Ja ens disculparàs si avui ens agafa el rampell crematístic i volem saber què cobraven els artistes del Grec'76, que naixia emparat en l'autogestió i desitjava fer teatre en català per a tothom. És cert que els nous aires democràtics començaven a circular i, fruit de l'esperit comunitari, la programació d'aquell any va ser decidida per la professió. També és cert que els artistes van posar fil a l'agulla amb illusió i van triar textos prohibits durant la dictadura que demanessin repartiments amplis perquè la voluntat era que hi participessin el màxim nombre de creadors.

Ara bé, una de les primeres decisions va ser fixar els sous del collectiu artístic. Prescindint de les escales salarials establertes en el conveni, els actors i els directors del Grec'76 van cobrar tots el mateix: 1.175 pessetes diàries. Només per situar-te, recordar que aquell any un quilo de pa costava unes 40 pessetes.

El Grec'76 va fixar-se en el model de programació del teatre de Montjuïc que va fer servir lempresa de Maria Lluïsa Oliveda del 1973 al 1975, tot i que aportant-hi la singularitat d'un temps renovador i reivindicatiu. En resum: El Grec'76 va acabar l1 de setembre, després de vint-i-quatre dies de festival, amb 28.125 espectadors i 2.882.300 pessetes de recaptació.

En el balanç del primer festival Grec en democràcia, al balanç de xifres cal afegir-hi un intangible significatiu, l'inici d'una nova vida per a l'espai escènic de Montjuïc. Maria Aurèlia Capmany parlava el 1986 del que havia passat una dècada abans al Teatre Grec: Un bon dia, amb els vents democràtics, actors i directors van decidir ressuscitar-lo. No sé ben bé si era una resurrecció, perquè mort, ben mort, no ho va ser mai. Però de vegades també cal ressuscitar els vius que dormiten.