Barcelona Metropolis

L’emergència sanitària exigeix una visió de sistema basada en la interconnexió

Ens hem de fixar en els sistemes que propaguen malalties i en els que creen salut amb una visió de sistema holística. Una visió de sistema de salut en temps de coronavirus no només ha d’abordar el virus, sinó també com es propaguen les noves epidèmies quan envaïm les llars d’altres éssers. També ha d’abordar les condicions de comorbiditat relacionades amb malalties cròniques no transmissibles que s’estan propagant per culpa de sistemes alimentaris industrials no sostenibles, antinaturals i poc saludables.

Tal com afirmàvem al manifest Food for Health de la Comissió Internacional sobre el Futur de l’Alimentació i l’Agricultura, necessitem rebutjar “polítiques i pràctiques que portin a la degradació física i moral del sistema alimentari, que alhora destrueixen la nostra salut i posen en perill l’estabilitat ecològica del planeta i la supervivència biogenètica de la vida que hi habita.”

Hem de desglobalitzar el sistema alimentari que ens està conduint al canvi climàtic, a la desaparició d’espècies i a una emergència sanitària sistèmica. Els mètodes alimentaris industrialitzats i globalitzats propaguen malalties. I també les propaguen els monocultius. I la desforestació.

L’emergència sanitària ens està obligant a la desglobalització, a la que podríem aspirar sempre que hi hagi voluntat política. Hem d’aconseguir que la desglobalització sigui permanent i fer una transició cap a la localització. La localització d’agricultura i de sistemes d’alimentació biodiversos augmenta la salut i redueix la petjada ecològica; també deixa espai perquè es desenvolupin diverses espècies, cultius i economies de vida locals.

Una biodiversitat rica en els nostres boscos, les nostres granges, els nostres aliments —i també en el nostre microbioma intestinal— farà que el planeta i les seves diverses espècies, incloent-hi els humans, siguin més saludables i resilients davant de malalties i plagues.

Envair els boscos i vulnerar la integritat de les espècies propaga noves malalties

La Terra és per a tots els éssers. Protegir els drets de la Mare Terra és un imperatiu de salut. En els darrers 50 anys han sorgit 300 patògens nous que han destruït l’hàbitat d’espècies i les han manipulades per treure’n profit. Segons l’OMS, el virus de l’Ebola es va transmetre d’animals salvatges a humans: “El virus s’ha transmès dels animals salvatges a les persones i s’està estenent entre la població humana a través de la transmissió d’home a home.” Tal com anuncia New Internationalist: “Des del 2014-16, una epidèmia d’Ebola sense precedents ha matat més d’11.000 persones a l’oest d’Àfrica. Ara els científics han connectat el brot amb la ràpida desforestació.”

El professor John E. Fa, de la Manchester Metropolitan University, que és un investigador associat sènior del Center for International Forestry Research (CIFOR), afirma que “les malalties que estan apareixent estan connectades amb les alteracions mediambientals provocades pels humans. Els humans entren en contacte de manera molt més directa amb els animals quan s’obre un bosc... L’equilibri que hi ha entre animals, virus i bactèries s’altera quan s’obre un bosc.”

La malaltia de la selva de Kyasanur (KFD, per les sigles en anglès) és un virus altament patogen que es transmet dels micos als homes a través de paparres infectades quan la desforestació provoca que l’hàbitat forestal dels micos minvi. “El virus de la KFD existeix des de fa molt de temps com a part d’un ecosistema establert a South Kanara (Karnataka, Índia). La modificació humana de l’ecosistema a causa de la desforestació ha provocat que la malaltia s’hagi convertit en epidèmia.”

El coronavirus també ve dels ratpenats. Com diu Sonia Shah: “Quan talem els boscos on viuen els ratpenats, no marxen, sinó que venen a viure als arbres dels nostres jardins i granges.” El professor Dennis Carroll, de la Cornell University, confirma que com més penetrem en ecozones que abans no ocupàvem, més alt és el potencial de propagació d’una infecció. 

