Els artificis accentuen les debilitats que volem amagar

Lorigen de lespectacle firmat per lartista circense i ballarí Alexander Vantournhout, nascut a Flandes, té un punt de partida curiós: un company de professió va dir-li que tenia el coll molt llarg i va fer un joc de paraules amb el seu nom i el coll (neck en anglès). El resultat va ser ANECKXANDER. Una autobiografia tràgica del cos, un acurat estudi de les proporcions físiques que aquest creador de tècnica virtuosa porta al Mercat de les Flors i apunta a ser una de les sorpreses del Grec.

P. ANECKXANDER és un solo a la recerca de la identitat?

R. Nhe après molt de les proporcions del meu cos i de les dels altres. Com està construït, que els braços tenen llargades diferents... He observat com hi ha persones que perden abans lequilibri segurament perquè el seu centre de gravetat és més alt. Daquesta forma es pot especular sobre qui pot ser un atleta millor. Un boxejador, per exemple, necessita uns braços llargs i un tors curt. Amb ANECKXANDER he indagat en la meva identitat i en la dels altres.

P. Per què explica la història per la via tràgica?

R. En les temptatives de relació amb el públic, mhi acosto com un individu solitari. I aquesta soledat està relacionada i deriva de la situació dramàtica de ser un artista sol davant del públic.

P. Quin ha estat el gran repte a lhora de fer ANECKXANDER?

R. El gran desafiament és rasurar-me el cap cada vegada, escalfar durant hores abans de cada funció, estar despullat tot sol a lescenari, seguir una dieta específica...

P. Definiria el seu espectacle de radical?

R. ANECKXANDER és un espectacle conseqüent. La coreografia sha creat amb la pressió de no tenir música ni vestuari, amb pocs objectes... Efectivament, la creació ha estat radical. Malgrat això, em sembla un espectacle accessible i molts espectadors poden tenir-hi interès tan per la intenció com pel contingut.

P. Com sho fa per tenir aquesta elasticitat i doblegar-se com un xiclet?

R. Em vaig informar per arribar a ser més flexible: ioga iyengar, diverses escoles de contorsió, jocs amb cordes... Al final, el meu vocabulari a ANECKXANDER és fruit duna recerca. Amb 26 anys, només et pots plegar en un o dos nivells. La contorsió a lespectacle és un joc dangles, de coreografia i de mostrar les meves desproporcions. És a dir, les imperfeccions. Tinc un clatell molt llarg, però com puc mostrar aquesta singularitat?

P. La fusió de circ i dansa és present en tots els seus espectacles. Què limporta més de cadascun?

R. No diferencio entre les formes de lart i tampoc barrejo gèneres. Faig circ coreogràfic. El circ és en primer lloc una forma de dansa o de teatre. El circ és la font dinspiració daquesta peça perquè, en la meva opinió, el circ no existeix sense relació amb els aparells. A ANECKXANDER utilitzo pròtesis que serveixen per camuflar o corregir les meves febleses o desproporcions. Porto una sabates de plataforma (Buffalo) per dissimular les cames curtes, i guants de boxa per protegir-me els punys. Però com passa normalment amb els artificis, les pròtesis accentuen les debilitats que teòricament volem amagar.

P. El circ contemporani minimalista per a adults que vostè executa està poc explorat?

R. Efectivament. La virtuositat i la recerca al voltant del moviment no shan apreciat gaire en els últims anys. Puc entendre, però detesto, la gent que no entén que els moviments depurats són figures intellectuals i artístiques que contenen molta informació. Aquest és el combat que ha de lliurar un gènere bastant nou.