Impostos

Barcelona és un gran lloc per viure, però aquí també hi ha impostos, fins i tot si no tens ingressos! Encara que a ningú no li agradi pagar-los, són necessaris i inevitables.

El sistema tributari espanyol és complex. Per això en aquesta secció trobaràs informació bàsica sobre els principals tributs que afecten les persones físiques (individus), amb un focus especial en les persones d’origen estranger que es desplacen a viure a la nostra ciutat. Per a assessorament fiscal o jurídic, o per resoldre qüestions concretes, et recomanem que et posis en contacte amb especialistes.

A Espanya, els rendiments que obtenen les persones físiques queden subjectes a tributació en els impostos següents:

• IRPF per als residents fiscals a Espanya.
• IRNR per als no residents que obtinguin rendes a Espanya.

Tingues en compte que si reps una donació o herència, l’import no tributa per cap d’aquests impostos, sinó per l’impost sobre successions i donacions (IDS), en el seu cas. 

A més, si ets un treballador desplaçat a territori espanyol, també és interessant que coneguis la popularment anomenada Llei Beckham.

També has de saber que hi ha un impost que es paga fins i tot si no tens ingressos i vius dels teus estalvis. És l’impost sobre el patrimoni (IP), que s’explica més endavant.

Una altra qüestió important és que, en determinades circumstàncies, és obligatori presentar una declaració informativa sobre el patrimoni que posseeixes fora d’Espanya, a través del Model 720 per béns i drets situats a l’estranger i el Model 721 per criptomonedes. Encara que només té validesa informativa i no pagues tribut, si no fas la declaració, pots tenir sancions econòmiques.

Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)

L’IRPF és un tribut que grava la renda de les persones físiques residents (en termes fiscals) a Espanya d’acord amb les seves circumstàncies personals i familiars.

La declaració pot presentar-se tant de forma individual com conjunta. Aquesta última opció serà possible per a:

• Les persones casades, siguin sense fills/es o amb fills/es (menors d'edat o majors incapacitats judicialment).
• Les persones separades legalment i les parelles de fet amb fills/es a càrrec (menors d'edat o majors incapacitats judicialment). En aquest cas, només un dels progenitors pot presentar la declaració conjunta amb els fills.

Quan s’entén que el contribuent té la residència fiscal a Espanya?

a) El contribuent roman més de 183 dies durant l’any natural (de l’1 de gener al 31 de desembre) en territori espanyol.

b) Radica a Espanya el seu nucli principal o la base de les seves activitats o interès econòmic (denominat també centre d’interessos vitals).

c) Quan resideixi habitualment a Espanya el seu cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat que depenguin d’aquest, tret de prova en contrari.

Què grava l’IRPF?

L’objecte de l’IRPF són els rendiments del contribuent i els guanys i pèrdues patrimonials, amb independència del lloc on s’hagin produït i de quina sigui la residència del pagador.

Una de les peculiaritats d’aquest impost consisteix en la tributació per determinades imputacions de renda. Aquests són uns ingressos presumptes per la Hisenda, és a dir, l’Administració els pressuposa. Un exemple es dona quan, a part del seu habitatge principal, una persona té un altre habitatge de propietat que no està llogat.

En general, els rendiments subjectes a tributació en l’IRPF són:

• Els rendiments del treball, com per exemple el salari que percep un treballador o la pensió.
• Els rendiments d’activitats econòmiques, com per exemple els rendiments obtinguts per un treballador autònom que té un negoci. 
• Els rendiments del capital mobiliari, entre els quals es troben els interessos de comptes bancaris o de préstecs, els dividends d’accions, etc.
• Els rendiments del capital immobiliari, com per exemple els ingressos percebuts pel lloguer d’un immoble de la teva propietat.
• Les imputacions de rendes, com per exemple el rendiment presumpte que Hisenda t’imputa en funció del valor cadastral d’un immoble de la teva propietat que no has llogat.
• Guanys i pèrdues patrimonials, com el guany o la pèrdua obtinguts en la venda d’unes accions o d’un immoble.

Quant es paga?

L’IRPF és un impost progressiu, la qual cosa significa que el seu tipus de gravamen augmenta a mesura que ho fan els ingressos, guanys i imputacions de renda. 

