Güell, Gaudí i Barcelona. La mirada urbana

Durant la visita s’expliquen les relacions del Park Güell amb la ciutat, la societat i l’època en què es va construir. S’hi analitzen també les formes arquitectòniques del parc, el seu sentit estètic, simbòlic i funcional, i també les relacions entre el promotor, Eusebi Güell, destacat membre de la burgesia barcelonina, i l’arquitecte, Antoni Gaudí. Per acabar, s’explica com ha evolucionat la relació entre el parc i la ciutat.

• Situar el moment de la construcció del Park Güell en el seu context històric, social i cultural. Gaudí i la utopia urbana coorporativa i formalista dels Güell: el palau Güell, la Colònia Güell i el Park Güell.
• Relacionar el model urbà del Park Güell ideat per Eusebi Güell i l’execució del projecte per part de Gaudí.
• Analitzar els ritmes i les formes del Park Güell i contrastar el sentit estètic, simbòlic i funcional dels diferents espais conservats.
• Explicar la creació de noves formes arquitectòniques partint de la unió entre construcció tradicional i tècniques constructives modernes, amb una representació de la natura i un ús dels materials, inclòs el reciclatge, que són part íntima del programa arquitectònic i urbanístic de Gaudí.

• Valoració dels canvis socioeconòmics que implica la revolució industrial i interpretació del fenomen des de la multicausalitat. Anàlisi de les formes de vida en les ciutats industrials del segle XIX a partir d’algun exemple proper. Interpretació de la problemàtica i de les aportacions d’algunes ideologies i revolucions, analitzant especialment els moviments socials i polítics a Catalunya.
• Contextualització de les obres estudiades en el seu entorn social i històric.
• Identificació dels components econòmics, socials, polítics i culturals que intervenen en els processos històrics i anàlisi de les interrelacions que s’hi produeixen per tal d’elaborar explicacions sobre els fets. Establiment de relacions entre fets locals i el seu context més general.
• Sistematització de l’evolució de l’arquitectura al llarg del segle XIX, analitzant algunes obres característiques de l’historicisme, l’eclecticisme i el modernisme, amb especial atenció a la singular eclosió del modernisme a Catalunya i la seva pervivència. Valoració de l’ús dels nous materials en l’arquitectura per a noves funcions i caracterització de l’urbanisme modern.
• Identificació de les funcions de l’art en les diferents èpoques en relació amb els artistes, els clients i els promotors.

• Casa del Guarda
• Entrada del carrer d’Olot
• Gruta per aparcar els carruatges
• Escalinata d’ingrés
• Sala hipòstila
• Plaça central
• Viaducte de la Bugadera
• Viaducte del Garrofer