La cova més profunda del món dóna nom a un espectacle de dansa contemporània que explora el concepte del mal utilitzant una combinació explosiva de moviment, text i imatge.
La foscor i les tenebres regnen al fons de la cova Vorònia, una cavitat de més de 2.000 metres de profunditat situada a Geòrgia, al Caucas occidental. És, segurament, l’escenari ideal per a una exploració del mal com la que es disposa a emprendre aquesta companyia de dansa, formada l’any 2005 per un conjunt d’artistes procedents dels mons de la dansa, el cinema, la fotografia i la literatura que buscaven nous llenguatges d’expressió. En aquesta peça opten per una contraposició d’imatges constant i per una desconstrucció del moviment que confereix a la coreografia un caràcter abstracte i, de vegades, fins i tot violent. L'espectacle explora conceptes com la moral humana i la religió. I Vorònia constitueix, en aquest context, l'al·legoria d'un infern, a la manera de l'hades clàssic o els cercles de La Divina Comèdia, que La Veronal representa mitjançant les figures i imatges simbòliques que omplen l'escenari.
Direcció: Marcos Morau ; Coreografia: Marcos Morau en col·laboració amb els intèrprets; Dramatúrgia: Roberto Fratini, Pablo Gisbert - El Conde de Torrefiel; Intèrprets: Joaquín Collado, Jon López, Sau-Ching Wong, Lorena Nogal, Shay Partush, Manuel Rodríguez, Marina Rodríguez, Giacomo Todeschi ; Participació especial: Toni Comas, Cristina Facco, Jeroni Mach; Col·laboració artística: Lautaro Reyes, Jesús Aragón, Ferran Echegaray, Carlos Gallardo, Nicolas Jongen, Daniel Méndez, Claudio Rojas, Luis Jerónimo Ruiz, Ole Kristian Tangen, Joshua Tarifa; Música: Richard Wagner, Giuseppe Verdi, Johann Sebastian Bach, Pietro Mascagni; Escenografia: La Verona, Enric Planas; Disseny d'il·luminació: Albert Faura; Disseny de so / concepció sonora: Marcelo Lastra; Disseny de vídeo: Joan Rodon; Direcció tècnica: Bernat Jansà; Producció: Juan Manuel Gil, Cristina Goñi; Fotografia: Edu Pérez;
