots els territoris francesos.

El projecte de Soustelle arribava tard. No va ser possible frenar la progressió de la guerrilla, i això que França va usar tots els mitjans al seu abast per acabar amb ella: tortures, execucions extrajudicials, presa d’ostatges, represàlies col·lectives... Sota el discurs de la França integradora apareixia el rostre més salvatge del colonialisme.

Soustelle no va durar gaire com a governador d’Algèria. Va ser reemplaçat perquè a França va pujar al poder un nou govern, partidari de negociar amb la guerrilla independentista del Front d’Alliberament Nacional (FLN).  Però el maig de 1958 els pieds-noirs, amb el suport de les unitats més involucionistes de l’exèrcit, van preparar un cop d’Estat. Per restaurar la legalitat, De Gaulle va retornar a la Presidència francesa i va prometre mantenir Algèria francesa. Sembla ser que Soustelle va col·laborar indirectament en aquest cop.  En recompensa va ser nomenat ministre.

Però De Gaulle va fer mostra de realisme polític i al cap de poc temps va començar a enfrontar-se amb els seus antics aliats polítics tot defensant un acord amb l’FLN. Soustelle es va sumar als pied-noirs indignats amb De Gaulle, i el 1960 va ser obligat a abandonar els seus càrrecs polítics. A partir d’aquest moment, Soustelle mantindrà estrets contactes amb els sectors ultradretans de l’exèrcit. Aquests grups, després d’un referèndum en què francesos i algerians van aprovar l’autodeterminació algeriana, van organitzar un putsch que va fracassar i es van organitzar en un moviment terrorista ultra contrari a la independència: l’Organització de l’Exèrcit Secret (OAS). Soustelle no va dubtar en donar-los suport públicament. I va fundar i dirigir el Reagrupament per l’Algèria Francesa (RAF), en el que s’hi van integrar ultres com Jean-Marie Le Pen.

Cal destacar que si bé Soustelle probablement creia realment en una França multicultural amb cabuda per a tots, musulmans, cristians i jueus, molts dels que es van afegir a les seves teories ho van fer tan sols per justificar la presència francesa a Algèria. Ben pocs francesos estaven disposats a que els musulmans d’Algèria poguessin decidir el futur de França en peu d’igualtat amb ells. De fet, el mateix De Gaulle mai va creure que els musulmans d’Algèria fossin francesos de debò.

Soustelle es va sumar a un manifest en favor de l’OAS el 1961, va ser perseguit per la justícia i es va veure obligat a prendre el camí de l’exili. S’establiria a Mèxic, on romandria fins el 1968. De retorn a França, ja amnistiat, reprendria la seva carrera i aconseguiria anar ocupant diversos càrrecs polítics, tot i que no de tanta importància com els que havia tingut abans de la guerra d’Algèria.  De fet, fins i tot va veure’s embolicat en una tèrbola història de blanqueig de diners, amb fons procedents de l’Uruguai del dictador Alfredo Stroessner.

Els algerians que havien cregut en les teories de Soustelle no van tenir tanta sort com l’antropòleg de l’Acadèmia Francesa. Els harkis, els musulmans que havien col·laborat amb l’exèrcit i amb l’administració francesa, van patir una duríssima repressió a partir del moment en què es va decidir la descolonització. Uns pocs van poder fugir a França, on molts acabarien patint greus discriminacions. Els que van decidir restar Algèria van sofrir una repressió brutal. Tot i que els Acords d’Évian preveien una amnistia per a ells, el Front d’Alliberament Nacional va desencadenar una onada de persecucions brutal. De Gaulle es va negar a acceptar la repatriació de tots els musulmans profrancesos. Es calcula que uns 60.000 van ser massacrats. Molts altres van ser empresonats o van patir represàlies. Va haver-hi tortures, castracions, pallisses, destruccions de béns...