Les dates de representació de La plaça del diamant han canviat per motius logístics a la muntanya de Montjuïc. Per garantir la qualitat tècnica de l’obra, així com la mobilitat a la zona, ens veiem obligats a canviar les dates de representació als dies 13 i 16 de juliol, a la mateixa hora.
La directora teatral Carlota Subirós ha dit algun cop parlant sobre Mercè Rodoreda que un dels grans mèrits de l'autora va ser saber acceptar i fer fructífer el trauma de l'exili provocat per la guerra civil. I sí, de fet va ser mentre estava exiliada a Ginebra quan Mercè Rodoreda va imaginar la novel·la que ara arriba a escena. La plaça del Diamant no és només una de les novel·les catalanes més conegudes, sinó una de les obres imprescindibles en l'Europa del segle XX i una creació universal. La novel·la retrata les vivències d'una dona humil del barri de Gràcia, entre la segona República, la guerra i la misèria del franquisme. I la protagonista té tant pes en aquest muntatge, que la interpreten no una, sinó onze actrius d'edats i perfils diversos, en una mena de calidoscopi escènic i femení que ens descobreix matisos i ens mostra constrastos de la vida de la Natàlia, però que també al·ludeix a les nostres vides, les de les nostres mares i les de les àvies. Perquè, com es transmeten i es transformen d'una generació a l'altra les vivències de les dones? Una mirada contemporània i la música en directe interpretada per la compositora Clara Aguilar són algunes de les altres claus d'un espectacle que és tot un repte escènic i que ens presenta la vivència universal d'una dona, des del desassossec i gairebé la bogeria fins al reconeixement de la identitat pròpia i l'acceptació del present.
A més de la proposta Amor, Fe Esperança (Grec 2005), Carlota Subirós havia estrenat al Grec Festival de Barcelona un altre muntatge sobre aquesta autora: Rodoreda. Retrat imaginari, una aproximació personal a l'escriptora a través dels seus textos que es va veure durant l'Any Rodoreda (Grec 2008). La directora és un dels noms imprescindibles de la direcció i la dramatúrgia catalana, tot i que des del principi de la seva trajectòria teatral no ha deixat mai de fer traduccions. Ha format part del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya i de l’equip de direcció artística del Teatre Lliure i va ser una de les fundadores (avui és col·laboradora) de La Perla 29. La seva posada en escena de La plaça del Diamant (debut de la directora al Teatre Grec) es veu el mateix any en què el col·lectiu d'experimentació sonora cabosanroque presenta també un muntatge inspirat en un altre text de l'autora, el recull de relats Viatges i flors.
Una producció del Teatre Nacional de Catalunya i el Grec 2023 Festival de Barcelona.
La funció del dia 16 de juliol, a les 22.00 h, disposarà d'un servei d'audiodescripció i acompanyament per a persones amb discapacitat visual.
Direcció: Carlota Subirós. Adaptació i dramatúrgia: Carlota Subirós, Ferran Dordal. Dramaturgista: Ferran Dordal. Escenografia: Max Glaenzel. Vestuari: Marta Rafa. Il·luminació: Carlos Marquerie. So: Damien Bazin. Composició musical i música en directe: Clara Aguilar. Moviment: Cecilia Colacrai. Caracterització: Imma Capell. Ajudantia de direcció: Erik Forsberg. Ajudantia d’escenografia: Paula González. Ajudantia de vestuari: Alba Paituví. Ajudantia d'il·luminació: Laura Clos “Closca”. Repartiment: Clara Aguilar (música en viu), Lurdes Barba, Màrcia Cisteró, Montse Esteve, Paula Jornet, Vicenta Ndongo, Neus Pàmies, Anna Pérez Moya, Alba Pujol, Vanessa Segura, Yolanda Sey. Alumna en pràctiques del MUET (Màster Universitari d’Estudis Teatrals) Mariona Hauf. Alumna en pràctiques d’escenografia de l’ESAD (l’Escola Superior d’Art Dramàtic): Elisabet Rovira. Fotografia: David Ruano.
