El febrer passat va fer cinquanta anys de la primera actuació pública de Joan Manuel Serrat, una veu mítica que ha passat pel Grec en moltes ocasions i que enguany hi torna per repassar mig segle de cançons.
El periodista Salvador Escamilla va ser l’encarregat, un matí del 1965, de presentar aquell jove cantautor al públic català des del seu programa Radioescope. I ja devia intuir el paper imprescindible que tindria en la música del nostre país i de mig planeta, perquè el va recomanar també a una discogràfica, Edigsa, on ben aviat va enregistrar el primer disc. El noi del Poble-sec ja no és cap noi, sinó una veu venerable que, tot i els anys que han passat, no ha perdut la capacitat de commoure amb versos propis o aliens que ens mostren la bellesa, l’alegria i la tristesa que s’amaga en les coses més quotidianes. Ha celebrat el seu aniversari amb un disc on reinterpreta amb la veu d’avui i en companyia d’artistes diversos cinquanta anys de cançons que van de Mediterráneo a Barcelona i jo; de Cançó de matinada a un Romance de Curro El Palmo que l’any passat inspirava un espectacle del Grec; i de Para la libertad a Paraules d’amor. Serrat torna a casa.
Autoria: Joan Manuel Serrat; Direcció musical: Ricard Miralles; Piano: Ricard Miralles ; Teclat i programacions: José Mas Kitflus ; Bateria i percussió: Vicente Climent ; Guitarra: David Palau ; Contrabaix i baix elèctric: Ray Ferrer ; Disseny d'il·luminació: Òscar Gallardo; So de sala: Virgilio Fernández; So d'escena: Manuel Cervera; Backliners: Alejandro Parra; Assistència a l'escenari: Queco Serrat; Logistic Control Serrat: Xavi Ramírez; Regidoria: Andrés Seco; Producció executiva: The Project; Producció: Berry Produccions S.L. / Taller 83 S.A.;
