La discriminació va tenir lloc quan la víctima va manifestar l’interès a llogar l’habitatge i va acreditar el nivell de solvència suficient, però la immobiliària no va respondre a la petició i va argumentar que s’havia triat una altra candidatura. No obstant això, el pis va continuar buit i disponible setmanes més tard.

Al cap del temps, una persona de l’entorn de la víctima que no és d’origen marroquí es va interessar pel pis, el va visitar i va acreditar un nivell de solvència equivalent. En aquest cas l’agent immobiliari sí que va mostrar disposició a llogar-li l’habitatge. D’aquesta manera es va poder provar que el criteri de la propietat no es basava en la solvència ni en la indisponibilitat de l’habitatge.

La víctima va denunciar els fets a l’Oficina per la No Discriminació (OND), que va estudiar i analitzar el cas conjuntament amb la Unitat de Disciplina i Antiassetjament de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB).

Que una persona no pugui ser discriminada per raó d’origen és un dret reconegut a la Constitució espanyola, i la prohibició en l’accés als béns i serveis està regulada en la Directiva europea 2004/113/CE. La discriminació per raó d’origen constitueix una falta molt greu, sancionada amb 45.000 euros.