L'empestat reflexiona sobre el poder de la paraula

La pluja cau durant una hora sobre Carles Pedragosa, al piano, i Jordi Oriol, el dramaturg i cointèrpret de L'empestat, un exercici d'investigació teatral que es presenta com una perversió de La tempesta, l'última obra escrita per Shakespeare, amb elements de La pesta, de Camus. La malaltia, la tempesta i una reflexió sobre el poder de la paraula marquen aquest espectacle dirigit per Xavier Albertí, que repeteix amb Jordi Oriol després de La caiguda d'Amlet (2007), i que es pot veure a La Seca Espai Brossa fins el 24 de juliol.

P.- Com és que heu repetit amb el tàndem Shakespeare-Camus?

R.- Després de l'aventura de La caiguda d'Amlet (2007), amb el Jordi Oriol volíem repetir l'experiència però ens calia trobar el moment. La tempesta és un dels textos més metafísics de Shakespeare en el que reflexiona sobre la capacitat que té el llenguatge en el procés de creació de pensament i sobre què significa el poder de la paraula. Sobre com el llenguatge ens pot fer presoners com els passa als protagonistes de l'obra, Caliban i Ariel, que són en una illa. Quan Pròsper i Miranda abandonen l'illa, Ariel i Caliban recuperaran la llibertat, i aquest últim adquirirà el do de la paraula.

P. Tempesta i pesta són el motor de l'obra.

R.- Tempesta i pesta en són els eixos. Però el treball d'escriptura del Jordi Oriol s'ha basat en transformar el text original de Shakespeare per donar-ne la seva visió mantenint lestructura del vers. El muntatge juga amb el llenguatge, amb la musicalitat del text. Es reciten i emeten sons buscant les diferents capacitats acústiques de la veu. I per acompanyar els versos, s'interpreten fragments de la Simfonia número 17 de Beethoven. Hi ha escrits que diuen que la va composar després de llegir La tempesta i ens semblava molt adient.

P.- Com es lliura la batalla entre l'aire i la terra?

R.- No ens hi hem centrat. De fet, Shakespeare, com sempre, és l'excusa. La creació shakesperiana recull allò què hi ha en la tradició sobre el paper del llenguatge. Un cop vaig dir que Shakespeare és com el porc, se n'aprofita tot. Però la nostra intenció era fer un treball de recerca, experimentar i crear un espectacle de festivals -L'empestat es va estrenar al Temporada Alta i ara es pot veure al Grec- que em semblava que no topava amb la meva feina com a director del Teatre Nacional de Catalunya.

P.- Com ha estat treballar amb el collectiu multidisciplinari Indi Gest?

R.- Interessantíssim. I el resultat és un text molt poètic, escrit amb una gran habilitat teatral, que efectua una reflexió sobre què ens poden comunicar els estímuls auditius i que compta amb dos grans actors còmics dalt de l'escenari.

P.- No era una proposta fàcil i ha tingut una bona rebuda.

R.- El plantejament inicial de no fer un èxit ens va anar molt bé. Ens va permetre provar coses per poder jugar amb la recepció per part del l'espectador. Amb el temps, hem descobert que, com més arriscat, més l'aplaudeix el públic.