Per determinar quant ha de pagar cada contribuent per IRPF es determina una quantitat que s’anomena base liquidable, en la qual estan inclosos els ingressos nets amb les corresponents deduccions i reduccions fiscals segons les circumstàncies personals i familiars. 

Sobre la base liquidable s’hi apliquen uns percentatges o tipus impositius de l’IRPF que representen una escala progressiva, ja que es pretén que les persones que més guanyin siguin les que paguin més. 

Els tipus impositius estatals (gravamen estatal) de l’IRPF són iguals per a tot Espanya, però a aquests tipus impositius cal sumar també els tipus impositius autonòmics (gravamen autonòmic). Per això, si vius a Barcelona, has de mirar els corresponents tipus impositius vigents a Catalunya. 

El tipus marginal és el més elevat que pugui pagar un contribuent, és a dir, el tram més alt de percentatge que s’aplica a la seva base liquidable. En el cas de Catalunya, l’últim tipus marginal ha estat del 50% (24,50% gravamen estatal + 25,50% gravamen autonòmic).

D’altra banda, has de saber que, amb caràcter general, o sigui independentment de la comunitat autònoma on resideixes, els rendiments del capital mobiliari i els guanys patrimonials estan subjectes a tipus impositius que oscil·len entre el 19% i el 28%.

Què puc deducir de la meva renda?

Les deduccions permeses també varien segons si es tracta d’una deducció general o autonòmica.

Així, actualment entre les deduccions generals pots trobar la deducció per inversió en empreses de nova o recent creació, deduccions per donatius i altres aportacions, deduccions per obres de millora d’eficiència energètica en habitatges, etc.

Si us plau, no oblidis que les deduccions autonòmiques varien segons la comunitat autònoma. Així, actualment a Catalunya es permeten, entre altres, les deduccions per naixement o adopció fills, per viudetat, per rehabilitació de l’habitatge habitual, per certs donatius, per inversió per un àngel inversor per a l’adquisició d’accions o participacions d’entitats noves o de recent creació, etc.

Finalment, recorda que, si com a nouvingut vius de lloguer, no podràs deduir aquestes mensualitats. D’una altra manera, si recentment vas comprar un immoble i hi vius, tampoc no podràs desgravar la hipoteca.

Quan es presenta la declaració de l’IRPF?

Habitualment, la declaració de l’IRPF s’ha de presentar fins al dia 30 de juny de l’any següent (o sigui, les rendes del 2023 es declaren i l’impost es paga fins al 30.06.2024). Normalment, la presentació s’habilita des de finals de la primera setmana del mes d’abril, per tant, disposes de gairebé tres mesos. De totes maneres, és convenient revisar el calendari fiscal cada any.

En el cas de presentació de la declaració de l’IRPF de forma voluntària (sense rebre abans un requeriment per part de l’Agència Tributària) fora de termini, hauràs de pagar més. Bé un recàrrec o bé interessos de demora per pagament retardat, depenent del temps transcorregut des de la data límit (30 de juny) i la data en què efectues el pagament de l’impost.

Es pot presentar la declaració de l’IRPF de manera conjunta?

La declaració de l’IRPF se sol presentar de manera individual. No obstant això, les persones que formen part d’una unitat familiar poden presentar-la conjuntament.

A grans trets, poden presentar la declaració conjunta:

• Les persones casades, siguin sense fills/es o amb fills/es (menors d’edat o majors d’edat incapacitats judicialment).
• Les persones separades legalment i les parelles de fet amb fills/es a càrrec (menors d’edat o majors d’edat incapacitats judicialment). En aquest cas, només un dels progenitors pot presentar la declaració conjunta amb els fills.

És important destacar que hi ha una reducció de la base imposable de l’impost per a les declaracions conjuntes de famílies integrades pels dos cònjuges no separats legalment i, si n’hi ha, pels fills/es menors que convisquin amb ells.

Impost sobre la renda de no residents (IRNR)

L’impost sobre la renda de no residents IRNR és un tribut de caràcter directe que grava la renda obtinguda en territori espanyol per les persones físiques i entitats no residents a Espanya.

En cas de béns immobles que no generen rendes com a tal (per exemple, perquè no estan llogats), també s’aplica aquest impost, com explicarem més endavant.

Qui té la consideració de no resident?

