Clica els següents punts per veure la informació de les diferents parts de la inhumació.
El sacrifici i enterrament d'un gos dins d'una fossa
L'enterrament ritual d'animals com a ofrena funerària està àmpliament documentada en les necròpolis imperials de tota la romanitat. A la necròpolis de la plaça de la Villa de Madrid va ser una pràctica corrent, especialment de cànids i èquids, però també d'altres animals.
El gos enterrat dins d'una fosa ritual al costat de la inhumació presenta l'esquelet en connexió anatòmica i no s'hi observen en absolut traces d'haver estat consumit durant el sepeli. És clar que va ser sacrificat per a ser enterrat al costat del nen, tal vegada el seu propietari.
Els objectes d'ornament personal
El nen porta un braçalet amb una campaneta i una butlla de plata penjada al coll, amb un fragment de fulla de vinya (vitis vinifera) a dins com a amulet, segons revela l'anàlisi i identificació dels fitòlits trobats a l'interior.
La butlla era un penjoll generalment de metall (or, plata, coure o bronze, segons l'estatus i la riquesa de la família) que es penjava al coll dels nens i de les nenes així que naixien i que portaven fins la majoria d'edat. De fet era una capsa que s'omplia d'amulets amb la finalitat de proporcionar bona sort i protegir l'individu del mal d'ull. La fulla de parra remet a la gran importància simbòlica de la vinya i del vi en època romana, constants en moltes cerimònies i pràctiques rituals.
La campaneta és un objecte ornamental molt habitual de l'abillament infantil. Tenia també un caràcter religiós i es portava per protegir-se del mal d'ull.
L'esquelet
Està col·locat en decubit supí, amb les extremitats superiors flexionades sobre el cos. L'estudi antropològic ha determinat que es tracta d'un nen d'un any i mig d'edat.
L'aixovar funerari
Al costat del cos hi ha diversos objectes d'aixovar, col·locats per acompanyar el difunt en el més enllà. Són dues peces de joc de pasta de vidre, una taba (vèrtebra d'animal que també és una peça d'un joc) i un dau fet d'os.
Són freqüents les peces de joc en els aixovars de tombes tan infants com d'individus adults, ja siguin homes o dones, per donar bona sort a l'altra vida.
Els objectes i els rituals funeraris
En aquesta tomba es troben tres elements del ritual funerari romà que són molt usuals i sovint es troben associats.
La moneda que es disposa sobre la barbeta o la boca del difunt -o dins la boca o també a la mà- servia per pagar el barquer Caront que, creuant el riu, transportava les ànimes dels de la riba dels vius fins el regne dels morts, a l'altra banda. Aquesta és una tradició grega que va ser adoptada pels romans i molt practicada en època republicana i alt imperial.
Pel que fa als claus de ferro disposats prop del cos, encara que generalment indiquen l'existència de caixes de fusta avui desaparegudes, el fet de trobar-los en tombes d'incineració o a dins d'àmfores (que no requerien de cap caixa de fusta) porta a interpretar-los com a elements de valor simbòlic: fixaven a terra la condició del mort i impedien que tornés a l'esfera dels vius. Els morts eren respectats i venerats, però també temuts.
La llàntia al costat del cos havia d'il·luminar el difunt en el viatge al món dels morts i en la foscor de l'altre món.
Les ofrenes
Al costat del cos inhumat hi ha dos ungüentaris de vidre que havien contingut olis essencials perfumats, segons ha revelat l'anàlisi dels residus orgànics conservats a l'interior. Es tracta d'una barreja d'oli d'oliva i greix de xai -el conservant o l'excipient- amb alguna substància aromàtica que no ha pogut ser identificada.
El plat de ceràmica dipositat al costat de la tomba havia contingut alguna ofrena feta per familiars o amics durant el sepeli o en dies posteriors.
Un banquet funerari
Datació: segle I dC- segle III d.C.
Per mantenir viva la memòria del difunt i honorar-lo es celebraven banquets funeraris i es feien ofrenes i libacions. Els aliments oferts als difunts sovint eren introduïts dins de la tomba per un conducte que comunicava l'interior de la tomba amb l'exterior, i també s'hi vessava el vi de les libacions.
El primer banquet es feia el dia del sepeli (cena funeralis) i nou dies deprés se'n celebrava un altre (cena novendiales), que marcava la fi del període de dol. També es celebraven banquets en les festes funeràries regulars del calendari romà, les parentalia (entre el 13 i 1l 21 de febrer) i les lemuria (entre el 9 i el 13 de maig).
Els aliments consumits
Diversos anàlisis i estudis permeten saber quins aliments eren consumits en els banquets funeraris o dipositats com a ofrenes.
Blat, nous i avellanes, així com altres fruits i cereals s'identifiquen principalment per anàlisi de les llavors i les granes que es recullen en l'excavació (carpologia).
