Un cop aclarit el debat dels coixins i les butaques, ens endinsem en el laberint dels faunes, uns éssers fantàstics de la mitologia clàssica, amb la part superior del cos de persona; i les cames, la cua i les orelles danimal; gens agressius i amants de tocar el flabiol. Amb aquest perfil, tard o dhora, els faunes havien de captivar al Grec.

Els faunes apareixen en escena el 1986 de la mà del pintor i grafista Peret, que va proposar de convertir-los en el símbol del festival. Dit i fet. Peret també va crear els cartells del festival del 1987, 1988 y 1994. Els dos primers anys, el faune es va convertir en una silueta negra i el 1989 va adoptar tocs geomètrics i abstractes.

América Sánchez va traçar el faune del Grec 90 mentre que Mario Eskenaki va recrear lany següent un faune emmarcat per una constellació celestial. A continuació, els faunes es van inspirar en obres de grans artistes: Francis Closas va escollir Faune aux branches, de Picasso, i Taula de Disseny, en Feuilles Eparsés de Miró. Frederic Amat (1995) i Joan Brossa (1996) van ser els últims artistes de renom a signar els cartells. El 1997, Xavier Albertí opta per triar les propostes dun concurs públic adreçat a joves dissenyadors.

Lestudi Toormix recrea el 2002 lunivers dels primers videojocs amb uns marcianets que simbolitzaven uns faunes de lespai exterior. I el 2003, lestudi La Mosca aposta per lestètica dun joc de siluetes negres de diferents objectes que, junts, formaven el cap de la criatura que identificava el festival. La dilatada presència del faune va propiciar que el 2004 es decidís girar full i donar pas a noves creativitats. Tot sacaba. Però sincerament, no creus que lesperit del faune encara plana pel Grec?