Es consideren persones físiques no residents a Espanya aquelles que no tinguin la seva residència habitual en territori espanyol d’acord amb els requisits establerts anteriorment en l’apartat de l’IRPF. 

Quan s’entén que una renda s’ha obtingut a Espanya?

El criteri tradicional per determinar si una renda s’ha obtingut a Espanya és el de territorialitat. Així, per exemple, quedarien subjectes a tributació en l’IRNR els rendiments del treball derivats d’un treball prestat en territori espanyol o els interessos i dividends obtinguts d’entitats residents a Espanya. 

Quins són els tipus impositius aplicables en l’IRNR?

Amb caràcter general, els tipus impositius aplicables a les rendes obtingudes per persones físiques que siguin contribuents de l’IRNR són:

• Tipus fix del 19 % per a residents a la Unió Europea, Islàndia i Noruega. Tingues en compte que des de juliol del 2021 els residents fiscals de Liechtenstein no tributen el tipus fix del 19%, sinó el 24%. 
• Tipus fix del 24 % per a la resta de persones contribuents. Si us plau, recorda que després del Brexit, els no residents d’origen (residència) al Regne Unit es troben en aquest segon supòsit.

No obstant això, les persones físiques no residents tributaran sempre al tipus fix del 19% els guanys patrimonials, els interessos i els dividends.

Què passa si no obtinc rendes a Espanya però hi tinc béns immobles

En els casos en què un no resident fiscal té immobles a Espanya que no estan llogats (es troben buits), també cal pagar l’impost sobre la renda de no residents (IRNR). 

Per determinar la base imposable, es pren com a referència un percentatge del valor cadastral de l’immoble. Amb caràcter general, es tracta d’un 2 %. No obstant això, aquest percentatge es redueix a l’1,1 % quan el valor s’ha revisat o modificat en el mateix període impositiu o en els deu anteriors. Si l’immoble no té valor cadastral, o no s’ha notificat al titular, la imputació és de l’1,1 % sobre el 50 % del valor d’adquisició (o sobre el 50 % del valor comprovat a l’efecte d’altres tributs, en cas que sigui superior).

Actualment, a Barcelona cal aplicar l’1,1%. 

Una vegada obtinguda la base imposable (valor cadastral x 2% o bé 1,1%), cal aplicar-li el tipus impositiu: 19% per als no residents provinents de la UE o 24% per als de no UE.

Règim fiscal especial aplicable a treballadors desplaçats a territori espanyol (Llei Beckham) 

Existeix un règim especial per a persones treballadores desplaçades al territori espanyol que es va concebre amb la finalitat d’atreure persones altament qualificades per millorar la internacionalització i la competitivitat de les empreses locals. 

Aquest règim es coneix popularment com a Llei Beckham perquè inicialment alguns clubs de futbol el van utilitzar per fitxar jugadors, i el futbolista anglès David Beckham va ser un dels primers a beneficiar-se d’aquest règim especial. Malgrat això, actualment la llei exclou els esportistes professionals del règim especial.

Segons la regulació vigent, les persones físiques que adquireixin la residència fiscal a Espanya, com a conseqüència del seu desplaçament a territori espanyol, per motius laborals, poden optar per tributar per l’IRNR, malgrat ser de facto residents fiscals.

Gràcies als canvis legislatius recents, no només les persones altament qualificades poden beneficiar-se d’aquest règim, sinó també els nòmades digitals i les persones emprenedores i inversores en empreses acreditades com a emergents.

Quin és el temps d’aplicació de la Llei Beckham?

La Llei Beckham és aplicable en el període impositiu en què s’efectuï el canvi de residència i durant els cinc períodes impositius següents (1+5).

Per exemple, si una persona treballadora es desplaça a Espanya el setembre de 2024, sol·licita l’aplicació d’aquest règim fiscal i l’hi concedeixen, aquesta llei s’aplicarà a partir de l’any 2025 (primer any en què obté la residència fiscal a Espanya) i els 5 anys següents, és a dir, fins a l’any 2030.

No obstant això, si el desplaçament i l’inici de l’activitat laboral comencen, per exemple, el maig del 2024, la validesa d’aquest règim fiscal especial cobrirà el període dels anys 2024-2029, en considerar-se el 2024 el primer any de la residència fiscal a Espanya.

