Tipus: Instal·lació

Públic: Tots els públics

Jordi Mitjà explica: “De petit el meu pare, manyà de professió, em deia que no mirés fixament la soldadura, que em cremaria els ulls. I li feia cas, sempre girava la mirada i em fixava en el parpelleig de les ombres i com s’amplificaven sobre les parets del taller o en les espurnes i les seves trajectòries aleatòries a terra”. D’aquesta experiència neix aquest projecte, de les conseqüències d’unes llums que són perjudicials per als ulls, però alhora fascinants, abstractes i hipnòtiques.

I la proposta es basa en aquesta prohibició inicial, precisament per desobeir-la. La recerca obre el ventall d’opcions, fa uns treballs d’observació que permeten apropar-se a la llum tant com es pugui i, a la sala, es resol amb tres videoprojeccions. El públic pot deambular per la instal·lació visual i sonora i apropar-se a les videoprojeccions i a les imatges retroprojectades.

Agraïments: Hangar.org