Un nom fonalmental en el panorama de la fusió musical torna per inocular-nos novament el verí del pop, del flamenc i del rock, en una revisió fresca i malenconiosa del seu so de sempre.
José María López Sanfeliu, o el que és el mateix, Kiko Veneno, va endinsar-se en els camins de la fusió entre el pop i el flamenc amb un disc imprescindible per entendre la música del final dels setanta: Veneno. Han passat 36 anys des d’aleshores, i tot i que Kiko Veneno no ha renunciat a les seves essències, ara fa reviure el talent i l’energia d’aquell disc i d’altres treballs que el van fer famós, com ara Échate un cantecito, revestint-lo de la maduresa i solidesa que donen els anys. El resultat és un disc en el qual ha disposat de la col·laboració com a productor de Raül Fernández, Refree, –habitual en treballs d’artistes com Sílvia Pérez Cruz o La Mala– que ajuda Kiko Veneno a crear nous mons sonors i noves textures musicals. Sons flamencs i pop, ressonàncies africanes, passatges rock i fins i tot temes en català com ara “No cal patir”, en un disc fet a partir del so dolç i malenconiós de l’experiència i de la visió més nova i fresca de la música d’avui.
Veu i guitarra acústica: Kiko Veneno; Guitarra elèctrica: Kiko Veneno; Guitarra elèctrica i acústica: Diego Pozo; Ukelele: Diego Pozo; Contrabaix i baix: Juan R. Caramés; Cor: Juan R. Caramés, Anabel Pérez; Bateria: Jimmy Glez; Cors i percussió: Ana Gallardo; Banjo: Ana Gallardo; Teclats: Anabel Pérez; Efectes de so: Anabel Pérez; Flauta: Anabel Pérez; Trompeta: David Pastor; Tècnic: Jacobo Fernández;
