Aquesta és la història d’una trobada, la de dos músics que comparteixen una mateixa voluntat per renovar els seus llenguatges musicals respectius, el tango i el flamenc, sense deixar de mirar el passat. Quan Mederos va irrompre en el panorama del tango els més puristes van posar el crit al cel. Avui, reconegut ja com un dels compositors i arranjadors més importants del gènere, estableix aquest diàleg amb un altre innovador, Miguel Poveda, i junts dibuixen un pont entre dues cultures musicals unides per una mateixa sensibilitat. Mi Buenos Aires querido, Caminito, Cambalache... són alguns dels temes que s’escoltaran a Montjuïc. Rodolfo Mederos (Buenos Aires, 1940) és considerat l’hereu d’Astor Piazzola, de l’orquestra del qual va formar part. Amb una trajectòria marcada per l’originalitat i el talent, Mederos és un dels bandeonistes més excepcionals de tots els temps. Ja han passat tretze anys des que Miguel Poveda va fascinar el jurat del Festival de Cante de las Minas de la Unión. Des d’aleshores la seva carrera musical ha estat marcada per l’èxit i per la seva voluntat de superar l’encotillament del flamenc tradicional. Bigas Luna, Calixto Bieito, Martirio,... col·laborar amb altres artistes i llenguatges creatius és una de les grans aficions de Poveda.
Baile: Yolanda Heredia, Mario Castro; Veu: Miguel Poveda; Bandoneó: Javier Sánchez, Rodolfo Roballos, Fernando Taborda; Bandoneó i direcció musical: Rodolfo Mederos; Contrabaix: Sergio Rivas; Guitarra: Armando de la Vega, Juan Carlos Romero; Piano: Ariel Azcarate; Viola: Rubén Jurado; Violí: Liliana Jacubowiks, Maria Cecilia García, Eleonora Votti; Violí solista: Luís Sava; Violoncel: Fernando Diéguez; Orquestra: Rodolfo Mederos;