La primera sala de l'exposició d'escultura està dedicada al món antic. S'hi exhibeixen exvots ibèrics, terracotes, bronzes i llànties púniques, hel·lenístiques i romanes, a més de diverses escultures i retrats com el d'Octavi Cèsar August.

Octavi era nebot i fill adoptiu de Juli Cèsar i va ser designat primer emperador pel Senat l'any 44 aC. La seva tasca com a estadista va ser notable i el seu llarg govern va significar un gran progrés per a l'Imperi, ja que va aconseguir acabar amb les guerres civils i pacificar el vast territori que Roma dominava, va reformar l'exèrcit, va fundar noves ciutats, va crear noves infraestructures i vies de comunicació, i va conformar un sistema legal fort i poderós. Després de la seva mort va ser elevat a la categoria de "divi" o diví, i és per aquest motiu que es van erigir nombrosos temples dedicats a la seva figura així com retrats que seguien models oficials determinats.

Aquest retrat -un dels pocs que es conserven a Espanya- prové de Tarragona, capital de la Hispània Citerior durant l'època romana, i probablement va ser fet a Roma en el primer terç del segle I d.C., durant el regnat de Tiberi, el successor d'August. Està fet de marbre blanc i correspon al tipus de retrat conegut com Prima Porta, nom que ve del lloc on es va trobar un dels primers exemplars.

S'hi mostra l'emperador amb el gest relaxat; els grans ulls dirigeixen la mirada cap a la dreta, la boca està ben perfilada i els cabells, llisos i amb els flocs del serrell ben definits, s'obren des del centre fins a les temples.

Aquesta mena de retrats es van convertir fins a tal punt en imatges perdurables del poder imperial que en retrats oficials de Napoleó s'hi observen alguns dels seus trets.