Del sostre del vestíbul del DHub penja “Espill: un satèl·lit per al solstici”, una reproducció a mida real d’un satèl·lit de 180 quilos i 5 metres de diàmetre. És una esfera recoberta parcialment per miralls per oferir a la humanitat un estel de Betlem permanent i sostenible, visible de nit des de diversos punts del planeta. La intervenció especulativa de l’estudi d’arquitectura TAKK, comissariada pel director artístic del DHub, José Luis de Vicente, vol ser una reflexió crítica sobre la contaminació lumínica derivada de l’esclat de la il·luminació ornamental nadalenca o la presència creixent al cel de punts lluminosos que corresponen a objectes d’origen humà. A més de l’artefacte —que és, alhora, màgic, metafòric i altament tecnològic—, el projecte també inclou el relat sobre com s’enviaria el satèl·lit a l’espai, com es veuria des de la superfície de la Terra o com orbitaria al seu voltant.  Espill és una proposta tècnicament factible que vol formular una pregunta: qui té dret a posar una llum al cel?

Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño són fundadors de TAKK, un estudi d’arquitectura i disseny amb seu a Barcelona. Els seus projectes investiguen com l’arquitectura pot catalitzar el desenvolupament d’unes vides més democràtiques a través de la incorporació del pensament feminista, l’ecologia i la política en les pràctiques espacials. Tots dos són actualment professors de la GSAPP de la Universitat de Colúmbia de Nova York, i també de la Universitat de Tòquio, així com de l’IAAC (Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya) i La Salle. Anteriorment han participat com a professors i conferenciants en institucions com la Universitat d’Alacant, l’ETSAM, l’IED (Istituto Europeu di Design), ELISAVA, l’RMIT, la Floating University Berlin o l’ILEK de Stuttgart.