L’Espai Santa Caterina. Centre d’Interpretació Arqueològica

El museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB), conjuntament amb altres organismes, és la institució encarregada de la salvaguarda del patrimoni arqueològic de la ciutat i treballa per preservar i difondre el coneixement històric de l’espai urbà. En aquest context l’MHCB, amb el suport de l’IMMB (Institut Municipal de Mercats de Barcelona), ha treballat per a la presentació pública i posada en valor del jaciment arqueològic ubicat al subsòl del mercat de santa caterina, creant l’ “Espai Santa Caterina. Centre d’Interpretació Arqueològica”.

El projecte de senyalització de l’Espai Santa Caterina. Centre d’Interpretació Arqueològica, respon a la necessitat de difondre i adequar a la visita les restes descobertes durant els treballs arqueològics efectuats entre els anys 1998 i 2000 amb motiu del projecte de la renovació del mercat de Santa Caterina, les obres del qual van comportar una actuació arqueològica al solar. En el moment corresponent, la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya va considerar que la importància de les restes arqueològiques conservades al subsòl del mercat convertia en fonamental, no tan sols la seva preservació, sinó també la presentació i difusió adequades.

La resolució de la Comissió Territorial de Barcelona de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya establia la conservació del sector oriental de l’església de Santa Caterina, ja que d’aquesta manera es preservaven els elements més significatius del que havia estat el convent de Santa Caterina. Aquest espai conservat se situa en el quadrant de la intersecció entre els carrers Giralt el Pellisser i Colomines. El sector comprèn aproximadament uns 600 m2 de subsòl, que resta cobert per un forjat en el que exteriorment és un gran espai obert o plaça.

L’espai que comprèn el subsòl del mercat de Santa Caterina, conegut gràcies a les fonts documentals, però sobretot per les darreres intervencions arqueològiques, representa un exemple important de les transformacions de l’entramat urbà de la ciutat de Barcelona. L’interès fonamental de les dades obtingudes rau en la documentació d’una continuïtat històrica d’ocupació des de l’antiguitat que culmina amb les estructures que van pertànyer a l’antic convent de Santa Caterina, un edifici emblemàtic en el context històric de la Barcelona de l’època medieval i moderna. Les excavacions arqueològiques realitzades ens mostren una completa i interessant evolució històrica del solar i constaten una ocupació humana des de l’època prehistòrica fins a l’actualitat.

Amb la creació de l’Espai Santa Caterina. Centre d’Interpretació Arqueològica, es dóna a conèixer l’evolució d’aquest sector de la ciutat al llarg del temps. La primera ocupació del solar s’ha de situar fa uns 4.000 anys, amb un poblament del bronze inicial (1800-1500 a.C.), del qual s’han recuperat alguns enterraments i unes petites sitges, que es podrien relacionar amb alguna zona d’hàbitat de la qual no s’han conservat evidències. Al voltant de l’any 10 a.C. es funda la ciutat romana de Barcino, protegida per un recinte de muralles que delimiten la ciutat. A uns 150 metres a l’est d’aquest recinte, se situen les restes arqueològiques que conformen l’Espai Santa Caterina, en un sector ocupat per llocs d’habitació (villae amb assentaments agropecuaris) i espais de producció. A partir del segle IV d.C., una part important del solar és ocupat per una necròpolis cristiana que s’articula al voltant d’un edifici, probablement de culte.

Les restes arqueològiques associades al període comprès entre els segles VIII i XI ens indiquen que aleshores es tractava d’una zona de conreu, ja que s’han localitzat nombroses sitges i pous d’extracció d’aigua. No és fins als segles XI i XII que l’espai torna a ser ocupat. El segle XI s’hi construeix una petita església i, al llarg del segle XII, es basteixen al seu voltant diverses edificacions de caire domèstic que comencen a dibuixar un primer urbanisme a la zona.

Els frares predicadors o dominics arriben a la ciutat el 1219. Quatre anys més tard, reben una capella a l’exterior de la ciutat situada en aquesta zona. Els dominics ocupen el convent existent i el reformen, però molt aviat comencen la construcció d’un nou gran conjunt conventual. El centre d’aquest projecte és una església de capçalera triabsidal. La zona al voltant de la capçalera i el costat sud de l’església es constitueixen en sagrera o àrea funerària. Entre els contraforts es disposen els vasos funeraris, i la resta és ocupada per foses simples excavades. Serà en aquest primer convent dominic on es reuneixi el Consell de Cent abans de disposar d’un espai propi, i on va viure i va ser enterrat sant Ramon de Penyafort, personatge eminent de la ciutat.

Al segle XIV i principis del XV es va portar a terme una gran reforma a l’església. La capçalera es va substituir per una altra de poligonal i es van construir capelles laterals. Aquestes obres van fer necessària la reforma del claustre i la desaparició d’una capella adossada a la nau. La reforma afectà moltes altres parts del convent, i es va produir en el moment àlgid dels dominics a la ciutat. Es documenten noves reformes els segles XVI-XIX. Les més significatives són la construcció, el segle XVII, d’una segona línia de capelles i, el 1793, la construcció d’una nova cripta funerària per als frares. Aquesta cripta està formada per 33 nínxols, disposats en ambdós costats, amb un nínxol destacat en una posició central, a sobre del qual es va situar un alt relleu d’una Verge amb Nen acompanyada de dos oferents. La peça, d’estil gòtic, estava decorada amb pa d’or, però el segle XVIII va ser reaprofitada i redecorada amb policromia.

L’any 1835, el convent va ser desamortitzat: va passar a mans públiques i poc després fou enderrocat. L’espai és ocupat per edificacions, carrers i el mercat d’Isabel II o de Santa Caterina, que esdevé el segon mercat de la ciutat de Barcelona, després de la Boqueria. L’actual mercat ocupa només una part de l’extensió de l’antic. Això ha fet possible complementar-ne l’ús comercial amb l’ús residencial i amb espais públics que entrellacen totes les activitats del barri. Al mateix temps, com hem vist, ha permès conservar visible una part de les ruïnes del convent dominic de Santa Caterina.

A partir d’aquesta informació històrica, i en aquesta primera fase de senyalització de l’Espai Santa Caterina. Centre d’Interpretació Arqueològica, s’ha creat un espai museogràfic amb una senyalització destinada a posar en valor les restes conservades al subsòl del mercat. Així, el públic té accés a un mirador situat a l’interior de l’edifici, des del qual s’explica el contingut de les restes arqueològiques.

Quan visitem el mirador, ens trobem amb diversos elements museogràfics, com ara una projecció (actualment en execució per part de Benedetta Tagliabue i el seu equip) que mostrarà l’evolució històrica de l’espai, fent un èmfasi especial en la darrera fase de reforma i el projecte actual del mercat. Hi trobem també una sèrie de plafons on s’expliquen els resultats de les intervencions arqueològiques, sota el títol «Espai Santa Caterina. Evolució en el temps», i un plafó on es plasma la informació general de primer nivell dividida en tres apartats: «Santa Caterina, de convent a mercat», «La ciutat i Santa Caterina» i, per últim, «L’arqueologia i Santa Caterina».

A l’hora de definir els objectius de comunicació de l’Espai Santa Caterina, l’MHCB ha tingut en compte, entre altres coses, la seva situació al centre històric de la ciutat, que el converteix en un indret de concentració d’un gran flux de visitants. Per aquest motiu, s’ha orientat el discurs museològic de manera que sigui atractiu i entenedor per a tot tipus de públic (veïnal, familiar, turístic, escolar, especialitzat…) i garanteixi, alhora, el desenvolupament de diferents nivells d’aprofitament i de lectura del conjunt.