Ramon Simó va ser nomenat director del Grec al juliol del 2011. I deixarà de ser-ho a finals de desembre del 2016, quan cedeixi el testimoni a Francesc Casadesús. Hauran estat cinc festivals i centenars d'espectacles; molts esforços, molt de treball, molts reptes... Quan va arribar, tenia un model al cap que va esquematitzar amb no més Shakespeares. Però, la seva renúncia a la figura del d'Stradford-upon-Avon no era res més que una aposta per la creació contemporània, per uns escenaris fortament arrelats en el present. La seva proposta s'ha convertit en un dels senyals d'identitat del festival, però no n'és l'únic.

Ara, mentre fa les maletes, és un bon moment per a les valoracions i perquè Ramon Simó ens expliqui quin creu que és el llegat, la petjada i el segell que ha imprès al festival. Com és el Grec que creu que ha construït... I ens ho ha resumit en aquest decàleg:

I. És un festival que s'identifica amb un espai i que està centralitzat a Montjuïc. Està pensat, a més, com un moment d'excepcionalitat

II. S'ha concebut com un festival de creació, que ha tractat de donar suport als artistes i fer possible les produccions, una cosa imprescindible en un moment de crisi econòmica. Fa uns anys era difícil trobar produccions de dansa de mitjà o de gran format, i ara això també està passant amb el teatre... Encara hi ha problemes de producció per falta de recursos econòmics

III. Ha demostrat que es poden fer coproduccions internacionals. Per aconseguir-ho, una peça clau ha estat l'IPAM (International Performing Arts Meeting), en el que no només hem presentat espectacles acabats sinó també projectes en procés

IV. Ha fet una labor de representació i de promoció activa dels nostres creadors i dels seus espectacles quan hem viatjat pel món

V. Ha apostat per fer política des dels escenaris amb espectacles que parlen del nostre present i ha acabat donant un impuls al teatre documental. Hem potenciat la creació contemporània amb estètiques contemporànies així com la producció de textos complexos, que és una mica del que pateixen les programacions regulars de la ciutat

VI. Ha treballat a favor dels espectacles que hibriden gèneres, perquè cap aquí és cap a on va el futur

VII. Ha donat un impuls important al circ. Un impuls que ha de créixer en el futur

VIII. Ha ampliat el ventall de companyies internacionals que ens visiten. No hem volgut presentar només les grans companyies ja conegudes, sinó que hem volgut donar a conèixer a grans companyies. Aquí hi ha, per exemple, Ivo van Hove, Milo Rau, Luc Perceval, Peeping Tom, She She Pop o Circa

IX. Ha fet una aposta per acostar-se i explicar-se al públic a través d'experiències com Converses a les Biblioteques, xats oberts i activitats formatives i de participació artística amb els espectadors

X. Ha estat un festival obert, sense temes predeterminats que podrien limitar el públic. Hem buscat la millor qualitat artística, amb un únic tema de principi: el nostre present

Així han estat els últims cinc anys del Grec, els que ara Ramon Simó atresora en forma de records en aquestes maletes que està a punt de tancar. No està malament, oi?

Molts moments compartits! A reveure, Ramon!