Alonso Berruguete, documentat entre 1490 i 1562, està considerat l'escultor més destacat del manierisme espanyol del segle XVI. Format a Itàlia com a pintor i escultor, l'obra de Miquel Àngel va influir decisivament en la formació del seu estil.

En aquesta escultura es posen de manifest totes les característiques formals del seu estil. La figura gira sobre si mateixa eliminant qualsevol indici de frontalitat. L'anatomia és nerviosa i el cos està carregat de tensió i moviment. El seu treball es nota especialment en el virtuosisme de les mans i en l'expressió del rostre, lleument melancòlica. La policromia és de bona qualitat.

Aquesta obra es relaciona amb el retaule major del monestir de San Benito de Valladolid, avui al Museu Nacional Colegio de San Gregorio de la mateixa ciutat, realitzat per l'artista entre 1526 i 1532, data al voltant de la qual segurament també va executar aquesta obra.

El culte a sant Roc va estar molt estès d'ençà el segle XV. El seu atribut més reconegut és el gos que li va proporcionar aliment quan va caure malalt. Se l'invocava contra la pesta i contra les malalties infeccioses, ja que durant les seves peregrinacions guaria els malalts que trobava en el seu camí.