Com és el flamenc d'avui? Qui ho vulgui saber hauria d'escoltar un cantaor que ha connectat el gènere amb mil disciplines. En el seu darrer treball, ens convida a un viatge musical entre Andalusia i el Carib negre.
Entre l'arribada al continent americà i finals del segle xix, es va produir un corrent que connectava el Carib d'arrels africanes i l'Andalusia del moment. Per aquell corrent circulaven cacau, rom de canya o sucre, però també música. I és que palos del flamenc com la guajira, la milonga, la soleá, la seguidilla o la petenera tenen molt a veure amb un viatge d'anada i tornada entre terres americanes i la península Ibèrica. Aquella relació entre dos mons va configurar el flamenc que coneixem avui. Però si aquell corrent que connectava continents es va anar alentint durant el segle xix, a Colombiana, Niño de Elche mira de donar-li continuïtat. És la nova experiència musical d'un artista acostumat a portar el flamenc a territoris desconeguts que van de l'electrònica i la cançó d'autor a la música contemporània, el rock, la performance i fins i tot la poesia fonètica.
Qui hagi escoltat treballs com Strates, Sí, a Miguel Hernández, Voces del Extremo o el darrer, Antología del cante flamenco heterodoxo, entendrà perfectament per què Niño de Elche, nom artístic del transgressor Francisco Contreras Molina, va ser una de les grans estrelles del Sónar 2018 i com és que protagonitza col·laboracions d'avantguarda amb artistes que van del bailaor Israel Galván (Coplas mecánicas) a la banda de rock instrumental Toundra (amb la qual va formar el projecte Exquirla) o el grup d'indie rock Los Planetas, amb el qual ha creat una formació nova i sorprenent anomenada Fuerza Nueva.
Una producció de No Sonores.
Interpretació musical: Niño de Elche
