Amb la poesia sostinc obstinadament el fil de la meva veu, aquest fil que uneix el primer plor de la nena que vaig ser amb el darrer sospir que un dia ennuvolarà el mirall. Canto per la paraula, després ve la música... Demano poemes expressament per a la meva veu als poetes vius, i busco als llibres les paraules dels que ja no hi són. Aquesta és la meva feina, la meva vida i el meu plaer. El fado, potser el més fort dels instruments culturals que he heretat del país del meu pare, permet que la paraula es renovi en les mil vegades repetides melodies tradicionals. La paraula és el món que som, és una de les meves pàtries, una pàtria sense fronteres.
Fitxa artística
Baix acústic: Daniel Pinto; Guitarra portuguesa: Bernardo Couto; Viola de fado: Carlos Manuel Provença; Violí: Luis Cunha; Producció executiva: Únicas Concert;
