Aquest singular conjunt escultòric és una obra monumental l'exhibició de la qual, per les seves característiques tècniques, és poc habitual en l'interior d'un museu.

Aquesta portalada -romànica de la segona meitat del segle XIII- pertanyia a una de les dues esglésies les restes de les quals encara avui dia es conserven en el lloc anomenat granja o castell d'Anzano, a Osca.

La portalada està formada per quatre arquivoltes en gradació que estan decorades amb diferents motius a base de cilindres i temes vegetals.

Al timpà s'hi identifica la figura central, coneguda com a Mare de Déu de la Llet, sota d'un baldaquí que sostenen dos àngels. Apareix coronada i entronitzada amb el nen a la falda. A l'esquerra hi ha una figura d'home asseguda, que podria ser sant Josep o un profeta; i, a la dreta, una figura femenina, tal vegada una profetessa o sibil·la. El que més crida l'atenció del conjunt és la desproporció que s'observa en les figures respecte a si mateixes i de les unes respecte a les altres. En el període romànic el tamany dels personatges es representava en relació a la seva jerarquia .

Des del punt de vista estilístic, aquesta portalada es relaciona amb la porta dels Fillols de la Seu Vella de Lleida, model que s'estén arreu del territori immediat a partir de l'inici del segle XIII.