Avui t'ho hem posat fàcil. Shakespeare és l'autor més representat al Teatre Grec, on durant els 40 anys de festival s'han programat setze obres del bard. Comencem pel final: Amor i Shakespeare (2015), una proposta metateatral i desenfadada creada a partir de fragments de Treballs d'amor perduts, Els dos cavallers de Verona i Molt soroll per no res. Els més experts fins i tot hi podien enxampar alguna picada d'ullet a altres comèdies de l'autor en aquest joc escènic dirigit per Josep M. Mestres.

Però, per què Shakespeare? Doncs perquè els clàssics sempre funcionen. No moren mai. I l'autor anglès segueix en plena forma, com ho demostren la gran quantitat d'actes associats al 400 centenari de la seva mort i el fet que el Teatre Grec l'hagi tingut present al llarg de la història festival.

En quaranta anys, hi ha quatre obres que s'han vist en dues ocasions a l'amfiteatre de Montjuïc. Un títol tan escaient com El somni d'una nit d'estiu, es va programar en versió de Lindsay Kemp (1982) i de Calixte Bieito (1994). També van repetir Les alegres casades de Windsor, amb direcció de Pere Noguera (1985) i de Carme Portaceli (1994); i Antoni i Cleòpatra, dirigida per Jordi Mesalles (1980) i Xavier Albertí (1995), just abans de ser director del certamen. Per últim, Hamlet també va fer-hi un doblet. Pere Planella el feia pujar a l'escenari el 1979 i, dues dècades més tard, Lluís Homar s'atrevia a dirigir, interpretar i produir la gran tragèdia shakespeariana.

Però si hi ha obres que repeteixen, hi ha directors que també ho fan. El somni d'una nit d'estiu no ha estat l'únic Shakespeare signat per Bieito al Teatre Grec. També hi va dirigir La tempestat (1997). L'altre director d'escena repetidor del binomi Teatre Grec i Shakespeare és Ferran Madico, amb Molt soroll per no res (1999) i Conte d'hivern (2007).