La paret mitgera de la pl. Castella dibuixa un horitzó que separa el cel i la terra, i es converteix en el llenç on la Universitat Internacional de Catalunya projecta una instal·lació que juga amb els conceptes de temps i d’infinit. Respectant les finestres centrals dels veïns, la intervenció se centra en els laterals de la façana, on es crea un diàleg entre la vida urbana i el firmament artificial.

Sobre aquest horitzó s’estén una simulació de mar que reflecteix la immensitat del cel, i amplifica així la sensació d’espai de la plaça. En aquest escenari, el Sol i la Lluna segueixen les seves pròpies trajectòries: mentre una llum càlida descendeix evocant la calma del capvespre, el satèl·lit nocturn avança lentament i canvia de forma en un cicle perpetu.

La instal·lació crea així un infinit fictici en què el temps transcorre a un ritme diferent, i convida l’espectador a submergir-se en una contemplació en la qual els finals es fusionen amb els inicis en un bucle sense fi.

Alumnat: Elena Elisa Errico, Shahbonu Lalbekova, Lina Mael Proust, Jakob Fischer, Lea Mailliet, Temuri Apriamashuili, Janna Nehad, Anna Casanova, Lorena Rivera, Asra Mohammadi, Ahmadi Jazani Saba

Professor: Iñaki Baquero