El paper de les institucions eclesials

Aula de l’escola del Castell, part de l’obra social de l’Escola Pia al Camp de la Bota. Barcelona, 1967. Barceló, Pau. Col•lecció particular J.M Huertas Clavería

De la beneficència als compromisos personals
Promoció social per a una població desatesa pels poders públics

L’Església de postguerra s’havia apropat als barris de barraques des de la beneficència. La incorporació a les institucions eclesials de joves que hi buscaven una via de compromís personal i els aires renovadors del concili Vaticà II (1962), propiciaren un canvi significatiu.

Càritas Diocesana, alguns ordes religiosos i els treballadors socials vinculats a aquestes institucions eclesials van replantejar els models teòrics d’atenció social, optant per la professionalització del seu treball en el conjunt dels suburbis obrers. Es començaren a dur a terme projectes de promoció social als nuclis de barraques: escoles, guarderies, centres socials i equipaments per a una població desatesa pels poders públics. Aquest desenvolupament comunitari propicià el sorgiment d’unes entitats veïnals, procés el qual també contribuïren persones compromeses amb els partits i moviments que operaven des de la clandestinitat.