The year of the buffalo never ends
- Books
- Culture Folder
- Jul 22
- 5 mins
Javier Pérez Andújar’s latest novel, El año del Búfalo [The Year of the Buffalo], is an astronomical novel because it is the work of someone who has spent years taking steps to reach the conclusion that we live in a black hole. And it is too because it is a brochure of infinite universes: characters, places, times and historical events.
According to the Chinese horoscope, the Year of the Buffalo comes around every 12 years, but the latest novel by the Barcelona writer Javier Pérez Andújar, which takes this ephemeris as its title, is a unique and unrepeatable phenomenon. The book suggests publishing the posthumous manuscript of Folke Ingo, a Finnish communist who dreams of being Spanish. This is the main thread of El año del Búfalo, published by Anagrama, but endless parallel plots shall emerge from this novel’s footnotes that the author calls psychophonies.
El año del Búfalo is an astronomical novel, in the initial sense, because it is the work of someone who has spent years taking steps (books bursting with notes, in his case) to reach the conclusion that we live in a black hole. And it is also astronomical in a second sense, because it is a brochure of infinite universes: characters, places, times and historical events.
The writer gives us the gift of a cosmogony, his own – although El año del Búfalo owes a great deal to astrology and even parapsychology –, because Javier Pérez Andújar always writes from the losing side. In the midst of the novel, we read “writing is magic”, and the fact is that the words of the author of Catalanes todos [We Are All Catalan] are a spell against the times that pass without anyone acknowledging or remembering them.
The book swings a punch at forgetfulness from the footnotes: the poor relation, the scorned line of any text, the loose end that the main story doesn’t tie up. And, in this surreptitious way, the textual ants at the bottom of the page end up stealing the limelight from the anaemic writing that Wikipedia emulates, where the author explains the oil crisis, the Carrero Blanco attack or the creation of the Polisario Front, all events that occurred in the year of the buffalo. These stories, disguised as encyclopaedia entries, are called psychophonies, because everyone knows that parapsychology is the science that believes in supernatural phenomena and because the author wants to show us that what takes place in the great beyond has a lot to do with what is happening around the corner. The French poet Paul Éluard posited that “there is another world, but it is in this one”, and this is what the writer seeks to show us throughout the book.
Pérez Andújar treu tots els personatges a pasturar: els vius, els morts, els reals i els imaginats, i fa amb ells el que vol per fer-nos veure que existeix una línia de punts que els uneix.
El año del Búfalo és també una novel·la per pisos, com una “13 Rue del Percebe”, on viure al pis de dalt no significa estar per sobre dels altres. Hi ha moltes galeries subterrànies en aquest relat: la dels esdeveniments històrics; la d’una colla d’amics que en plena pandèmia han decidit confinar-se en un garatge de porta metàl·lica perquè, només tancats, han trobat la manera d’existir; en un altre nivell, les biografies de dos escriptors: la del finès Folke Ingo, personatge inventat, que sent un ésser de llunyanies no pot ser més espanyol, i la del periodista viu Gregorio Morán, un altre irreductible que, com l’autor, ha fet de la nota al marge el seu bastió.
Tots els Pérez Andújar
Pérez Andújar treu tots els personatges a pasturar: els vius, els morts, els reals i els imaginats, i fa amb ells el que vol per fer-nos veure que existeix una línia de punts entre les pintures rupestres, la pandèmia, el rellotge de Mickey Mouse amb el qual l’emperador japonès Hirohito va voler ser enterrat i l’últim viatge de Franco en un helicòpter, que s’assemblava massa al de l’anunci de Tulipán. El que hi ha sobretot en aquesta novel·la són bigotis, que és la manera pop de dir-nos que la història està farcida de dictadors, assassins i desgraciats.
El año del Búfalo no s’assembla a cap dels seus treballs anteriors. Ell mateix ha petat la seva pròpia màquina. A les pàgines reconcentrades d’aquesta llepolia literària hi trobarem tots els Pérez Andújar de les novel·les anteriors. Hi és el polític de Catalanes todos; el líric de Paseos con mi madre; l’enamorat de les paraules d’El diccionario enciclopédico; el que sap que tot va començar amb un mestre de Todo lo que se llevó el diablo, i l’estrafolari i màgic de La noche fenomenal.
El d’ara és un llibre pandèmic, un viatge cap endins, conscient que no hi ha escapatòria: “Toda dictadura es un confinamiento”, ho escriu i ho explica perfectament l’audaç portada d’un altre Andújar, l’artista Daniel G. Andújar. Com un personatge de Solaris d’Stanisław Lem, l’autor ens arrossega cap a la nau Suburbia perquè sap del cert que l’única manera de sobreviure, allà fora, és amb la literatura. Som la papallona sense ales de la cançó Cymbaline de Pink Floyd.
El año del Búfalo
Javier Pérez Andújar
Anagrama, 2021
256 pàgines
From the issue
N123 - Jul 22 Index
The newsletter
Subscribe to our newsletter to keep up to date with Barcelona Metròpolis' new developments