Quins són els requisits per optar a la Llei Beckham?

Per optar a aquest règim especial, s’han de complir les condicions següents:

a) No haver estat resident a Espanya durant els cinc períodes impositius anteriors a aquell en el qual es produeixi el desplaçament.

b) Que el desplaçament es produeixi com a conseqüència d’alguna de les circumstàncies següents:

• Un contracte de treball (s’exceptuen esportistes professionals) amb una empresa espanyola o quan el desplaçament sigui ordenat per l’ocupador i existeixi una carta de desplaçament d’aquest.
• L’adquisició de la condició d’administrador en una societat espanyola. (La limitació anteriorment vigent respecte a la tinença de participacions inferiors al 25% en aquesta empresa actualment es manté només per a empreses patrimonials).
• Obtenció de la residència mitjançant el visat de teletreball internacional (nòmada digital). Important: aquest visat no és aplicable per a les persones amb ciutadania europea.
• Realització d’una activitat emprenedora segons els termes de la Llei 14/2013.
• Prestació de serveis professionals altament qualificats a empreses emergents innovadores o realització de formació i investigació en innovació.

c) Que no s’obtinguin rendes que es qualificarien com a obtingudes mitjançant un establiment permanent a Espanya.

És molt important destacar que hi ha un termini per optar per aquest règim especial. Si vols acollir-t’hi, hauràs de sol·licitar-lo a l’Agència Tributària com a màxim en els sis mesos següents des de la data de l’alta a la Seguretat Social a Espanya o en la documentació que et permeti, si és el teu cas, el manteniment de la legislació de Seguretat Social al país de residència anterior al desplaçament. Si no ho fas durant aquest termini, perdràs aquesta oportunitat avantatjosa.

És crucial tenir en compte que hi ha certs requisits i excepcions pel que fa a les condicions que motivin el desplaçament a Espanya; per tant, és important revisar la teva situació particular amb un advocat o advocada especialista.

Finalment, cal destacar una altra novetat introduïda recentment quant a l’aplicabilitat a familiars de persones titulars d’aquest règim fiscal. A partir d’ara també podran acollir-se al règim:

• el cònjuge de la persona acollida en aquest règim (o, en el supòsit d’inexistència de vincle matrimonial, el progenitor dels fills), sempre que compleixin unes determinades condicions; i
• els seus fills menors de 25 anys o de qualsevol edat en cas de discapacitat.

Quins són els principals incentius de la Llei Beckham?

En el marc de la Llei Beckham, la persona contribuent tributa exclusivament per les rendes obtingudes en territori espanyol, a excepció dels rendiments del treball, els quals queden subjectes a tributació en la seva totalitat amb independència del lloc on s’hagin produït i de quina sigui la residència del pagador. Dit d’una altra manera, malgrat ser resident fiscal a Espanya de facto, la persona té el tractament fiscal aplicable a no residents fiscals.

El tipus impositiu aplicable és fix (a diferència de l’IRPF), del 24% fins a 600.000 euros i del 47% per a l’excés. No obstant això, els dividends, interessos i guanys de capital tributaran a un impositiu entre el 19% i el 28%.

És important tenir en compte que, encara que obtens un estalvi fiscal molt elevat, certes despeses i conceptes no són deduïbles (a diferència de l'IRPF aplicable als residents fiscals).

Finalment, és interessant destacar dos avantatges addicionals per a les persones contribuents a les quals sigui aplicable la Llei Beckham:

• Estan subjectes a l’impost sobre el patrimoni (IP) exclusivament pels béns o drets dels quals siguin titulars i que estiguin situats o es puguin exercir o s'hagin de complir a Espanya.
• No tenen l’obligació, a diferència dels residents fiscals, d’informar dels seus béns i drets situats fora d’Espanya a través del Model 720/721.

Impost sobre el patrimoni (IP)

L’impost sobre el patrimoni és un dels que menys agrada als contribuents i és un tribut que no existeix a gaires països. S’aplica tant als residents fiscals a Espanya com als no residents fiscals, encara que la majoria de les persones no estan obligades a presentar la declaració d’aquest impost perquè hi ha un mínim exempt d’aquest tribut.

L’impost sobre el patrimoni és un tribut anual que grava el patrimoni net de les persones físiques en data de 31 de desembre de cada any, tot i que la seva declaració, si escau, es presenta uns quants mesos després.