La malaltia de les vaques boges, o encefalopatia espongiforme bovina (EEB), és una malaltia infecciosa causada per proteïnes deformades anomenades prions que afecten el cervell del bestiar. Les vaques contreien la malaltia quan se les alimentava amb carn de vaques infectades mortes. Quan els humans s’alimentaven de la carn de vaques infectades, s’infectaven aleshores amb la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Els prions són un agent autoinfecciós, no són virus ni bactèries, la qual cosa demostra que apareixen noves malalties quan es manipulen els animals i es vulnera la seva integritat i el seu dret a la salut.

La resistència als antibiòtics està augmentant en els humans a causa de l’ús intensiu de químics a les granges industrials. Els marcadors de resistència als antibiòtics en els transgènics també contribuiria a la resistència als antibiòtics. La transferència horitzontal de gens entre espècies és un fenomen reconegut científicament, i per això tenim ciències i regulacions de bioseguretat com el Protocol de Cartagena o el Conveni sobre la Diversitat Biològica, així com lleis nacionals de bioseguretat.

Les malalties es transmeten d’animals a humans a mesura que destruïm els hàbitats i les llars d’espècies salvatges. Vulnerem la integritat de les espècies quan manipulem els animals en granges industrials i quan modifiquem genèticament les plantes, a través de l’enginyeria genètica, amb promotors vírics i marcadors de resistència als antibiòtics.

La il·lusió que les plantes i els animals són màquines per produir la matèria primera que alimenta els nostres cossos, que també són màquines, s’ha traduït en l’agricultura industrial i el paradigma alimentari, que són a la base de l’explosió de les malalties cròniques dels nostres temps.

Un sistema d’alimentació tòxic, industrialitzat i globalitzat està conduint a l’explosió de malalties cròniques no transmissibles

En les darreres dècades, les malalties cròniques no transmissibles han augmentat exponencialment i maten milions de persones. Les toxines i els sistemes d’alimentació industrials són els majors contribuïdors a les malalties cròniques. Gairebé deu milions de persones moren de càncer cada any. Una de cada sis morts al món es deu al càncer, que és la segona causa de mort més freqüent.

La diabetis, un trastorn metabòlic relacionat amb l’alimentació, és la setena causa de mort. Cada any moren 1,7 milions de persones per culpa de complicacions amb la diabetis, que pot derivar en ceguera, insuficiència renal, atacs de cor, apoplexia i amputació de les cames.

Els riscos de patir malalties infeccioses com el coronavirus augmenten exponencialment quan es combinen amb la comorbiditat de malalties cròniques. La taxa de mortalitat per coronavirus és de l’1,6%. En una persona amb problemes cardíacs, augmenta fins al 13,2%. Amb diabetis, fins al 9,2%. I amb càncer és del 7,6%. Els governs s’han de prendre seriosament les dades de l’OMS sobre el càncer, tal com han fet amb la pandèmia del coronavirus.

EL CIIC (Centre Internacional d’Investigació contra el Càncer) de l’OMS ha identificat un glifosfat fabricat per Bayer/Monsanto com a possible carcinogen. Aquestes advertències s’han de prendre seriosament. L’atac corporatiu contra el CIIC contribueix a l’emergència sanitària. I no es pot permetre. S’han arxivat milers de casos de càncer lligats als glifosfats als jutjats dels Estats Units. En els casos de Johnson Edwin Hardeman, Alva i Alberta Pilliod, els tribunals han fallat a favor de les víctimes de càncer. Els governs han de prohibir els químics nocius. I han de fer que el Càrtel del Verí rendeixi comptes i es faci responsable dels danys que ha provocat.

