Interior: estudi del pintor

Interior: estudi del pintor, Antoni Caba. 

El juny del 1934, l’Arxiu Històric de la Ciutat comprà aquesta petita pintura a J. Roig, juntament amb un conjunt de dibuixos i fotografies. Més tard va passar a formar part de la col·lecció de pintures del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.

Representa l’interior de l’estudi del pintor Antoni Caba, que compartia amb els també pintors Tomàs Padró i Agustí Rigalt. Estava situat en alguna de les dependències de la casa de l’Ardiaca, després que aquesta es dividís i reformés a mitjan segle XIX i abans de la restauració integral de l’edifici iniciada el 1870 per Josep Altimira, nou propietari de la casa. L’interès històric i artístic que aquest petit oli revestia en ser adquirit pel director Agustí Duran i Sanpere queda perfectament justificat, encara que no resulta possible identificar l’àmbit exacte que capta l’escena.

L’espai protagonista del quadre devia ser el primer taller de l’artista, que havia de compartir amb els dos amics i companys abans d’esdevenir un dels pintors de més èxit del moment. En efecte, educat a Barcelona amb Claudi Lorenzale, a Madrid i a París, Caba fou catedràtic de colorit i composició i, més tard, director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona el 1887, un segon pas que significà la consagració de la seva carrera acadèmica. Autor de pintures històriques i murals, s’especialitzà ràpidament en el retrat, gènere en el qual desenvolupà una intensa activitat. Així, esdevingué el retratista de moda per al qual posaven distingits models de la societat burgesa i aristòcrata coetània.

Aquest oli, pràcticament desconegut, d’Antoni Caba ocupa un espai molt singular dins la seva trajectòria artística. Es tracta de la captació d’un racó d’un interior auster i silenciós, entès a la manera d’una natura morta, treballat amb pocs elements: una cadira, una tauleta al damunt de la qual reposa un recipient de ceràmica blanca, dos bastidors girats contra la paret i dos tapissos, en contrast amb els bigarrats estudis dels pintors, desbordats d’objectes. Les dues pintures recolzades al terra, invisibles, i els dos tapissos penjats, quasi meres taques de color, no expliquen res, perquè la voluntat de l’artista no és narrar una història, sinó captar un instant i congelar-lo. Allunyada dels corrents artístics de més èxit del moment, la pintura és, en certa manera, molt moderna, perquè s’apropa a les natures mortes i els interiors creats per artistes que pinten el buit, l’absència, la immobilitat i la suspensió del temps.

Tot en aquesta obra de Caba respon a aquesta intenció: l’escassetat d’objectes representats, el peculiar enquadrament i la col·locació dels dos tapissos a la part superior que, en crear un marc dins la pintura, centra la mirada en l’escena inferior i la dota de profunditat. No hi ha, per tant, res d’espontani en aquesta pintura; res en ella és accidental, sinó el fruit d’un treball que no busca simplement retratar una realitat, sinó construir-la.

Servei de Col·leccions de l’MHCB

Interior: estudi del pintorAutor: Antoni Caba (Barcelona,1838-1907)Material: oli sobre telaDimensions: 37 x 401,5 cmNúm. d’inventari: MHCB 29237