L’aigua a Barcino. Una qüestió de pendents

A Barcino es van construir aqüeductes, dipòsits d’aigua, cisternes, pous i canalitzacions que la feien arribar a tots el punts de la colònia. Paral·lelament, la ciutat estava dotada d’una xarxa de clavegueres que desaiguava les rieres de fora muralles. A les ciutats romanes, l’aigua canalitzada era essencialment pública i es destinava fonamentalment a fonts i termes públiques, tot i que també podia arribar a algunes grans domus o alguns tallers de la ciutat. L’itinerari per les restes arqueològiques de diferents infraestructures relacionades amb l’aigua permet aprofundir en el coneixement de l’enginyeria hidràulica romana i reflexionar sobre el paper de l’aigua en la concepció de l’urbs.

• Explicar les principals restes arqueològiques de les infraestructures romanes de l’aigua conservades.
• Explicar certs aspectes de la vida quotidiana dels romans vinculats a l’ús de l’aigua.
• Analitzar el paper de l’aigua en el desenvolupament urbà de la ciutat de Barcino.
• Cercar canvis i continuïtats al llarg del temps en l’enginyeria de l’aigua.
• Reflexionar sobre l’aigua com a recurs escàs, especialment en el context de Barcelona com a ciutat mediterrània.
• Prendre consciència del valor de l'aigua com a recurs limitat i a preservar malgrat la conquesta de l'aigua domèstica l'hagi convertit en un bé accessible i instantani.

• Identificació i ús de diferents tipus de fonts (materials, textuals, cartogràfiques), valorant les seves aportacions al coneixement del medi físic i de les formes de vida en el present i el passat.
• Ús de la periodització convencional i anàlisi de les maneres de comptar el temps d’altres cultures.
• Identificació dels factors que van permetre la consolidació de l’Imperi romà i dels que van provocar la seva crisi posterior, aplicant nocions de causalitat.
• Identificació del llegat cultural del món clàssic i valoració de les seves aportacions.
• Aplicació de les nocions històriques de canvi, continuïtat i simultaneïtat en alguns exemples del món tardoantic, tot incidint en l’origen i expansió del cristianisme.
• Observació directa i indirecta de les restes principals de la cultura material romana i del patrimoni arqueològic (el cas concret de Barcino). Valoració d’aquest patrimoni i respecte per l’herència clàssica.

• Plànols de les restes arqueològiques conservades a Barcino. Fonts històriques: transcripció de documentació epigràfica i fonts historiogràfiques antigues i actuals.

• MUHBA Plaça del Rei: visita al subsòl arqueològic incidint en aquelles infraestructures que es poden relacionar amb l’aigua.
• Itinerari: plaça del 8 de Març (aqüeductes), plaça Nova (reconstrucció de l’aqüeducte), temple d’August, carrer de la Palma de Sant Just, Regomir 7-8.