Es tracta d’un impost individual i, per tant, no admet declaracions conjuntes amb el cònjuge o amb la unitat familiar. Si disposes d’un patrimoni de titularitat compartida, cal declarar el valor que correspon a la teva part.

Què grava aquest impost?

Per calcular el patrimoni net d’una persona, es considera el valor del conjunt de béns i drets dels quals sigui titular, o sigui la suma dels valors de tots els elements patrimonials, i d’aquest import es resta el valor de les càrregues i gravàmens que recaiguin sobre els béns, així com els deutes o les obligacions personals de què hagi de respondre, entre els quals hi ha l’import pendent d’amortització del préstec hipotecari.

Els béns i drets que s’inclouen, grosso modo, són propietats immobiliàries, saldos bancaris, participacions i/o accions en empreses, automòbils, vaixells, joies, obres d’art, etc. Certs deutes són deduïbles, com per exemple els imports de les hipoteques pendents d’amortitzar amb data de 31 de desembre. 

Si tens la residència fiscal a Espanya, l’impost sobre el patrimoni s’aplica als béns i drets que tinguis a tot el món. 

En canvi, si ets no resident fiscal o bé estàs sota la Llei Beckham, només s’aplica als béns i drets que tinguis a Espanya. Per tant, els que tinguis en altres països no es tindran en compte. 

Si bé algunes comunitats autònomes han suspès la recaptació de l’impost de patrimoni, a Catalunya continua sent vigent.

Existeix cap mínim exempt de tributació?

Amb caràcter general, no tenen obligació de presentar aquesta declaració aquells residents fiscals a Espanya el patrimoni net dels quals no arribi als 700.000 euros (500.000 euros a Catalunya).

D’altra banda, les persones físiques que tributin en l’IRNR o estiguin acollides a la Llei Beckham únicament tributaran en l’impost sobre el patrimoni si tenen un patrimoni net situat a Espanya superior a 700.000 euros. Aquest és el seu límit exempt tant per als no residents de la UE com per als de la resta de països.

És a dir, les persones no residents fiscals (siguin de la UE o extracomunitàries) poden acollir-se a l’exempció estatal de 700.000 euros i no a l’autonòmica (per exemple, 500.000 euros en el cas de Catalunya), la qual cosa representa un estalvi fiscal.

Cal tenir en compte que només els residents fiscals tenen dret a reducció addicional de fins a 300.000 € en el valor de l’immoble que constitueix la seva residència habitual.

Quins són els tipus de gravamen aplicables?

Sobre la base del patrimoni net, s’apliquen unes quotes fixes més tipus impositius expressats en percentatge. Aquests tipus generals oscil·len entre el 0,2 i el 3,5 %. No obstant això, per als residents a Catalunya, el tipus mínim aplicable és el 0,21% i el tipus marginal, és a dir el més alt, és el 3,48 %.

Impost sobre béns immobles (IBI)

L’impost sobre béns immobles (IBI), també conegut com a impost sobre la propietat, és un tribut que apliquen els ajuntaments.

Qui ha de pagar l’IBI?

L’IBI el paguen les persones propietàries de qualsevol bé immoble o aquelles persones que tenen el dret o títol d’utilitzar-lo (usufructuàries, concessionàries o titulars). 

És molt important no confondre aquest impost amb els impostos que recauen sobre la titularitat d’un bé immoble, com, per exemple, l’IRNR que paguen els no residents fiscals per les seves propietats espanyoles no llogades, o bé l’IRPF en el règim d’atribució de rendes que paguen els residents fiscals pels seus immobles no llogats, excepte, òbviament, l’immoble que és la residència habitual. És a dir, l'IBI es paga en paral·lel amb altres impostos i no els substitueix.

Què grava l’IBI?

L’IBI es basa en el valor cadastral del bé immoble, que el fixa el Ministeri d’Hisenda a través del cadastre immobiliari. És important no confondre el valor cadastral amb el valor de referència de l’immoble.

El valor cadastral, que habitualment és inferior al preu de mercat del bé immoble, es determina tenint en compte diferents factors, com la mida de la construcció, la classificació del terreny en el qual està construïda la propietat, la proximitat a serveis o infraestructures púbiques, etc.

