L’obra Circadian Nocturne, d’Anna Ridler, empra algoritmes complexos per explorar formes no humanes de mesurar el temps i presenta animacions generades per intel·ligència artificial de plantes de floració i aroma nocturnes: ploma de Santa Teresa, flor de lluna, llessamí de nit o violer. Uns pètals pictòrics floreixen en un jardí de somni, com rellotges cronobiològics que contrasten amb les estructures mecàniques i digitals que marquen el ritme de les nostres vides actuals, i tot gràcies a una màquina d’alta tecnologia capaç de cronometrar el temps a nivell atòmic. Circadian Nocturne —la versió d’un projecte anterior anomenat Circadian Bloom— també combina mètodes de cronometratge moderns i informatitzats amb imatges, sovint impredictibles i imprecises, creades per un programari digital autònom. Aquesta peça forma part d’un projecte en curs que explora el temps i la tecnologia. Aprofitant aquesta tensió, Ridler oculta visualment la precisió de base tecnològica amb alguna cosa més orgànica i en sintonia amb el paisatge natural.

Anna Ridler és artista i investigadora i viu a Londres.  Està interessada en els sistemes de coneixement i en com es creen tecnologies per entendre millor el món. Concretament, li interessen les idees sobre el mesurament i la quantificació i com es relacionen amb el món natural. Sovint treballa amb recopilacions d’informació o dades, sobretot conjunts de dades autogenerats, per crear narratives noves i inusuals en diversos formats i explorar com es poden utilitzar les noves tecnologies (com ara l’aprenentatge automàtic) per traslladar-les al públic. Ridler ha exposat les seves obres en nombroses ocasions en centres culturals d’arreu del món: el Victoria and Albert Museum, The Photographers’ Gallery, el Barbican Centre de Londres, el Centre Pompidou de París, el HEK de Münchenstein/Basilea, el ZKM de Karlsruhe i el festival Ars Electronica de Linz.