Manel

Tot va canviar en la música d’aquest país quan, l’any 2008, van començar a sonar els primers temes d’Els millors professors europeus, un disc que va portar l’escena del pop fet en català a una nova dimensió i la va lligar amb els millors moments de la tradició musical anglosaxona. L’èxit porta sovint a la repetició, però la banda no es va limitar a continuar transitant pels camins d’Ai, Dolors, Els guapos són els raros o Corrandes de la parella estable i, l’any 2011, van reaparèixer amb una aposta pel pop de càmera titulada 10 milles per veure una bona armadura i, dos anys més tard, amb els temes més elèctrics i menys orquestrals d’Atletes, baixin de l’escenari. El 2016, amb Jo competeixo, la banda es va lliurar a una revolució sintètica, un pas més cap a l’alliberament definitiu que sembla Per la bona gent, el disc que van llançar al final del 2019, abans que el món canviés, i on res no és ben bé el que sembla. Pop aparentment despreocupat i fins i tot autoparòdic de vegades (algú es podia esperar “Boy Band”?), homenatges musicals, un univers musical i líric ric i divers: tot és part d’un treball on el ressò de bandes com The Cure, Chromatics o Talking Heads conviu amb homenatges a la tradició, de vegades literària (trobareu alguna cosa de Verdaguer en temes com “Formigues”) i sovint musical. I és que grans de la música catalana del segle XX com Maria del Mar Bonet, Maria Cinta, El Gato Pérez o Els Pets treuen el cap pel disc, samplejats en diversos moments. El disc, però, més que un conjunt de referències musicals, és una nova mostra d’un pop brillant que, tot i haver trobat la recepta de l’èxit, no es repeteix en cap moment sinó que busca la seva raó de ser en el risc i l’experimentació, la millor banda sonora per a un món que, ja ho hem vist, és capaç de transformar-se completament d’un dia per l’altre davant dels nostres ulls.
Per la bona gent constitueix una nova lliçó de pop contemporani que, en directe, es combina amb una pila de temes que són part de la història personal de cadascun de nosaltres. La banda que, cantant en català, ha seduït amants de la música de tot l’Estat i que ha actuat a països que van dels EUA a les Filipines, passant per Mèxic, l’Argentina i mig Europa, hauria d’haver portat el seu nou treball aquest estiu pels principals festivals de l’Estat. Molts han hagut de cancel·lar-se a causa de la crisi sanitària que vivim, però, finalment, els podrem escoltar en el Grec atípic d’aquest 2020.
Una producció de No Sonores.
El concert (enregistrat el 7 de juliol) s’emetrà en diferit per televisió el dilluns, 20 de juliol, a les 22.00 h.​

Interpretació musical: Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla, Arnau Vallvé Fotografia: Mireia Grau