El músic bretó Yann Tiersen ens proposa una immersió sonora en els paisatges desolats de la Bretanya, Islàndia i les illes Fèroe i recupera els instruments de joguina que ja havia utilitzat en les seves primeres creacions.
Tot i que els seus treballs per a films com Amélie (2001) o Goodbye Lenin! (2003) l'hagin donat a conéixer entre el gran públic, Yann Tiersen no es considera un creador de bandes sonores. Ell és un músic eclèctic amb influències que van de la música de carrer als sons d'avantguarda i del minimalisme al rock, els vals o la chanson francesa. En el seu nou treball, el vuitè d'estudi, tria una grafia que pot ser alhora el número 8 o el símbol de l'infinit com a títol. I l'omple dels paisatges deshabitats i la naturalesa mineral de la seva Bretanya natal, però també d'Islàndia i de les illes Fèroe. Amb temes en islandès, bretó i feroès, el disc té molt a veure amb els paisatges d'una cultura celta que Tiersen defensa fins al punt de somniar una Bretanya independent de França però integrada en una Europa federal. Qui encara recordi les seves primeres obres amb instruments de joguina veurà com l'artista recupera aquí aquells sons, tot i que els manipuli electrònicament i els barregi amb sons acústics en un viatge apassionant d'anada i tornada entre el món digital i l'analògic.
Autoria: Yann Tiersen; Interpretació musical: Robin Allender (baix, guitarra elèctrica, guitarra acústica, sintetitzador, malletkat, pandereta, veu), "lavur Jakupsson (vocals, sintetitzador, glockenspiel, malletKat, baix, campanes, silly whistle), Lionel Laquerrière (guitalélé, memotron, MS20, piano, piano de joguina, malletkat, guitarra elèctrica, baix, pandereta), Yann Tiersen (malletkat, piano de joguina, piano elèctric, veu, guitarra, moog, campanes) i Neil Turpin (percussió, malletkat, veus) ; Producció executiva: The Project; Fotografia: Katherine Rose;
