És una estratègia utilitzada per moltes disciplines científiques. L’arqueologia se’n serveix com a mètode per a comprendre la funcionalitat d’objectes, de processos i d’estructures. L’analogia pren diverses formes.
L’etnoarqueologia compara fenòmens observats en jaciments arqueològics amb els que produeixen els grups humans actuals que es troben en mateix estadi de desenvolupament tecnològic.
L’arqueologia experimental recrea de manera “exacta” un procés determinat que es va donar en el passat per veure quin és el resultat arqueològic i comparar-lo amb les traces documentades en un jaciment. Les classificacions d’objectes, tipologies i taxonomies tenen també com a base l’analogia.
«Tots estem familiaritzats amb el clixé segons el qual estudiem el passat per conèixer el present. Potser no ho estem tant amb la idea d’estudiar el present per entendre el passat.» Lewis R. Binford, arqueòleg, Estats Units, 1983
La ceràmica és una manufactura que es troba en abundància en les excavacions arqueològiques. Aspectes tecnològics, de funcionalitat, ideològics, però també preferències estètiques determinen les característiques dels recipients.
La cultura material varia a través del temps i geogràficament, i permet qualificar i diferenciar els grups humans que l’ha produït. És per això que es considera la ceràmica un “fòssil director”, és a dir, com el millor identificador de la cultura i del grup humà que la va fer, ubicat en un territori i un temps concrets. Probablement, en l’arqueologia del futur, el plàstic sigui el fòssil director que identifiqui i caracteritzi el nostre temps.
A partir de l’estudi dels objectes que es troben en excavacions s’han elaborat les tipologies, sèries d’objectes classificats i ordenats per tipus de material, funcionalitat, cronologia, procedència, etc.
Les tipologies es basen en la constatació que els utensilis que tota societat crea per a cobrir les principals necessitats es fabriquen de forma força seriada i que, alhora, són observables evolucions estilístiques i de gust al llarg del temps.
De la mateixa manera que tots nosaltres som capaços d’ordenar cronològicament aquest conjunt d’ulleres perquè coneixem les modes i els estils que les van inspirar, l’arqueòleg es recolza en les tipologies de materials per identificar i situar en l’espai i en el temps els objectes que troba. Les tipologies són un suport fonamental a l’hora de datar una resta arqueològica.