El meu recorregut per l’agricultura va començar amb el genocidi de Bhopal, quan van morir milers de persones a causa de la fuita d’una planta de pesticides d’Union Carbide. Aquesta empresa ara és Dow, que s’ha fusionat amb Dupont. El Càrtel del Verí, que ha creat malalties tòxiques impulsant una agricultura industrialitzada globalitzada, també és una gran farmacèutica. Propaguen malalties i en treuen profit. Bayer és una companyia farmacèutica i una agroquímica que ven pesticides tòxics. Syngenta és una empresa de tòxics que, com Novartis, ven productes farmacèutics. Les grans farmacèutiques estan fent servir l’emergència sanitària per expandir els seus mercats i beneficis.

La protecció que obté el Càrtel del Verí dels governs ha de desaparèixer. És més, els governs han de treballar a tots els nivells amb els ciutadans i les comunitats per crear aliments lliures de verí i una agricultura que promogui la salut de la gent amb la mateixa força amb què han emprès accions contra el coronavirus.

Hem d’eliminar del sistema d’alimentació els químics que han creat aquest desastre sanitari. Els governs han de seguir els consells de les Nacions Unides i de l’OMS sobre els problemes de salut amb el mateix entusiasme amb què ho han fet amb el coronavirus.

Els alts costos de tractar noves malalties cròniques

El manifest Food for Health sintetitza els alts costos de tractar noves malalties cròniques que han crescut exponencialment durant les darreres dues dècades amb l’augment de l’alimentació i l’agricultura industrials degut a la globalització.
Reproduïm a continuació algunes de les dades més significatives que recull el manifest en aquest sentit:
 “Ja el 2012, un estudi va quantificar l’impacte sobre la salut i els costos relacionats amb els danys resultants de l’exposició a 133 pesticides emprats en 24 països europeus el 2003, que equivalien a prop del 50% del total de pesticides utilitzats aquell any. Només 13 substàncies, que es feien servir en tres tipus de conreus (vinyes, arbres fruiters i hortalisses), contribuïen, segons aquest estudi, al 90% de tots els problemes de salut, que significaven una pèrdua de 2.000 anys de vida (amb la correcció per discapacitat) a Europa cada any, i això significava un cost econòmic anual de 78 milions d’euros. L’any 2012 es va publicar un estudi que avaluava els costos d’enverinaments aguts per pesticides a l’estat de Paranà, al Brasil, i concloïa que el cost total s’enfilava als 149 milions de dòlars cada any. És a dir, en aquest estat, per cada dòlar que es gastava en la compra de pesticides, se’n gastaven 1,28 en costos externalitzats per enverinament.” (….)

Si ens centrem en dades més recents i properes a la realitat europea, podem enfocar-nos en una investigació que avaluï les responsabilitats de les malalties i els costos relacionats amb l’exposició de disruptors endocrins a Europa: un grup d’experts ha avaluat amb una “alta probabilitat” que, cada any, a Europa es perden 13 milions de punts de coeficient intel·lectual per culpa de l’exposició prenatal a organofosfats, i que hi ha 59.300 casos més de discapacitats intel·lectuals. Com que s’ha estimat que cada punt de coeficient intel·lectual perdut per exposició al mercuri val 17.000 €, podem pensar que els costos causats pels organofosfats són similars.

Les conseqüències sobre la salut d’una modernitat mal adaptada, impulsada per sistemes d’alimentació comercials, s’estan experimentant arreu del món amb proporcions epidèmiques. A més de la mort prematura i les discapacitats prolongades, les malalties que resulten de dietes pobres nutricionalment obliguen les persones a buscar atenció mèdica cara, cosa que sovint no es pot assumir. Els sistemes d’atenció sanitària comercials es beneficien d’aquestes epidèmies modernes, ja que ofereixen intensius tecnològics i proves i tractaments cars per a malalties que podrien i haurien de ser fàcils de prevenir amb una bona alimentació i un medi ambient saludable. La fusió de Bayer i Monsanto implica que les mateixes empreses que venen els químics que estan causant les malalties també venen els medicaments com a cures per a les malalties que ells mateixos han causat.”

I són les persones i el planeta els que pateixen la càrrega de la malaltia.

