Semolinika Tomic (també Semolina Tomic) és el nom de guerra de Julijana Tomic (Iugoslàvia, 1966). Ella és l'ànima de l'Antic Teatre, una sala de petit format que programa creadors experimentals, ja siguin artistes emergents o amb una carrera més consolidada, i que s'ha convertit en un referent de l'experimentació teatral a Barcelona. Aquest és també el lema del petit cicle que ha orquestrat dins de la programació del Grec'2016.

P. Quins són els punts en comú dels diferents espectacles que presenteu a la programació del Grec?

R. Tots estan protagonitzats per creadors que estan immersos en una recerca personal per trobar un llenguatge propi i que no es limiti a repetir allò que altres creadors ja havien fet abans. Tots investiguen i experimenten les seves pròpies idees. Aquest és sempre el punt de partida del treball. Per exemple, Sergi Faustino treballa sobre les noves tecnologies; Ariadna Rodríguez Cima emprèn una recerca científica, i Aimar Pérez Galí, una recerca filosòfica.

P. També hi ha un intent d'explorar en el vostre territori, de connectar amb la vostra comunitat?

R. Sí és cert. Segurament a l'espectacle on més es percep és a Ritme en el temps, un projecte que treballem amb les veïnes d'entre 60 i 90 anys des de fa cinc anys.

P. Existeix també alguna connexió en la manera d'utilitzar l'espai en tots els espectacles?

R. Sí, perquè els hem fet treballar en un espai buit de 20 metres per 6 metres, del que n'hem tret les grades.

P. Repassem els espectacles que encara queden per veure del vostre cicle. Què ens expliques de La muerte térmica del universo?

R. És l'espectacle de l'Ariadna Rodríguez Cima del que us parlava fa un moment. Ella treballa sobre la idea de la mort de l'univers, que creu que és un sistema aïllat. A l'Antic Teatre es materialitzarà la seva recerca en una espècie d'installació que explora els canvis de temperatures.

P. Ritme en el temps és el projecte amb les veïnes del que ens parlaves.

R. Sí. Porten treballant-hi des de fa cinc anys. Es reuneixen una vegada a la setmana i dues vegades a l'any presenten el treball que han fet durant els últims sis mesos.

P. I qui són El Desplume i de què va Això no és televisió?

R. Fa temps ens va venir a veure Eduard Gión amb material sobre Pierrot, un actor, dibuixant, escriptor i xouman que va triomfar a l'escena del cabaret dels anys 70 i 80 i que va actuar a l'espai de l'Antic Teatre quan es deia Círculo Barcelonés San José. Gión va preparar un homenatge a Pierrot en el qual hi participaven alguns dels artistes amb els que havia treballat i va funcionar tan ben que ara actuen una vegada al mes. Ells són El Desplume i preparen Això no és televisió, un espectacle que converteix l'Antic Teatre en un plató de televisió on es grava un programa pensat per a una Catalunya independent.

P. I la vostra última aposta és Entre lo que ya no está y lo que todavía no está?

R.- Sí, es tracta d'un projecte de Juan Domínguez a partir del projecte de María Jerez Un cuaderno de notas sin contenido.