Deu Atlàntides per a Verdaguer

Una de les activitats sobre Verdaguer que es treballa amb l’alumnat al MUHBA Vil·la Joana porta per títol Les sis cares del poeta: el folklorista que recull rondalles, dites i noms d’ocells, plantes, eines i treballs del camp; el viatger que es mou pel Carib, el centre i el nord d’Europa i Terra Santa; el poeta romàntic i èpic que descriu la natura de manera gairebé voluptuosa i que fa emergir continents nous; el poeta urbà que lloa i descriu les misèries de Barcelona; l’articulista que es defensa de les injustícies que pateix a través del diari, i el capellà que amb les seves paraules descriu la grandesa de l’obra del Creador.

Aquest estiu però, no n’hi va haver prou amb les sis cares d’un dau per parlar de Verdaguer. Dins la programació del Grec, i sota el títol genèric de «Creació i museus», l’ICUB i Fàbriques de Creació van presentar cinc espectacles fruit de la col·laboració entre cinc equipaments municipals i artistes vinculats a les Fàbriques de Creació. Al MUHBA Vil·la Joana, el dijous 11 de juliol es va presentar 10 Atlàntides, una obra coral de deu grups d’artistes vinculats a la Fabra i Coats que van treballar cadascú una faceta diferent de Verdaguer. Sota la batuta de Za!, Edu Pou i Pau Rodríguez, els assistents es van veure immersos en deu universos diferents.

En el camí d’accés a la casa pel darrere, des de la drecera que porta a l’estació del tren, la companyia Pedra i Bitlab evocaven el Verdaguer excursionista. A l’esplanada del jardí anglès la violinista Sara Fontan va crear una atmosfera propícia perquè la poeta Blanca Llum Vidal recités fragments recollits pel Verdaguer que assistia a sessions espiritistes i feia exorcismes.

En la tercera Atlàntida, Za! i la Megacobla rebien el públic amb un fiscorn, una tenora, un tiple i un flabiol per evocar el folklorista. El quart punt tenia lloc dalt d’una de les terrasses de Vil·la Joana, des d’on Aina Oset i Guillem Llotje, de Nuu, van recitar i cantar fragments d’algunes de les obres més èpiques del poeta: Canigó i L’Atlàntida. Van passar el relleu a Liviana Mauretti i Martí Sales, que interpretaren un fragment de Se’n Cansaran?: Totes les ones de la mar no poden rompre un gra d’arena, de quan onades d’injúries, mentides i traïcions rebolcaven incansablement el poeta.

Al mateix pati, el trio d’electrònica Aal-bers va usar el sàmpler de la veu real de Verdaguer mesclada amb sonoritats actuals i Marc O’Callaghan, de Coàgul, amb la col·laboració de Za! i la Megacobla, va interpretar una peça a partir d’una estrofa de La mort de la Verge –«cobriu-me de flors que d’amors em moro, cobriu-me de flors que em moro d’amors»–, on la fragilitat i la delicadesa de les paraules, les flors i la posada en escena contrastaven amb la duresa del to de veu, els gestos i la música.

La penúltima Atlàntida va anar a càrrec de la poeta Núria Martínez-Vernis, acompanyada a la percussió de Luis Tabueca i a la trompeta per Marc Cunningham, que va recitar el «Sum Vermis», un poema de Flors del Calvari (1896), on Verdaguer compara els seus patiments als de Crist a la Creu.

Gairebé a les fosques, es va convidar a tothom a traslladar-se a l’era de davant la casa, on tots els artistes, com una coral, van interpretar en un cànon múltiple i lliure un fragment del Virolai deconstruït.

Un espectacle immersiu i efímer. Un homenatge al poeta al mateix lloc on va deixar aquest món, per creadors del segle XXI que van revisitar, actualitzar i rejovenir la seva obra.

Teresa Macià
MUHBA