El projecte Stolpersteine, que ja ha instal·lat 70.000 llambordes als carrers d’una vintena de països, ret homenatge als deportats i deportades jueus als camps de concentració nazis. Cada pedra s’instal·la davant de la casa on s’hagi documentat que vivia la persona, conté el nom i les dates de naixement, d’exili, de deportació i indica si hi va morir o si va sobreviure.

La proposta va néixer als anys noranta, gràcies a l’artista alemany Günter Denmig, una resposta memorial cívica en record de les absències de totes les persones deportades als diversos camps d’extermini.

Un treball per conèixer el passat

A través d’aquesta iniciativa, portada als instituts, els i les alumnes treballen els coneixements tècnics i documentals per recollir les històries de vida d’aquestes persones i els contextos socials i històrics que van afavorir l’ascens del feixisme i del nazisme.

La primera de les Stolpersteine s’ha col·locat al carrer de Ferlandina, 65, a Ciutat Vella, en record d’Eliseu Villalba Nebot. Aquest veí va néixer el 4 d’abril de 1905 al Poble-sec i va ser militant d’ERC i subdirector del Mercat del Ninot. Amb el cop d’estat de Franco va marxar al front, però amb la derrota republicana es va exiliar a França.

La invasió alemanya va acabar amb Eliseu Villalba detingut i deportat a Mauthausen i, posteriorment, a Gusen. Va ser alliberat i repatriat. Va morir el 12 de juliol de 1977 a conseqüència d’un accident de cotxe.

A l’acte hi han assistit familiars, amistats i una representació de l’alumnat de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó. Al web de Memòria Democràtica trobareu les històries dels dotze barcelonins i barcelonines que enguany tindran les seves Stolpersteine.