Tot i que l’agricultura globalitzada i industrialitzada que destrueix els boscos i la biodiversitat de les nostres granges es justifica dient que alimenta el món, el 80% del nostre aliment ve de petites granges. Les granges de monocultius fan productes, no aliments.

L’agricultura globalitzada i industrial és un sistema que provoca malalties i fam. Propaga malalties relacionades amb toxines i destrueix les petites granges que ens alimenten, endeutant els grangers i conduint-los al suïcidi. Aquest sistema alimentari poc saludable i que crea malalties està subvencionat amb els diners dels nostres impostos, primer perquè es donen ajuts a la producció i la distribució, i després perquè fa pagar a la gent els alts costos de l’atenció mèdica.

Si afegim els ajuts i l’externalització mèdica als sistemes d’alimentació globalitzats i industrialitzats, ens adonarem que ni el planeta ni les persones poden seguir suportant la càrrega d’aquest sistema d’alimentació globalitzat i industrial que crea malalties.

L’agricultura ecològica lliure de químics ha de formar part del rejoveniment de la salut pública. A diferència de les granges industrials, les granges petites tenen cura de la salut de les persones, sobretot quan no fan servir químics, són orgàniques i biodiverses. Hem de destinar tots els fons públics a donar suport a les granges agroecològiques i a les economies locals com a part del sistema de salut.

Mitjançant la biodiversitat i la matèria orgànica del sòl, produirem més nutrients per metre quadrat, i les nostres plantes seran més saludables i resistents a malalties i plagues. Tornant la matèria orgànica al sòl també ajudem a recuperar els cicles trencats del carbó i el nitrogen, que estan provocant el canvi climàtic. Cuidar el planeta i cuidar els nostres cossos són processos interconnectats.

Necessitem intensificar la biodiversitat i naturalitzar les nostres granges, sense químics ni intensificació capital. La biodiversitat crea cultius i economies amb cura, que inclou la cura de la salut de la Terra i de la seva gent. Totes les espècies tenen dret al seu espai ecològic i a la llibertat per evolucionar, i tots els humans, com a part de la Terra, tenim el dret a accedir a una alimentació biodiversa i lliure de químics.

Els sistemes orgànics biodiversos han de ser un tema central en les solucions sobre la salut pública, tal com estem veient amb l’emergència sanitària. Una mentalitat biodiversa ha de reemplaçar els monocultius d’una mentalitat mecanicista que veu la diversitat de la vida com un enemic que s’ha d’exterminar. La salutació índia namaste s’ha tornat global en temps del coronavirus. El significat de namaste no és separació, sinó una unitat més profunda que ens connecta a tots. Namaste vol dir “m’inclino a allò diví dins teu”. Significa una interconnexió en què som part d’un univers sagrat on tot està impregnat per allò diví en benefici de tothom, sense que ningú en quedi exclòs.

És la consciència de la unitat que necessitem cultivar en aquests temps en què un petit virus ens ha connectat a tots globalment a través de la malaltia i el pànic. No podem permetre que l’aïllament social que hem necessitat durant l’emergència sanitària romangui com a patró de separació, i que destrueixi la cohesió comunitària i social. No permetem que el tancament de mercats locals i d’agricultors esdevingui un tancament permanent per crear un futur agrícola sense agricultors seguint la visió de Bayer/Monsanto, i que el menjar fals destrueixi la nostra salut mentre els multimilionaris treuen profit del valor de la vida.

Ens necessitem els uns als altres i a la Terra en la nostra rica diversitat i autopoiesi per crear resiliència en temps d’emergència, i per regenerar la salut i el benestar en el món després del coronavirus.

Aquesta pandèmia ens ha donat una nova oportunitat per canviar el paradigma de l’era industrial i mecanicista de separació, dominació, cobdícia i malaltia per l’era de Gaia, amb una civilització mundial basada en la consciència del planeta i en què som una sola família terrestre. En què la nostra salut és l’única salut basada en la diversitat, la regeneració, l’harmonia i la interconnexió ecològica.