Jaume Sisa ha fet d'oficinista, de venedor de llibres, de representant d’electrodomèstics, de cambrer, de dependent, d’enquestador. Fins i tot de recollidor de fruita a Lleida. Però Jaume Sisa és sobretot el trobador de les galàxies, un cantant parapetat sota un sentit de l’humor surrealista i tendre que al llarg de dècades ha ajudat els seus seguidors a tocar de peus a terra. Va néixer fa seixanta anys al Poble-sec, fill d’una família treballadora. Il·luminat per les febres musicals dels anys seixanta, va entrar en contacte amb el món de la música, i a finals de la dècada s’incorporava al Grup de Folk al costat de gent com Pau Riba o Ovidi Montllor. De la seva llarga trajectòria com a músic es poden rescatar tota mena de detalls: les seves actuacions al Zeleste del carrer de l’Argenteria, la prohibició de la cèlebre “Qualsevol nit pot sortir el sol”, les col·laboracions amb la companyia teatral Dagoll Dagom (Antaviana, La nit de Sant Joan), diversos homenatges a la seva ciutat (especialment concretats al disc Barcelona Postal), la seva incursió en els boleros a través del personatge de Ricardo Solfa, moments de silenci en què semblava que s’havia retirat del tot… L’última vegada que va actuar per la Mercè va ser l’any 2002. Ara torna per fer el pregó de les festes i, alhora, per protagonitzar tota una nit galàctica a la plaça de Catalunya.