Premio Nacional de Danza el 2005, Israel Galván ha demostrat ser una de les principals figures del flamenc actual amb un estil propi i personal que, sense fusions de cap mena, beu del classicisme sense deixar de ser absolutament innovador. Aquest espectacle, que parteix del vocabulari bàsic del gènere per arribar a una condensació essencial de la música, el cante i el ball, és un exemple perfecte des del mateix títol, que fa referència als moments estel·lars de la història del flamenc clàssic. Galván mostra un estil depurat, íntim, auster, gairebé nu i sempre precís on hi cap fins i tot un toc d’humor, un flamenc que tan aviat remet als grans mestres del gènere com a les grans figures contemporànies.
Coreografia i ball: Israel Galván; Direcció artística: Pedro G. Romero; Cant: Arcángel; Guitarra: Alfredo Lagos; Il·luminació: Rubén Camacho; So: Félix Vázquez; Coordinació tècnica: Pablo Pujol; Producció i management: A Negro Producciones (www.anegro.net); Fotografia: Félix Vázquez;