Els estudis de la fauna, a més d'identificar les espècies animals cuinades i consumides, recerquen en els ossos possibles traces de descarnació o indicis de bullit o altres elaboracions. El sacrifici in situ d'alguns animals és testimoniat en les necròpolis de Barcelona, on s'han documentat restes de sang prop de les estructures funeràries.
Era habitual que el bou, els ovicàprids o el porc, així com mol·luscs i caragols, formessin part del banquet funerari. Els caragols simbolitzaven la resurrecció, i en algunes ocasions es dipositaven també dins les tombes.
El ritual de la cremació
La incineració va ser una pràctica funerària que va coexistir amb la inhumació durant l'alt imperi. El cos del difunt era cremat damunt d'un llit de branques, sovint amb les seves pertinences i a vegades també amb les ofrenes que se li feien durant el sepeli. Posteriorment, les restes del cos incinerat eren recollits i dipositats dins una urna cinerària que posteriorment s'enterrava amb els objectes rituals.
La tomba
Aquesta tomba està constituïda per una caixa quadrangular de tegulae amb tapadora que conté l'urna cinerària -amb les restes del cos incinerat- i els objectes rituals i d'ofrena disposats a dins i a sobre de l'estructura.
L'aixovar funerari i els rituals
L'aixovar està integrat per diversos objectes, disposats dins de l'estructura, al costat o al damunt de la tapa. Destaquen tres fusaïoles –peces discoïdals que s'acoblaven en els fusts de filar-, les quals com que estan associades al treball femení, permet deduir el sexe de la persona difunta.
Completen l'aixovar disposat fora de la caixa una llàntia –per il·luminar el viatge al més enllà- i un parell d'ungüentaris de vidre –molt vinculats als rituals funeraris romans, que usualment contenien bàlsams o olis perfumats- i un recipient de terrissa que va contenir alguna ofrena feta en honor de la difunta.
L'únic objecte de l'aixovar funerari dipositat a dins de la caixa és un altre ungüentari de vidre, que podia haver servit com a lacrimatori, és a dir, com a recipient que contenia les llàgrimes de familiars i amics.
L'estudi de les cendres i els carbons
Les anàlisis practicades a les restes de cendres i carbons d'aquesta tomba d'incineració indiquen que la combustió de la pira funerària va assolir els 600 - 700 º de temperatura.
L'estudi antracològic revela que es van emprar branques d'arboç, bruc, olivera, alzina i roure obtingudes de ben segur de l'entorn més immediat. Són informacions valuoses que ajuden a reconstruir el paleopaisatge de l'entorn de Barcelona en època romana imperial.
Estudis de polen (palinologia)
S'han identificat mostres de polen que corresponen a la família de les cistaceae (estepes) de les quals es treu una goma o resina dita ladanum molt utilitzada en perfumeria. Aquesta resina aromàtica es va vessar damunt la difunta.
El ritual de la libació
Dins de la fossa s'ha localitzat una àmfora vinària sencera, tal vegada associada al ritus de la libació, tan practicat en les cerimònies funeràries romanes.
La libació consistia en un ritual en què es bevia i es compartia vi (o llet, mel, o sang) i es vessava sobre el terra, la víctima d'un sacrifici, o sobre la tomba o el cos d'un difunt.
Un ou com a ofrena
Es tracta d'un ou de gallina dipositat dins d'una cassola amb tapadora, juntament amb una moneda. L'ou s'aguantava dret sobre un llit de palla i granes de blat, segons indiquen les traces vegetals identificades al fons del recipient.
L'ou com a ofrena es testimonia en el món hel·lènic, i també són freqüents en les necròpolis i els poblats de la Laietània.
Una fossa ritual
Datació: segle I dC- segle III d.C.
Les fosses, pous o sitges rituals són freqüents en les necròpolis romanes. Servien per dipositar i enterrar les restes de banquets i les ofrenes funeràries, la vaixella i els estris utilitzats en les exèquies, o per fer-hi enterraments d'animals.
L'estudi de la fauna (arqueozoologia) i dels residus orgànics
Els pous o fosses rituals acostumen a tenir gran quantitat de restes de fauna, bé perquè els animals formaven part dels aliments consumits en els àpats funeraris, perquè eren oferts als difunts com a aliment, bé perquè eren sacrificats amb finalitats rituals. Alguns dels animals sacrificats eren enterrats sencers –conserven la connexió anatòmica- però altres eren esquarterats i algunes parts enterrades, com és el cas del cap de cavall localitzat dins d'aquesta fossa ritual.
L'estudi de les restes faunístiques del pou ritual localitzat a la necròpolis de la Villa de Madrid ha detectat nombrosos exemplars d'animals, sobretot de cànids i èquids, però també restes d'aus, ovelles, cabres, porcs i bous.