Cada cert temps, les autoritats públiques poden actualitzar els valors cadastrals.

Sobre aquest valor cadastral, s’aplica un tipus impositiu, que pot variar significativament segons el municipi on tinguis la propietat.

Cada quant es paga l’IBI?

L’IBI té caràcter anual, encara que la majoria dels ajuntaments permeten fraccionar-ne el pagament durant l’any (pagaments trimestrals).

Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

L’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats és un tribut de naturalesa indirecta que grava les tres modalitats següents:

• Les transmissions patrimonials oneroses (TPO)
  Aquesta modalitat grava les transmissions oneroses per actes entre persones vives de tota mena de béns i drets que integren el patrimoni de les persones físiques o jurídiques. També grava la constitució d’alguns drets (arrendaments, drets reals, préstecs, etc.).
  Per exemple, la transmissió d’un habitatge de segona mà entre particulars quedaria subjecta a TPO, mentre que l’habitatge nou (obra nova) tributa per l’impost sobre el valor afegit (IVA).
   
• Les operacions societàries (OS)
  Com el seu nom indica, aquesta modalitat grava les operacions societàries (constitució de societats, augment de capital, dissolució de societats, etc.).
   
• Els actes jurídics documentats (AJD)
  Es troben subjectes a aquesta modalitat els documents notarials, les primeres còpies d’escriptures i les actes notarials quan es presenten una sèrie de circumstàncies.

Hi ha un règim d’incompatibilitats entre les diverses modalitats de l’impost que fa que un mateix acte no pugui ser liquidat, per exemple, per TPO i per AJD alhora.

Impost sobre el valor afegit

L’impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost indirecte que grava el consum que realitzen els ciutadans de productes o serveis, amb independència de la seva renda.

Actualment existeixen tres tipus d’IVA:

• L’IVA general, que s’aplica per defecte a tots els productes i serveis. El tipus impositiu és del 21%. Per exemple, si compres un rellotge, pagaràs un IVA del 21%.
   
• L’IVA reduït, el tipus impositiu del qual és del 10%. L’IVA reduït s’aplica amb caràcter general als productes d’alimentació, hostaleria, restauració, compra d’habitatges, etc. Per exemple, si t’allotges en un hotel, pagaràs un IVA del 10%.
   
• L’IVA superreduït, el tipus impositiu del qual és del 4% i s’aplica als productes de primeríssima necessitat (mediciones, pa, verdures, llet, etc.). A més, per fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica, actualment certs consums (com l’oli) i el subministrament elèctric, de gas natural i de combustibles naturals estan gravats al 5%.

No obstant això, hi ha alguns productes i serveis que estan exempts de l’impost, com per exemple les assegurances, els productes financers, l’ensenyament en centres públics o privats, etc.

El consumidor final és qui paga l’IVA . Les empreses actuen com a recaptadores de l’impost i l’ingressen a Hisenda.

Els consumidors no residents a Espanya o a la Unió Europea poden sol·licitar la devolució de l’IVA pagat pel bé que faran servir/ consumiran fora del país (tax-free shopping service).

Impost de circulació

Les persones propietàries de vehicles aptes per circular en vies públiques han de pagar anualment l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM), conegut popularment com a impost de circulació.

L’IVTM l’han de pagar anualment els propietaris de vehicles donats d’alta i la quota d’aquest impost depèn de la potència i la classe del vehicle.

Aquest impost el gestiona l’ajuntament del municipi en el qual estigui registrat el vehicle.

La inscripció la gestiona la Direcció General de Trànsit.

També pots consultar els tràmits relatius a la matriculació de vehicles i al bescanvi del permís de conduir.

Per a més informació

Per acabar, volem recordar que tota aquesta informació és aplicable a les persones físiques (persones), i que les persones jurídiques (empreses) tenen el seu propi sistema de tributació. Per tant, si vols crear una nova empresa a Barcelona o, per exemple, establir una sucursal d’una empresa estrangera, t’aconsellem consultar la informació corresponent amb especialistes.

Pots consultar les diferents hisendes públiques de referència:

• L’Estat: Agència Tributària d’Espanya
• Les comunitats autònomes, en el cas de Catalunya: Agència Tributària de Catalunya
• Les entitats locals, com l’Ajuntament de Barcelona: Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona