Quadre: La pedrera del Morrot
Aquesta pintura que ens mostra la gran pedrera de l’Esperó, al vessant del Morrot, està acompanyada de la següent inscripció: «Entrada en la cantera abierta en la Montaña de Montjuich para la obra del nuevo muelle de Barcelona y vista del monte artificial formado de las tierras con que esta mezclada la piedra sobre la cal... el pavellón para preservar el derrumbe que se verificó en marzo de 1828». Es tracta de la representació d’una de les pedreres més antigues de Montjuïc, de la qual es va extreure la major de la part de la pedra per a la construcció del port de Barcelona i els carreus per bastir bona part de la muralla de la ciutat.
L’activitat extractiva de la pedra de Montjuïc ve de lluny i va molt lligada a la construcció de Barcelona. Primer pels ibers, més tard pels romans i, fins a la generalització del totxo en la construcció de l’Eixample, la pedra de Montjuïc serà el material base per bastir la ciutat, així com un producte d’exportació, en forma de pedres d’esmolar.
La pedra de Montjuïc s’ha trobat a les excavacions i troballes arquitectòniques de la plaça del Rei, en els escassos elements que es conserven del Tàber monumental, en els basaments ciclopis de les muralles romanes i en els monuments de la ciutat, des dels més antics als moderns. La catedral de Barcelona, el saló del Tinell, la Llotja de Mar, les esglésies de Sant Pau del Camp, Santa Maria del Mar i la del Pi, l’antic hospital de la Santa Creu, la casa de l’Ardiaca i per tot arreu de la ciutat vella, paviment, cases, esglésies i palaus són de gres de Montjuïc. El temple de la Sagrada Família, els edificis de la Universitat Central, del Seminari, del palau de Justícia, de les Duanes, de Correus, de l’Ajuntament, la Generalitat, el Parlament de Catalunya i el hospital de Sant Pau, són altres testimoniatges d’edificis bastits amb la mateixa pedra en una època més moderna. Arquitectes i escultors, coneixedors de les qualitats de la pedra de Montjuïc, sovint la incorporaven als seus projectes i obres artístiques. Conjunts escultòrics de Benlliure, Querol, Blay, Llimona, Fuxà, Arnau, Oslé, Parera, Mani, Marès, Otero i molts altres artistes han perdurat fins els nostres dies sense problemes pel bon comportament de la pedra.
Tornant a la pintura que ens ocupa, sembla que al pintor li preocupi més la descripció en detall del lloc i dels elements, que els valors artístics que es puguin desprendre de la seva mediació. Així, a més de la pedrera amb un treballador fora d’escala, situat a la part alta del tall o front d’atac, ens presenta els elements bàsics per al transport i càrrega de la pedra. Apareixen uns carros carregats i un camí que els portava al seu destí, el port o la ciutat. També es poden apreciar altres elements i estris de treball com ara uns carretons de fusta per al transport de la pedra que es troben emmagatzemats sota i al costat d’un cobert on es pot veure un parell de militars fent la migdiada, mentre que un altre està vigilant la pedrera i una dona que segurament els porta menjar. A l’esquerra de la imatge es troba una construcció de planta baixa amb un rafal exterior on un treballador repara estris de fusta. Al fons, entre la casa i la muntanyeta procedent de l’ensulsiada de 1828 que es veu coronada per un petit pavelló de vigilància, es visualitza molt tímidament el mar darrera una reixa metàl·lica que dóna al camí del Morrot i Can Tunis. Aquesta peça, juntament amb una altra de la vista del port, ha estat adquirida per la Fundació Barcelona Cultura gràcies al patrocini de GAS NATURAL-FENOSA i cedida al MUHBA per tal d'ampliar-ne el fons contemporani.
Estanislau Roca
Professor d’Urbanisme i Ordenació del Territori. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Vista de la pedrera de l’esperó (Montjuïc)
Autor: autor desconegut, 1828
Material: oli sobre tela
Dimensions: 69 x 140,5 cm
Número d’inventari: sense número d'inventari.
Pendent de formalització de la donació.