El Call de Barcelona
La visita pot començar o acabar al Museu d’Història de Barcelona, les sales sobre la Barcelona Medieval ens ajudaran a conèixer la comunitat jueva que va viure al Call barceloní.
Aquesta guia explica la història i la vida de la comunitat jueva que va viure al Call de Barcelona a l'època medieval i va desaparèixer després dels avalots de l'any 1391. Avui dia, les comunitats jueves de Barcelona viuen integrades a la ciutat. La redacció d'aquesta guia ha comptat amb la seva col·laboració.
Iniciem la ruta del Call advertint que la senyalització no pot fer referència a un punt concret que podem veure ja que, malauradament, no s'ha conservat pràcticament res de l'antic Call. Així, intentem despertar la curiositat o la imaginació dels vianants, experts o interessats en conèixer la història d'un barri barceloní on va viure la comunitat jueva entre els segles XII i XIV.
El Call era el barri on vivia la comunitat jueva a la Barcelona Medieval, conegut amb aquest nom des del segle XII. La paraula Call significa carrer petit o carreró; el nom s’estengué a tot el conjunt de carrers ocupats pels jueus, és a dir, al barri jueu i la comunitat de jueus rebé el nom d’aljama.
El Call Major ocupava el quadrant nord-oest de la ciutat romana. De la urbanització romana es conserven traces de la muralla, amagades entre cases, i els carrers de Sant Domènec i Sant Honorat, de la Volta (actuals carrers de Sant Sever i Davallada de santa Eulàlia ) i el carrer del Call que anava a la porta romana, i que en cert moment, va ser desviat, i travessà el mur romà del que se’n conserven restes a la cantonada amb el carrer S. Domènec.
Límit est del barri. A l’extrem hi havia un dels portals d’accés al Call i en un carreró ara desaparegut, la Font, la Sinagoga Poca i altres construccions medievals sota el Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat
Límit nord del Call. Els dos carreres eren coneguts com la Volta del Call. A la dreta limitava amb els dominis episcopals i a l’esquerra estava tallat pel mur romà i no s’obrí fins a finals s. XIV vers el c. de la Palla.En l’edifici cantonada al carrer de sant Felip Neri també s’han trobat sitges i restes de construccions medievals
Plaça moderna al centre de l’antic Call. L’edifici que fa cantonada al carrer de l’Arc de sant Ramon del Call, construït en el segle XVI i amb restes anteriors dels segles XIII i XIV, és el Centre d’Interpretació del Call on podem informar-nos i assistir a alguna de les activitats programades
Un dels carrers més coneguts del Call barceloní per la làpida encastada en el mur de la casa num.1. Diu: “Fundació Pia de Rabí Samuel Ha-sardí. El seu llum crema permanentment”. És una reproducció de la làpida original que recorda aquesta institució jueva.
Seguint cap el carrer de la Fruita, podem veure una imatge que ens permet imaginar-nos com eren , de fet, els carrers del Call: petits, estrets, amb giragonses i amb cases que sembla que tallin el pas
Carrer principal del Call. En ell hi havia la Sinagoga Major (a l’interior de l’illa entre els carrers de sant Domènec, Marlet, Arc de sant Ramon del Call i l’actual placeta de Manuel Ribé), i les cases dels membres més importants de la comunitat. A l’inici, tocant al carrer del Call, el portal d’accés al barri i la carnisseria. L'any 2017 ha sigut rebatejat amb el nom de Salomó ben Adret.
Segueix la línia interior del mur romà. No tenia sortida al carrer del Call, i, per un pont elevat, es comunicava directament amb el Castell Nou, fortalesa medieval construïda sobre la porta romana.Té un traçat molt irregular, en forma de quatre. Al final del carrer havia existit un carreró que anava fins a la Baixada de santa Eulàlia
Aquests quatre carrers (cruïlla de Banys Nous, Boqueria, Avinyó i Call),al peu del Castell Nou per la seva part exterior, és a dir, fora el recinte romà, van iniciar la seva urbanització a mitjans segle XIII, quan el rei autoritzà l’obertura de portes i finestres en l’antic mur romà.
Abans, però, una important construcció ocupava la cantonada entre el Carrer dels Banys Nous i el de la Boqueria: els Banys Nous, els banys públics medievals de la Ciutat.
Estaven situats en l’espai ocupat ara per un edifici amb uns destacats esgrafiats barrocs.Els Banys van ser fundats l’any 1160 pel jueu Abraham Bonastruc associat al comte Ramon Berenguer i van estar en ús fins el segle XVI; l’edifici estava construït segons la tradició àrab de les cases de bany, però amb tècniques i decoració romàniques; tenia diverses sales i dependències, entre elles una destinada a miqvé . L’ edifici es mantingué dempeus, sense ús però, colgat sota la casa fins el 1835
És una urbanització del segle XIII, planejada i planificada, formada per cinc illes, amb una sinagoga i una plaça al centre.No tenia comunicació directa amb el Major que acabem de visitar.
Els seus límits eren els carrers de Boqueria, Raurich, de la Lleona i AvinyóTenia dues portes, una al peu del Castell Nou i l’altre al carrer de la Boqueria.
El carrer de la Boqueria va ser ocupat posteriorment pels conversos que s’establiren amb els seus negocis: orfebres, teixidors de vels, sastres, sabaters . La Volta del Remei, entrant per Boqueria, conserva encara una torre medieval del segle XIII.
L’ Arc de santa Eulàlia, entrant també per Boqueria, està format per una torre medieval de mitjans del segle XIV, dita Torre de santa Eulàlia.La Sinagoga va ser convertida en església de la Trinitat per uns conversos; s’amplià després a Convent i actualment és l’església de Sant Jaume